12/02/12 Duatló de Granollers
Quina meravella poder córrer i pedalar, en el circuit de Catalunya, pel que representa i sobretot perquè és molt còmode, aparcament, no hi ha cap tapa de clavegueram mal posada, ni elements de mobiliari urbà perillosos, ni cap cotxe ni vianant que es pugui creuar, és ampli, l'asfalt està en bones condicions, no hi ha esvorancs, ni porqueria als laterals, només cal estar pendent de córrer i de pedalar.
Tinc molt clar que aquesta distància és molt explosiva, just el contrari que jo, que sóc de combustió lenta, vinc a disfrutar donant-ho tot. Abans de començar escalfo, cosa que no faig mai en llarga distància, només estiraments.
A la sortida, com que sóc un encantat, en res ja estava l'últim, d'aquí només quedava anar endavant, la primera volta de 5km corrent és el mateix recorregut que farem en bici, sabia que el circuit no és pla, la veritat, és que tampoc m'esperava el desnivell que hi he trobat, corro a bon ritme, a la que arribo a boxes, almenys una vintena d'atletes m'han doblat amb la bici, jo acabo de córrer, ells han corregut i fet la primera volta al circuit, quines màquines!
Toca pedalar, hi ha pujadetes, una de pronunciada, hi ha a qui se'ls fa una muntanya, el soroll del canvi de plat, els delata, vaig fent la meva cursa, anant a tot el que puc, que tampoc és molt, intento enganxar algun grup, però no ho aconsegueixo, van molt ràpids, no els puc aguantar el ritme, en res s'acaben les 4 voltes, cap al boxes, a fer la segona transició.
Només queda l'últim tram, són 2,5 km, a donar-ho tot, aconsegueixo córrer una mica més ràpid, que el primer tram, que estava fresc, bona senyal.
Acabo molt content, pel resultat, el 395 de 432, que hagués firmat abans de començar, per haver aconseguit anar a un ritme superior al que acostumo, per forçar la màquina, per trobar-hi amics que feia temps que no veia, per compartir-ho amb els altres membres del triatló del Xaloc, que han aconseguit un bons resultats, l'Andreu, el Carles, el Dani i el Manolito, són unes feres.
Tinc molt clar que aquesta distància és molt explosiva, just el contrari que jo, que sóc de combustió lenta, vinc a disfrutar donant-ho tot. Abans de començar escalfo, cosa que no faig mai en llarga distància, només estiraments.
A la sortida, com que sóc un encantat, en res ja estava l'últim, d'aquí només quedava anar endavant, la primera volta de 5km corrent és el mateix recorregut que farem en bici, sabia que el circuit no és pla, la veritat, és que tampoc m'esperava el desnivell que hi he trobat, corro a bon ritme, a la que arribo a boxes, almenys una vintena d'atletes m'han doblat amb la bici, jo acabo de córrer, ells han corregut i fet la primera volta al circuit, quines màquines!
Toca pedalar, hi ha pujadetes, una de pronunciada, hi ha a qui se'ls fa una muntanya, el soroll del canvi de plat, els delata, vaig fent la meva cursa, anant a tot el que puc, que tampoc és molt, intento enganxar algun grup, però no ho aconsegueixo, van molt ràpids, no els puc aguantar el ritme, en res s'acaben les 4 voltes, cap al boxes, a fer la segona transició.
Només queda l'últim tram, són 2,5 km, a donar-ho tot, aconsegueixo córrer una mica més ràpid, que el primer tram, que estava fresc, bona senyal.
Acabo molt content, pel resultat, el 395 de 432, que hagués firmat abans de començar, per haver aconseguit anar a un ritme superior al que acostumo, per forçar la màquina, per trobar-hi amics que feia temps que no veia, per compartir-ho amb els altres membres del triatló del Xaloc, que han aconseguit un bons resultats, l'Andreu, el Carles, el Dani i el Manolito, són unes feres.
Entrada relacionada:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!