04/02/12 24 hores a muntanya. Crònica i track

La caminada, està dividida en 5 trams,  cadascú pot triar els que vols fer, seguits o no. 
Anar a per les 24 hores, acompanyat amb amics, sempre és més divertit.
Primera etapa, fins a Sant Jaume de Llierca, és una de les més concorregudes, trancorre íntegrament de dia, és la que més es gaudeix, al iniciar la segona ja es sota la llum del frontal, aquesta acaba a Besalú, hi fem  entrada triomfal pel pont romànic. Els voluntaris, ens han fet uns macarrons, dels de debò, amb el seu sofregit i la seva carn picada, el més habitual acostuma a ser la pasta bullida i tomàquet de brick, els hi fem un aplaudiment per la bona feina.
Ve la pujada més dura de les 24 hores, fins a La Mare de Déu del Món, passem per un camí estret que estant recuperant, m'encanta tenir història sota el peus, a les 2 de la matinada, a uns 600 metres d'alçada, el vent es deixa escoltar amb ganes, per sobre els nostres caps, fins aleshores, fa fred de bon portar, estem a l'abric del bosc, un cop a dalt el santuari, bufa amb força, però només a dalt, la baixada es feixuga, el cansament, la son i alguna pedra gelada, fan provar el terra a més d'un.
Arriba, un dels moments més desitjats, poder apagar el frontal, ha estat unes 13 hores encès, amb l'alba, també arriba un dels moments més crus, fa fred, tot i no parar i estar ben equipats, ens cala el cos, perdo la sensibilitat a les mans, paciència. Cap Argelaguer, anem una hora tard, sobre l'horari previst, aquesta tercera etapa, ha estat dura i una mica més lenta del previst.

Fem camí cap a Castellfollit de la Roca, mentre hi anem, passem per un lloc vist, en infinitat de vegades per la carretera, una caseta en un arbre, que de prop és més un palau de somnis i jocs: al arribar als peus de la cinglera, en que està construït el poble, ens regala unes vistes precioses.
El cansament acumulat, no impedeix, de gaudir de l'última etapa, es palpa a l'ambient, les ganes d'arribar i l'alegria pel repte aconseguit, té alguna pujadeta, no ha de ser fàcil, sinó perdria la gràcia, el dia es enrarint, aires de tempesta, un cop a Olot, mentre ens fan la foto als 40, que hem fet les 24 hores sense parar, cau una finíssima cortina de neu.
Les prediccions més catastrofistes, no s'han complert, no hi hagut vents huracanats, ni onada siberiana, ha fet fred, amb una mínima a Olot de -7,6ºC,  res fora del normal, per ser hivern a la Garrotxa.
Quart any consecutiu, en que faig les 24 hores seguides, fins la propera edició, allà em trobareu.

Track

Entrades relacionades: