23/01/12 La bombolla

El benestar  és una bombolla de sabó, màgica i fràgil, d'aquelles que ens passem hores bufant quan som canalla i ens deixen embadalits de ganàpies.
Vivim dintre la bombolla, cadascú envoltat de les dels altres, dels amics, dels companys, dels coneguts, dels que tenen els papers principals de la pel·lícula  i dels que hi fan d'extres.
Dia a dia bufem, per fer-la més gran i mantenir-la amunt, les nostres accions, les conseqüències de les decisions, els cops de vent de l'atzar o la providència, fan que pugem cap a la gloria o baixem cap a l'abisme, de vegades són grans ventades, la majoria de cops, són petites brises, casi imperceptibles, que van marcant rumb, sense que ens adonem.
Hi ha un moment, no en sé el motiu concret, potser és que hi ha molts petits motius que encaixen, com en un trencaclosques, que la bombolla és desinfla, ens tornem més vulnerables, ens falta la cuirassa i tot ens arriba directament al cor, aquells comentaris en forma de petita burla, ja no rellisquen, es claven, els judicis precipitats, que quedaven en res, ara dicten sentència, voldríem desfer-nos del jo, per ser un altre, no tenim llum, tot es torna gris fosc, casi negre. La bombolla, va baixant, es veu el pou, en que molts, en un instant o altre, hi hem estat captius, bufem perquè pugi, com si fos l'espelma d'un pastis d'aniversari i estiguéssim demanant un desig, ho fem amb força, no és suficient, hi ha estones molt dures, en que ens quedem sense alè per seguir bufant...
Aquí és on hem de reconèixer la covardia, perquè ens farà ser valents, saber que la tristor, és necessària per tenir alegria, pensar en el que realment importa, veure més enllà del nostre nas, parar una mica, amb pocs segons n'hi ha prou i veure el que ens envolta, ja sigui mirant cap a l'horitzó, per notar les muntanyes que ens envolten, ja sigui mirant amunt, mentre anem cap a casa per gaudir l'espectacle que de nit ens ofereix la lluna, veure el somriure d'algú que passa pel carrer, respirar el dolç aroma salat del mar, sentir el sol a la pell, contemplar la bellesa d'un arbre. En definitiva, ser conscients del gran regal fugisser que tenim a les mans, la vida.