21/01/12 Pals o bastons de caminar o de trekking

Els bastons o pals de caminar o de trekking, per a algunes persones  són elements imprescindibles, sobretot en les pujades i baixades; per d'altres només són un destorb. En pendents pronunciats, són  una manera de repartir l’esforç entre les cames (85%) i els braços (15%). Serveixen per  treballar gran part de la musculatura del cos (90%). Ajuden a no carregar l'esquena, les articulacions i els genolls, dóna més seguretat en terrenys irregulars.
A continuació les parts més importants de que es composen els pals de caminar, juntament amb la meva opinió, basada en l'ús que n'he fet, caminar/córrer per la muntanya.
Tipus
Dos o tres trams, els més habituals, és poden regular a la mida de l'usuari i/o al terreny, són els més pràctics, quan no es fan servir, es podem portar a la motxilla. De vegades, per acció de la pressió i el pes que han de suportar, tot i estar fixats, s'escurcen una miqueta, res massa significatiu.
Plegables, són els menys freqüents, però cada dia se'n veuen més, són molt lleugers, no es poden regular, són pràctics, per us ocasional i per terreny no massa pedregós, en terreny accidentat, són fràgils.
Fixes, a igualtat de material són els més lleugers, sempre estan a la mida, no es poden desar, tenen l'inconvenient de que si no els fem servir, els hem de dur a la mà.
Material
Alumini, bona resistència, bon preu, hi ha diferents tipus d'alumini, que donen diferents pesos, l'únic inconvenient, és que aquest material absorbeix les vibracions i ens les transmet.
Fibra de vidre, molt lleugers i fràgils.
Mixtes, barreja de fibra de vidre i carboni o alumini i carboni, ofereixen una bona relació preu-resistència.
Carboni, lleugeresa i resistència, s'ha d'aplicar la formula: pes/2 = preux3
Empunyadura
Plàstic, no absorbeixen la transpiració. 
Goma o  cautxú, es maneja fàcilment i absorbeixen la suor fins a cert punt.
Suro, absorbeixen la suor de manera molt eficient, proporciona una sensació de naturalitat.
Corretja de canell

Simple, es pot utilitzar en ambdues mans. Sempre tenim contacte amb el bastó, ens permet treure i posar la mà ràpidament.
Dragonera, són les més utilitzades en el Nordic Walking, tenen diferenciades l'esquerra de la dreta. Van ajustades al canell. N'hi ha que es poden separar del pal, per deixar-nos les mans lliures, sense haver de treure-les. Donen bona posició al agafar el bastó, van molt bé pel retorn del mateix al caminar. Inconvenients: amb molt desnivell no són còmodes i no és massa pràctic a l'hora de posar i treure amb rapidesa.
Punta
Poden ser fixes o intercanviables, segons terreny, hi ha alguns models que incorporen punta per asfalt.
Triangular, s'agafen al terreny tipus terra i herba, sobre pedra és pot trencar amb facilitat i no té massa adherència.
Rodona, és la més habitual, de diferents materials, és resistent i efectiva en tot tipus de terreny.

Virolles, tacs de goma, que es posen sobre la punta per protegir-la, en terrenys com ara l'asfalt, poden tenir diferents formes.
Volenderas
Poden anar a rosca, les que més o a pressió, aquestes últimes tenen l'incovenient que si s'enganxen amb el terreny allà es queden.
Normals, són les més estretetes, serveixen perquè no s'enfonsi el pal en el fang, amb aquesta volandera, si queda entre dues pedres, no entra el suficient per doblegar-lo sense voler.
Neu, són les més grans, bàsicament per la neu.
Altres, n'hi ha de multiples mides i dissenys, com a curiositat, a la foto es pot veure les basculants.
Hi ha algunes possibilitats més, en aquest escrit, he volgut descriure el més comú i habitual.