Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

15/01/12 Primers dos mesos nedant a pell

Fa dos mesos, a la travessia de les Illes Medes, es va iniciar, tímidament, el camí de nedar a pell, un recorregut que no sé on em durà,  que a cada pas, més m'agrada i millor m'hi trobo. Cada setmana, intento nedar a pell, de moment ho estic aconseguint, la temperatura
va baixant i les ganes van en augment. En aquesta ocasió, la mar estava a 14,3ºC i l'exterior a uns 8ªC.
La part més complicada, és superar la mandra de posar-s'hi i no fer cas als desànims, vinguin en forma de fred, de dia núvol o de comentaris. Escalfament, per començar en condicions i sense més, a l'aigua, entro amb calma, pas ferm i decidit, als 3 minuts i poc, el cos està aclimatat, cada dia l'adaptació és més ràpida, tot i baixar la temperatura del mar, en 2 mesos, he passat de 5 a 3 minuts.
Nedo còmodament, fins a completar els 2.000 metres que tenia previst, a poca distància de la línia de costa, resseguint platja, per si hagués de sortir ràpidament en cas d'emergència, sempre amb la boia, per millorar la meva visibilitat i vigilant molt les embarcacions. Mentre nedava, he vist un banc de peixets, molt petits, de la mida d'una ungla, es movien erràticament, semblava que ballessin.
Em sento més integrat en la natura, la fred dóna un nou punt de vista, més nítid, més autèntic. Realment nedar a pell està siguen un repte cada vegada, ho noto sobretot al acabar, la sensació que em queda d'haver-me enfrontat a mi mateix i haver-ho superat, és eufòria, és saber que no hi ha repte prou difícil, si un s'ho proposa, els únics límits són els que nosaltres ens imposem.

Comentaris

  1. que valent que ets... collons,i amb lo freda que està...
    res home, endavant. Si tingués el mar més a prop m'agradaria provar-ho.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies David. La fred és com la por, ser-hi hi és, però no cal fer-li massa cas.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!