31/12/12 Sant Silvestre Ganxona

Fa 99 dies que esperava aquesta cursa, per ser el final del repte No Puc Parar, que consisteix en fer 10 km al dia durant 100 dies consecutius. 
Ha estat la prova ideal per acabar aquest repte, no només perquè és a casa, sinó pel seu caràcter popular, sense classificacions, uns feien 4.4 km i uns 8,8 km, amb nens, uns corrent a 3'33"/km i alguns caminant tot xino xano. 
Com que el recorregut llarg és de 8,8 km i el repte de 10 km, he començat una mica abans, a mode d'escalfament, per tornar a la sortida a esperar el tret de sortida. L'itinerari es sobradament conegut per mi, doncs hi corro sovint, alguns dies del repte, m'havia imaginat com seria aquest moment, però la realitat ha superat l'expectativa més gran. 
Compartir-ho amb tots els corredors, família  amics i companys del Club Aquàtic Xaloc ha estat genial, però poder córrer amb el Pere i l'Andreu, ha estat el millor regal possible, dos amics amb els que vaig descobrir l'ultrafons, d'aquells que t'alegres cada vegada que sona el mòbil o veus un mail seu, d'aquells que si et necessiten  deixes el que tens entre mans, d'aquells que no estem junts massa sovint, però els sents aprop. 
Els quilòmetres se m'han fet lleugers, molt ràpids, recordant episodis viscuts durant els 100 dies, començant a liar a l'Andreu i al Pere en nous projectes, idees que algunes potser no veuran mai la llum, d'altres si, però que seriem les persones sense somnis, la vida és per somiar-la, perseguir aquestes il·lusions i compartir-les amb els que t'estimes. La rebuda ha estat fantàstica  m'he sentit mimat i arropat al màxim, ampolla de cava i a ruixar als amics. 
El repte No Puc Parar ja és història, una bona història en la que tots vosaltres en sou part, gràcies de tot cor pel vostre suport! 

Entrades relacionades: 

31/12/12 II Travessia dels Nassos

Un dels avantatges de pertànyer al Club Aquàtic Xaloc, és les activitats socials que podem fer. En aquesta ocasió hem fet la segona edició de la Travessia dels Nassos.
El nom li escau, no només pel dia triat, l'últim de l'any, sinó també perquè calen nassos per entrar en una aigua que segons la pàgina del meteocat es troba a 14,05ºC, amb la temperatura exterior, minuts abans de començar, a 10ºC, això si, amb un dia de ple sol.
Hem estat cinc els participants, amb l'imprescindible ajuda de l'Anna Viana, a la part logística, esperem ser més en la propera edició.
L'itinerari triat ha estat fer la sortida a l'extrem sud de la platja de Sant Pol, resseguint la costa, direcció Cala Ametller, per girar en els illots Sacains i tornar a la platja de Sant Pol,  més al nord que en la sortida.
El recorregut és impressionant, no acostumo a nedar gaire per la zona, per logística més que res, el fons rocallós, és proper i molt vistós, podent contemplar les roques erosionades per l'aigua, hi he vist posidònia, uriços, estrelles de mar, bancs de petits peixets, algun de molt aprop, inclús salpes, placton gegant gelatinós, que primer cop d'ull sembla una medusa, un paisatge marí que no deixa indiferent.
He nedat a pell, durant 1 hora, uns 2.700 metres, gaudits a cada braçada, en molt bona companyia i espectaculars vistes.

30/12/12 SwimSilvestre

Hi ha dies d'hivern, que semblem pensats expressament per nedar a pell, a la SwimSilvestre ho he pogut disfrutar amb tota la seva intensitat.
Ambient de festa, uns amb neoprè, uns altres sense, però tots parlant el mateix idioma, el de l'aigua salada, que ens corre per dins i que ens accelera el cor, quan som davant la mar.
L'aigua a uns 14ºC, sol radiant, en un dia seré, un munt d'amics per compartir-ho, mar molt tranquil·la, només una mica mogut a l'entrada i a la sortida, 1.900 metres per endavant, que més es pot demanar.
Tot just sóc un aprenent de nedar a pell a l'hivern, porto poc més d'un any, però m'hi trobo molt còmode, cada dia em costa menys arribar al punt en que m'hi trobo bé, a gust, en temps segurament, tardo el mateix, uns tres minuts, abans es feien eterns, ara són un tràmit, passen aquests tres minuts i començo a gaudir de nedar, amb la fredor, que és un sensació dura i agraïda a l'hora.
Dura perquè les extremitats van queden congelades, sobretot els peus, que en res perden sensibilitat, les mans van perden fluïdesa més mica en mica, s'han de prendre moltes precaucions i tenir clar, que davant el dubte, cal sortir de l'aigua.  Agraïda, perquè és com una subtil abraçada, que m'embolcalla el cos, mentre nedo, em sento estranyament segur i en plena llibertat,  juntament amb el moviment del mar que em bressola, em fa sentir a casa.
Una de les millors parts de la travessia, és el que aprenc, no només pel fet de nedar, sinó per compartir inquietuds, sensacions i experiències amb d'altres nedadors.

Crònica tècnica publicada a Triatletas en Red

29/12/12 Plantilles posturals

Fa uns quants anys que porto plantilles ortopèdiques per a córrer, que em fan fer una posició més correcta al fer el pas, tot i que van molt bé, tinc la sensació que l'únic que fan és forçar  perquè ho faci bé, però en cap moment eduquen el meu cos, ni em fa canviar els hàbits de trepitjada, per això m'he decidit a fer-me una plantilles posturals a Fisio Active
Les plantilles posturals es caracteritzen per produir petits estímuls de pressió a la planta del peu, en actuar de forma precisa sobre els baropressors dèrmics, que són seleccionats i predeterminats sobre zones somatotópiques sistematitzades concretament en la seva superfície. Amb la seva acció i gràcies a reflexos posturals condicionen canvis posicionals globals sobre l'eix vertical corporal i consecutivament sobre el pla transvers i horitzontal, millorant l'estat tònic muscular general.
Avui, tot just, he fet l'estudi per a la seva confecció, ara s'han d'elaborar, després d'uns quants mesos d'us i espero que molts quilòmetres, us explicaré com em van.

Entrades relacionades:

26/12/12 Cursa Sant Esteve de Llagostera

Hi ha proves esportives que em són properes,  com la Cursa de Sant Esteve de Llagostera. Que uns quants companys  i amics del Club Aquàtic Xaloc hi vagin, són el pretext ideal per anar-hi i el millor dels al·licients. 
Amb la modesta pretensió de baixar de l'hora, disfrutar del circuit de 10 km i fer el dia 95 del repte No Puc Parar, he anat a córrer. 
Només escalfar, el dolor a la part mitja de l'esquena, em diu que al igual que fa dies, avui també m'acompanyarà. 
995 participants, des de la cua es veu una sortida molt xula, un munt de persones, cadascú amb la seva motivació, uns a fer temps, altres a compartir-ho en família;  per tots ha estat una bona manera de gaudir les festes nadalenques, tot fent esport. 
Al poc de començar, corro endavant, avançant metres, però el cap em va cap enrere, a la meva infantessa,  la cursa passa pels carrers i camins que em van veure créixer. 
El punt de sortida, el recordo com a una zona de canyes, sense cases, ni asfalt, en no res estem al passeig, on, amb molta paciència, la meva germana, em va ensenyar a anar en bicicleta, enfilem cap a la part antiga, que lluny em semblava de petit, agafem camins, on vaig descobrir la vida, només el mal d'esquena em fa tornar al present. 
El circuit passa aprop de la sortida,  on es divideixen els participants dels 5 i els dels 10 km, comença la part que més m'agrada, bàsicament camins, que fa  anys, ja eren d'aquesta manera, amb el mateix paisatge, hi ha pocs canvis, el cap tornar a marxar lluny, lluny, només alguna bassa d'aigua i fang, em fa parar atenció al camí, recordo la multitud de vegades que ho havia fet en bici, la d'ocasions que havia acabat enfangat,  amb els genolls pelats i la cadena fora. 
El mal d'esquena volia fer-me la cursa llarga, però el pensament me l'ha fet trobar deliciosament curta, em planto a l'arribada en poc menys d'una hora, 58'02", segons el meu crono. 

25/12/12 Copa Nadal Ganxona

Quina millor manera d'inaugurar les festes nadalenques, que amb una remullada al mar. Els organitzadors de la Copa Nadal de Barcelona, ho saben molt bé, doncs ho fan des del 1907 i avui han fet  la  103 edició, sent una de les proves esportives més antigues d'Europa.
El nostre petit homenatge, ha estat fer la primera edició, casolana, de la  Copa Nadal Ganxona a Sant Feliu de Guíxols. No ha estat més que la nedada a pell, de tres amics, durant 29 minuts, en una mar a 14ºC.
La veritat és que quan estàs amb molta gent, amb o sense neoprè, és més senzill entrar a l'aigua, la pròpia inèrcia del grup t'hi porta, feia mandra entrar, el dia gris i el sol amagat, no hi ajudava gaire, però un cop a dins em pogut compartir braçades, riures i fotos.
El fet d'anar nedant al mar, durant l'hivern, amb més o menys freqüència, fa que em vagi aclimatant bé, no només a la temperatura, sinó també a les sensacions. Des de notar la fredor de l'aigua, en forma de petites punxades i de cremor a la pell a estones, a perdre la sensibilitat dels peus, al poc de començar, notar com els braços pesen més i cauen dins l'aigua a cada braçada, com els dits costen de moure, com la fred m'agafa el front, com intento parlar, però ni jo entenc les paraules que em surten de la boca, la sensació que no puc aclimatar, però si minimitzar, és la sortida de l'aigua.
Nedar el dia de Nadal, s'està convertint en una tradició, per molta gent, he pogut veure com més tard, dues persones, es tiraven a fer una remullada al mar a la platja de gran de Sant Feliu de Guíxols i  el grup dels Makis  de Sils, ho han fet 12 any consecutiu, a la platja de Sant Pol.
Fotos

24/12/12 Bones festes

Hi ha dies, en que voldria tornar a ser nen, per no  haver de comprendre que la vida és com és, per creure en la màgia, per pensar que impossible, només és una paraula malsonant,  que les discussions  s'arreglen amb un petó, per ser capaç de resumir-ho tot en un gargot.  
Per no haver d'emmascarar sentiments, ni pretendre semblar res, ni tenir ambició, només viure el moment, amb la percepció que demà és un futur llunyà, que ahir, ja no existeix i que només hi ha el que faig a cada instant.
Per tenir la capacitat d'aprendre, sense perjudicis, per dibuixar en el rostre, un somriure sense motiu, per córrer sense parar cap enlloc, per plorar desconsoladament i de cop, parar i riure sense mesura.
Avui, sóc adult, però puc conservar una petita part d'aquest nen que he sigut, la mirada d'il·lusió cap al present i en el futur, acompanyat per l'aprenantge del passat i de tots els amics que he fet al llarg d'aquests anys .
Molt bones festes.

23/12/12 Vostè preguntarà per què correm de Marciano Durán

Marciano Durán, en motiu de l'arribada a 1.000.000 visites, del poema “Esos locos que corren”, ens obsequia amb aquest altre, senzillament genial.

VOSTÈ PREGUNTARÀ PER QUÈ CORREM
(a Mario Benedetti ... un fenomen que mai va córrer una cursa)

Si el fred ens perfora fins als ossos
i el sol va cremant els nostres plans.
Si el vent ens torna cap al principi
i el desànim amaga els finals ...

... vostè preguntarà per què correm.

Si cada pujada costa fins l'ofec
i en el pendent està la caiguda.
Si els aires ja no són els del començament
i la ruta és una successió de pujadetes ...

... vostè preguntarà per què correm.

Si l'aire disminueix fins a l'asfíxia
i respirar es torna un desafiament.
Si la set resseca els camins
i ens assalten els freds i refredats ...

... vostè preguntarà per què correm.

Correm perquè el pas no és prou
i no és prou el cant ni el riure.
Correm pels savis que estranyats
veuen passar als bojos amb la seva pressa.

Correm en un món molt sensat
regit pel típic seny.
Correm cada boig reclamant,
el dret al parèntesi que cura.

El dret irrenunciable a la bogeria!

Vostè ... Insisteix un cop més a preguntar?

Correm, senyor ... tingui-ho clar,
perquè no ens van ensenyar a volar.

Web de l'autor: Marciano Durán  Text original

Entrada relacionada:

20/12/12 NO PUC PARAR. Entrevista a la ràdio, al programa Via Verda

Un veritable luxe, que programes de ràdio, com el Via Verda,  de ràdio La Xarxa, recolzin l'esport amateur. Em van entrevistar el primer dia del repte i ara per segona vegada, el dia 78, el 09/12/12.
En la distesa entrevista, hem parlat de diferents aspectes del repte, ha estat una xerrada amena, m'ho he passat molt bé, són uns 8 minuts, que van passar en un no res.
És fantàstic parlar, amb algú com en Josep Maria Cano, l'entrevistador, que a més de fer preguntes interessants, des d'un punt de vista de fora del repte, fa que em plantegi qüestions, que de segur em serviran per millorar, cara a propers projectes.
Moltes gràcies a tot l'equip del programa per fer-ho possible.
Web del programa: Via Verda

Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

18/12/12 24 hores atletisme. Vídeo

Gràcies a Santiago Seguí, podem gaudir d'un vídeo en que podem veure el que han estat les 24 hores d'atletisme del 2012, veient els corredors de diferents proves, les 24 hores individuals o per equips, les 12 i les 6 hores.
Es pot veure el que durant hores anem veiem els que hi participàvem, pista, pista i més pista, l'avituallament, els corredors, els voluntaris, el públic, les carpes on tenim el material i sobretot l'ambient que es respira.
A més, té un web, que és tot un referent en el món de l'ultrafons, de la que es pot aprendre moltíssim.

Entrades relacionades:
11/12/12 24 hores atletisme. Pròleg
14/12/12 24 hores atletisme. Seguiment resultats parcials

15-16/12/12 24 hores atletisme. Crònica

Córrer en pista, és fàcil, no té cap complicació, fer-ho 24 hores, és dur i molt dur. 
En 24 hores, pel cap i el cor hi passa de tot, des de l'eufòria de començar i sentir-te pletòric, veure arribar la nit i el cansament,  sentir com entra la matinada, la son a estones s'acompanya pel desànim, degut al desgast acumulat, pel dolor de la musculatura i les articulacions, l'alegria de veure com surt el sol i comprovar com la pista es va emplenant de cares noves, d'amics  i familiars que venen compartir amb nosaltres l'alegria de finalitzar aquesta prova.
24 hores és una gran estona, però es composa de petits moments. Hi ha moments per conèixer els companys de fatigues i exterioritzar penes, dubtes i somnis. Moments per quedar meravellat de la fortalesa humana, compartint pista, amb persones amb discapacitat visual, són un exemple de superació a seguir. Moments per ajudar a alçar un company amb la moral per terra o perquè algú et contagii el seu optimisme. Moments per deixar de mirar a terra i mirar cap al cel.
En els últims minuts, he fet un esprint amb totes les meves forces, anant a tot el que podia, que no ha estat molt, però és la meva manera d'acabar de donar-ho tot, de fer bategar el cor amb tota la seva intensitat.
El resultat, és el de menys,  316 voltes, fent 138,313 km, l'important és el premi que m'enduc, emocions i sensacions viscudes, que restaran en mi per sempre, en un raconet en silenci, fins el dia que em facin falta.
Sensacions i emocions que a la que em venen a la memòria, m'humitegen els ulls; la pista sempre és la mateixa, sóc jo, el que volta a volta, vaig canviant, endinsant-me en un viatge interior, amb llums i ombres, amb alegries i penes, amb valentia i covardia, però sempre amb intensitat.
Moltes gràcies als corredors, organització i voluntaris, per fer-me sentir un més de la família i moltes gràcies als amics coneguts i als per conèixer, que d'una manera o altre, m'heu mostrat el vostre suport, és increïble el que arriba a empènyer una paraula d'ànim, mil gràcies a tots.

Entrades relacionades:
11/12/12 24 hores atletisme. Pròleg
14/12/12 24 hores atletisme. Seguiment resultats parcials
18/12/12 24 hores atletisme. Vídeo

14/12/12 24 hores atletisme. Seguiment resultats parcials

Durant les 24 hores d'atletisme, del dissabte 15 i diumenge 16, es podrà seguir, com va la cursa, amb actualitzacions dels parcials cada hora. 
També hi ha la possibilitat de venir de públic, per gaudir en directe d'aquesta festa de l'esport i la solidaritat.
A més podem piular amb el hastag #24hores per enviar els nostres i els vostres missatges i comentaris, sortiran publicats a la pàgina de Corredors.
No hi ha res que fagi córrer més ràpid i amb més ganes, que un missatge d'ànim.
Entrades relacionades:

13/12/12 Penya 100 km Domingo Catalan

En els petits detalls, estan les grans coses.
La Penya Domingo Catalan, té aquests tipus de detalls, apart de muntar cada any les 6 hores i els 100 km en ruta de Calella, cuidant tots els seus aspectes, fent d'una prova l'atletisme el que és, un esdeviniment esportiu, en que tothom intenta superar-se a si mateix i una festa entre persones que parlem el mateix idioma, no són curses multitudinaries, ni amb una gran bossa del corredor, ni amb una camiseta que no encerta la talla, ni cal, és córrer.
M'ha fet, especial il·lusió  rebre una felicitació de festes amb un poema, amb motiu dels 25 anys de l'associació, en que en Joan Masachs, ens fa cinc cèntims de l'historia de La Penya, sense oblidar cap dels seus components, 
Des d'aquí donar les gràcies a tots els membres de la Penya  100 km Domingo Catalan, per ser com sou, bones festes a tots vosaltres.

11/12/12 24 hores atletisme. Pròleg

2011 Últims minuts, l'imatge reflexa com em sentia: flotant a l'aire.
Queden pocs dies per les 24 hores d'atletisme, participaré en la modalitat de 24 hores individuals, és una prova que em té el cor robat.
Hi ha qui només hi veu la monotonia de fer voltes i voltes a la pista d'atletisme de Can Dragó, quan en realitat té molts al·licients, que fan d'aquesta prova, una ocasió, com poques.
És un oportunitat d'autoconeixament, en una situació extrema, pel desgast, però controlada, per l'entorn, córrer i/o caminar 24 hores és molt dur, fer-ho en pista i dóna a més l'afegit de dificultat a nivell mental.
L'organtizació, corredors.cat, en les edicions que he participat, 2010 i 2011, no és que ho hagin fet bé, és que són un 11 sobre 10, a nivell d'organització i en la part humana, és nota que són corredors i saben com funciona tot plegat.
Els companys de fatigues, uns són amics que trobo tot sovint, en diferents curses d'ultrafons, d'altres em sona la cara i juntament amb els que coneixeré el dia en qüestió, fan una inmillorable ocasió, per fer amics, compartir, allò que mai s'explica i que només l'ultrafondista sap.
Mentre vaig fent voltes, podré parlar, ara amb un, ara amb l'altre, tenir i respectar les estones en que un vol estar amb un mateix, amb l'essència  que té l'ultrafons, que quan el cansament arriba, no queden forces per dissimular allò que som i mostrem el nostre autèntic jo.
Aquest any, hi vaig en poques expectatives de resultat, no penso en cap quilometratge en concret, més que superar els 100 km, perquè sigui la meva número 15 de 100 km o més, amb l'única pretensió d'estar en moviment les 24 hores, només parant per raons fisiològiques i logístiques, per alimentació o per canvi de roba. Correré tant com pugui i la resta caminaré, la qüestió és no estar quiet. Durant la cursa, si tot va bé, faré les jornades 84 i 85 del repte No Puc Parar.
El fet que sigui per una causa solidaria, en aquest cas a favor de la Fundació de lluita contra la sida, fa que tingui un al·licient extra.

09/12/12 Nedant a pell, cada dia és un repte

Travessia Illes Medes, foto feta per Pau Cutrina
El millor de nedar a pell, a aquestes alçades de l'any, és que cada dia és un desafiament en si mateix, un petit repte, avui l'aigua estava a 14,7ºC.
Tinc l'experiència d'haver-ho començat a fer, ara fa un any, cada metre que avanço, és un metre cap al propi coneixement, a saber com responc davant d'aquesta situació, no sé si em fa més fort mentalment, però almenys, així ho sembla.
Segueixo amb el mateix compromís, que em vaig proposar, ara fa un any, nedar cada setmana que pugui i la mar m'ho permeti, uns dies més i d'altres menys distància, això ho determinen un munt de factors, tampoc és una obsessió, ni passa res, si les circumstàncies, la mar o el cos no m'ho deixen fer. 
La determinació la tinc clara, toca sentir un munt de comentaris, de persones ben intencionades i poc informades,. Tinc clar que cal fer el que un creu, per superar barreres mentals que ens imposen, per fer allò que em fa bategar més ràpid el cor.
Abans de començar, amb tot de roba al damunt, m'agrada estar una estona, de vegades només segons, davant la mar, absorbint tot el que em transmet, és en aquest moment quan veig clar si nedaré o no i la distància que intentaré fer. Cara a cara, callats, només ens mirem i la mar em dóna permís, per entrar-hi a descobrir els seus secrets.
Sortir de casa, cap a nedar, fa mandra, hi ha dies que molta. Entrar a l'aigua, costa poc entrar les cames i una mica entrar-hi la cara. Nedar, és genial, m'encanta sentir la fredor a la meva pell, intensifica les sensacions. Sortir de l'aigua, amb sal a la boca, té gust de victòria. 

08/12/12 Família d'aigua a Roda de Ter

Com peix a dins de l'aigua, tot i estar-ne fora, així m'he sentit. 
Part de la família d'aigua, habituals de compartir braçades entre onades, han canviat el neoprè per roba de muntanya. Gràcies a l'iniciativa d'en Joan Vinyoles i en Toni Colomo, que ens han fet d'anfritions d'excepció  duent-nos a la vora del ter, que curiosament, desemboca a l'Estartit, on vam coincidir tots plegats fa menys d'una setmana per nedar la travessia de les Illes Medes, ens han fet disfrutar. 
No és freqüent trobar-nos per caminar i menys estar lluny del mar, l'excusa ha estat fer la jornada 77 del repte No Puc Parar, un desafiament que encara li queden 23 dies i bastant camí per endavant, però dies com aquest ja són un gran premi, el millor premi, gaudir de la natura amb els amics, estar al voltant d'una taula, preparar nous projectes, gaudir de postres casolans fets per la Sònia Cervià. 
Somiar, idear, preparar reptes és genial i poder-los compartir amb amics, encara és molt millor. 
Track

Proposta pel 01/01/13 Tothom a l'aigua. Primer bany del 2013 a Sant Feliu de Guíxols

Com ve siguen tradició, ens agrada  celebrar l'arribada del nou any, amb una  remullada a les aigües de la badia de Sant Feliu de Guíxols.
L'any passat vam ser més de 160 nedadors de totes les edats, aquest any volem superar els dos-cents. És una activitat gratuïta.
Si et vols divertir, fent una cosa original, amb amics, amb família, amb tots nosaltres, vine el dia 1 de gener a la una del migdia a la platja, a l'alçada de l’Ajuntament, ficat a l’aigua  i gaudeix d'aquesta experiència. No deixis que t'ho expliquin!
Esdeveniment al Facebook.

Entrades relacionades:

05/12/12 Guia d'ultrafons. 8.- L'endemà

L'endemà d'un repte, hi ha dues parts ben diferenciades la física i la mental.
La física són els cruiximents, el dolor muscular, el cansament, res que no s'arregli amb un parell de dies de descans actiu, acostumo a recuperar de córrer o pedalar, amb nedar o fer caiac i al revés, sempre amb poca intensitat i poca estona, més que res per moure'm una mica, estirament suaus, durant tot el dia i alguna sessió amb el fisio, tampoc va gens malament.
La jornada de descans total, el deixo a partir del tercer dia després de la prova, dia que aprofito per fer el màxim de desconnexió possible.
La part mental és crucial, si no s'aconsegueix un objectiu, és fàcil analitzar que ha sortit malament, el que és més difícil és fer-ho quan ho hem aconseguit, d'això parlo a continuació.
Sempre, hi ha detalls que podem millorar, material i equipament que hem dut de més o de menys, alimentació, estratègies que és poden ajustar millor, mil i un detalls, que podem modificar, cara a la propera cursa, potser inclús l'entrenament, ens podem haver quedat curts amb l'aclimatació, penso que el dia que no hi trobi cap detall a fer millor, no serà perquè ho sàpiga tot, serà perquè ja no em motiva i em dedicaré a fer una altre cosa.
Cal evitar l'autocritica complaent, que si la circumstància tal, que si la qual i ser totalment sincers amb nosaltres mateixos, centrar-nos amb el que depèn de nosaltres, el clima, el terreny, els imprevistos, no el podem canviar, però si ens hi podem adaptar.
Quan més grans són els reptes que aconsegueixo  més aprop estic del fracàs, més petit em sento. Actualment porto 14 proves de 100 km o més i no per això, li he perdut el respecte a una distància tipus marató, espero no perdre mai aquest respecte, no m'agraden les persones que van de sobrades, demostren molt poca sinceritat.
No cal donar més importància de la que té, tant si ho hem aconseguit, com si hem fracassat, cal analitzar-ho, però no donar-hi voltes en excés, perquè si ens enlluernem amb els nostres èxits  ensopegarem amb ells i si ens emmirallen en les nostres derrotes, deixem de veure les coses tal com són. Tot plegat no és més que un divertiment, una passió, una forma superació, d'autoconeixament, una manera de passar-ho bé.

Guia d'ultrafons: 
0.- Presentació 1.- Alimentació 2.- Entrenament 3.- Estratègia 4.- Material 5.- Pensaments 6.- Petits detalls 7.- Visualització 8.- L'endemà

02/12/12 Travessia L'Estartit - Illes Medes ( La Marató de TV3)

Instant en que tota la fred i el cansament s'esvaeix. Moltes gràcies Mónica Campaña per la foto i Jorge Perez per la rebuda
Estar sense nedar un mes i mig, per culpa d'una ensopegada, tornar-hi fa deu dies, aclimatar per nedar a pell amb només tres remullades d'uns vint minuts cadascuna, tirada més llarga de 1.000 metres, no són les condicions optimes per nedar més de tres mil metres amb l'aigua a 15ºC i mar moguda. Tenia mil i un dubtes, fins que no ha sortit el sol i s'ha fet de dia, no he decidit fer-ho sense neoprè.
El recorregut ha estat d'una mica més de 3.000 m., s'ha hagut de modificar el trajecte original per l'estat de la mar.
Entrada al mar, molt divertida, fer-ho amb un munt d'amics, sempre és sinònim de festa, a la que sortim de la protecció del port, hi ha onades altes, em costa molt mantenir el rumb, no aconsegueixo veure les boies, he de parar del tot en tres ocasions, em refredo, ho puc pagar molt car, però pitjor és fer un munt de metres de més.
És una gran sort poder comptar amb l'imprescindible ajuda dels caiaquistes del Pagaia, en múltiples ocasions, m'han hagut d'indicar la direcció correcta a seguir, mil gràcies palistes!
Arribo a l'avituallament, no paro, per no perdre temperatura, toca enfilar recte fins a l'arribada, al tenir la referència de les cases i la muntanya, és més senzill agafar el bon rumb , a la que veig la l'espigó, ja em sento a casa, no em queda res.
L'aigua de dintre el port, està més freda que la de fora, era conscient d'aquesta adversitat, està a uns 12ºC, que llarg se m'ha fet l'últim tram, justejava de forces, la tècnica la tenia fosa, el cos es refredava per moments, hi hagut moments en que pensava que no ho aconseguiria. He estat 1h 30' nedant.
La meva admiració a totes les persones, que s'han atrevit a nedar en aquestes condicions d'aigua freda, amb neoprè o sense, perquè la fred és per tots, és veritat que els que ho fem sense, tenim i  busquem un afegit de dificultat i de sensacions, però no per fer-ho amb neoprè és fàcil, ni es té la certesa d'aconseguir-ho. Enhorabona a tothom!

Crònica tècnica publicada a Triatletas en Red

30/11/12 Camiseta compressiva Hoko Hada

Una de les millors parts del repte No puc Parar, que estic duent a terme, és descobrir i aprendre coses noves. Una de les sorpreses, ha estat conèixer la camiseta de compressió Hada.
Tenia ganes de fer servir aquest tipus de prenda, doncs n'havia llegit molt dels avantatges, com la millora del rendiment, degut a una millor oxigenació de la musculatura.
La primera impressió és estranya, és una camiseta petita, penso si hi entraré, la veritat és que es dóna molt de si, al principi em sento oprimit, però en res m'oblido que la duc posada. És una primera capa i una segona pell.
Al ser compressiva redueix el rebot dels pectorals, sense limitar moviments, fent més còmode córrer, a més en el munt de dies d'us, ni una fricció al mugrons, habitualment hi duc cinta enganxada, perquè en poca estona, s'irriten i em sagnen.
A més de transpirar molt bé i mantenir-me sec, en moviment, sembla que dugui una peça paravent, en els dies de fred ajuda a conservar la temperatura corporal.
Pel tipus de material que està feta, en microfibra de polipropilè i elastòmer, l'olor de suor no si agafa, cosa d'agrair quan portes unes quantes hores.
Com totes les prendes de la marca Hoko, és un producte ideat, dissenyat i produït al nostre país, amb un preu raonable,  qualitats que, en els temps de corren, no abunden.
Per tots aquest motius, la camiseta Hada, passa a ser un bàsic dintre la meva equipació per córrer.
Més informació: Hoko-Esport

Proposta pel 31/12/12 Sant Silvestre Ganxona

Des del Club Aquàtic Xaloc, per cinquè any consecutiu s'organitza la Sant Silvestre Ganxona, que tindrà lloc a la Rambla Vidal (Sant Feliu de Guíxols), a les 18:00 hores. Aquest 31 de desembre.
El circuit és de 4,4 Km, en que es pot fer una volta (4,400 km)  o dues (8,800 km)
És pot fer corrent o caminant, és una cursa de caire popular,  sense classificacions.
Inscripció i sorteig : 4€ ( inscripcions el mateix dia de la cursa ) Xocolatada i rifa al final de la cursa per tothom. 
A més hi tinc un incentiu especial, tal i com surt al cartell, si tot va bé, serà l'últim dia del repte No Puc Parar, els últims quilòmetres.  
Tots junts podrem gaudir de córrer l'últim dia de l'any, arran de mar, amb lluna plena. 
Ens hi veiem!!!

25/11/12 Retrobant la mar, nedant a pell

Com trobava a faltar la calidesa de la fredor de la mar.
És contradictori, tot el dia abrigat per no agafar fred i a la que em recupero de l'ensopegada, que no m'ha deixat nedar durant més quaranta dies, ja estic al mar, que es troba lleugerament per sota dels 16 graus i a pell.
Com m'agrada sentir la fredor de l'aigua mentre nedo, fa que assaboreixi cada braçada, noto cada batuda de peus, la natació es torna més intensa, la pell es torna més tibant, sento el lliscament de l'aigua en el meu cos, els sentits s'aguditzen, per contra les extremitats perden més ràpidament la sensibilitat, costa més raonar i els riscos d'hipotèrmia s'accentuen.
Per la meva experiència durant l'hivern passat nedant a pell, sé que cal anar poc a poc, adaptant en cos, cada vegada una mica més, amb la seguretat passiva que dóna dur una boia enganxada al turmell, per millorar visibilitat i tenir un punt de recolzament en cas d'emergència i amb la seguretat activa de nedar prop de platja per poder sortir al minin problema, a més de no subestimar les meves possibilitats, ni habilitats.
Tinc la sort de no haver de demostrar res a ningú, vull nedar a pell tant com em sigui possible,  perquè m'agrada, em fa sentir en llibertat i en comunió amb la mar, però no tinc cap problema, ni inconvenient, en posar-me el neoprè sempre que calgui o ho cregui oportú, perquè nedar no és més que una diversió i així ha de seguir siguen, no una obsessió.

24/11/12 L'Escala - Cala Montgó - L'Escala

L'Escala té un no sé que, que que sé jo, fa que sempre hi tingui tirada. 
La meva primera marató va ser a l'Escala, quan faig tirades llargues de bici hi passo, és on fet he la travessia més llarga al mar, des de Roses fins a la platja de les barques, m'agrada córrer pel Montgrí, hi faig parada amb el caiac. 
En aquesta ocasió, va ser de la mà dels amics de La Peçallarga, que varem fer-hi el recorregut del dia, del repte No Puc Parar, des de Riells fins a Cala Montgó, passant per la seva torre de guaita, per tornar novament a L'Escala, no sense abans fer una remullada a l'aigua salada que tant ens agrada. 
Els meus amics viuen a muntanya i jo a la costa, però és el que té ser Gironins, que ho tenim tot, mar i muntanya,  en el cor ho portem  a parts iguals, no ens agrada ni més ni menys una cosa que l'altre, tot i que és cert que és més senzill anar al que tenim més aprop de casa. 
Track

23/11/12 La Mostra. Silvia Vidal i Albert Bosch

H‏i ha entrades que obren la porta a mons desconeguts, aquest és el cas de l'entrada de La Mostra d'aventura i muntanya de Figueres.
De primer, la Silvia Vidal, escaladora que obre noves vies en grans parets, mentre es projectava el documental, sobre l'obertura de la via espiadimonis a la Patagònia Xilena, ella mateixa ens el comentava. Em va deixar impressionat, bocabadat, va estar 32 dies penjada de la pared, 16 dels quals sense poder sortir de l'hamaca per pluja, en solitari, sense cap mitjà de comunicació, per decisió pròpia, a més l'aproximació i retorn a la paret, tampoc va ser gens fàcil.
A continuació l'Albert Bosch, que va creuar l'Antàrtida, per arribar al Pol Sud, el que havia de ser una aventura compartida entre dos, per una lesió del seu company, es va tornar una aventura en solitari, en tot el que això implica, en el documental, hi ha la seva activitat dins la tenda i a fora, sempre un immens i desèrtic blanc, una monotonia impressionant dura, fascinant.
És fantàstic certaments com aquest, que ens apropen a gent peculiar i única, en aquest cas a dos aventurers molt diferents, en modalitat, personalitat i manera de fer, però amb una mateixa visió de la vida, fer i anar allà on el cor els dugui, dos bons exemples a segur.

Entrada relacionada:

22/11/12 Guia d'ultrafons. 7.- Visualització.

Aquest és un tema molt personal, per mi és una de les claus de l'èxit.
Hi ha qui visualitza el moment de la sortida i el temps previ, pensant amb els amics que trobarà, l'ambient i el lloc, hi ha qui visualitza un i altre cop, l'instant de creuar la línia d'arribada.
A més d'aixó,  intento visualitzar els moments claus de la cursa, amb tota la informació, perfil, distància, terreny, condicions meteorològiques, tenir clar on patiré, on ho passaré malament, on les cames em diran que no poden més, la pujada que se m'entrevessarà des del primer pas, la nit que mai acabarà, el dolor a les cames, el mal de peus, els genolls que sembla que s'haguin de desencaixar, busco preparar-me per tot el dolent, les coses bones ja me les trobaré i les podré gaudir amb plenitud.
S'ha de fer des d'un prisma d'absoluta sinceritat amb un mateix, conèixer les capacitats i les limitacions, l'entrenament que hem fet i quina serà la realitat que ens espera.
Durant la cursa, cal recordar aquesta visualització, per exemple, que estem al km 80, ve 1 km vertical i estic fet pols, penso que ja ho sabia, que és el que toca, que no hi ha dubte. Elimino les preguntes, per quedar-me en la resposta: ho aconseguiré, patiré, però ho aconseguiré, estic aquí perquè vull, puc perquè he entrenat i preparat a consciència, així que endavant, sempre endavant.




Guia d'ultrafons: 
0.- Presentació 1.- Alimentació 2.- Entrenament 3.- Estratègia 4.- Material 5.- Pensaments 6.- Petits detalls 7.- Visualització 8.- L'endemà

20/11/12 23 hores i mitja o com millorar la qualitat de vida en 30 minuts

Aquest vídeo parla de manera molt senzilla i divertida de problemes molt complicats i seriosos.
És impressionant la quantitat de millores en diferents malalties que es poden experimentar amb l'incorporació de l'esport com a tractament. Només aplicant 30 minuts  d'exercici diari, els beneficis per a la nostra salut són moltíssims, en malalties físiques i també en malalties mentals, tant greus, com la depressió.
Hipòcrates, metge de l'Antiga Grècia i considerat el pare de la medicina, fa més de 2.400 anys, deia que caminar era la millor medicina. Si avui s'ha comprovat científicament que és veritat, tal com ens pregunta el Dr. Mike Evans, som capaços de limitar a 23 hores i mitja el temps que dediquem diàriament a treballar, veure la televisió, menjar i dormir? 

Proposta del 22/11/12 al 01/12/12 La Mostra de Muntanya i Aventura a Figueres


La mostra, és un punt de trobada, pels que ens apassiona la muntanya, els que ens agrada trobar-li aquest punt d'aventura al que fem, apart de projectar pel·lícules i documentals dels que costa de veure en circuits comercials i et deixen amb la boca oberta, hi ha tres convidats d'excepció:
Silvia Vidal: escaladora de grans parets, obre noves vies i a més ho fa en solitari!
Carlos Soria: alpinista, que va començar a fer 8.000 als 51 anys!
Albert Bosch: aventurer, que recentment a creuat l'Antàrtida en solitari!
Poder escoltar a persones tant singulars com ells, les vivències, les anècdotes  val molt la pena, segur que tots els que hi anem, n'aprendrem un munt.
Més informació: La Mostra 

18/11/12 NO PUC PARAR Progressa adequadament

Amb avui, ja són 57 dies de repte, en queden 43. Sembla que vingui baixada, així és, però amb alguna que altre rampa. El repte, no puc parar, flueix. 
La tardor la tenim aquí, venen dies de fred, pluja i vent, res que no és pugui superar, amb una mica de ganes i una bona dosi de motivació. A les adversitats pròpies de l'estació, s'hi ha de sumar el desgast acumulat, en els dies laborables, és quan més ho noto, a la feina, s'hi ha d'afegir les hores que dedico a aquest bloc i a escriure a la web de Triatletas en Red, més els imprevistos del dia a dia, tot plegat, fa que de dilluns a divendres, vagi tot molt planificat i enquibit amb calçador, el repte el tinc que fer en hores nocturnes. El cansament, la son i el mal temps, són bons aliats de la mandra, però no podran amb les meves ganes d'aconseguir-ho.
La lesió, deguda a l'ensopegada, segueix el seu curs, sembla que el desembre podré tornar a fer una mica de tot, ara estic en la fase que a estones no la noto i penso que ja està, a estones fa mal i tinc la sensació que no s'acabarà mai el dolor. Toca tenir paciència i fer bondat.
Per sort, puc seguir caminant. M'agrada molt caminar, el meu problema és que sóc inquiet i m'encanta fer coses diferents, trobo molt a faltar nedar, tinc ganes d'anar al mar a pell, per gaudir la fred i començar a aclimatar per l'hivern, agafar el caiac i sentir com em gronxen les onades, pedalar de poble a poble, parant a fer el cafè en un lloc o altre, vull córrer per deixar-ho tot enrere.

Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR

16/11/12 www.ultraquim.net

Em fa il·lusió presentar aquest petit canvi, en la línia d'intentar que aquest bloc sigui cada dia una mica millor.
Només canvia l'adreça, en comptes d'ultra-quim.blosgpot.com, passa a ser ultraquim.net, més curt i més senzill de recordar, segueix siguen un bloc amb la mateixa estructura, igual en forma i contingut, amb alguna prestació més. Qualsevol enllaç que porti a l'adreça antiga, es rediccionarà automàticament a l'adreça nova, fet que no implica cap molèstia, si estas llegint aquest escrit, ja estàs a l'adreça nova.
Volia que la posada de llarg, fos el dia 15, coincidint amb el meu cumpleanys, però el que havia de ser triar un nom, pagar i esperar com a molt 24 hores, ha estat desesperar-se casi 48 hores, per sort ja està en funcionament.
Els meus coneixements informàtics, són molt limitats, a la meva època d'estudiant, els ordinadors anaven amb disquets de 5 1/4, la pantalla era negre, els caràcters de color verd i el sistema operatiu msdos.
Si hi observeu alguna mancança o error, si us plau, no dubteu a fer-m'ho saber, per les proves que he fet, tot funciona correctament.