31/12/11 Sant Silvestre Ganxona


Imatge badia de Sant Feliu de Guíxols,  presa del facebook de Platja d'Aro Viva
Tota festa comença amb els preparatius, així ha estat en la Sant Silvestre Ganxona. Dos hores abans de la sortida, ja estàvem condicionant el recorregut, polint detalls i sobretot mimant la cursa,  els que allí estàvem volíem veure com la cursa sortia bé i els corredors disfrutaven sense contratemps.
El temps just de saludar els amics que venen a córrer, quatre estiraments i arriba el moment de córrer, escalfament sobre la marxa, és divertit anar trobant els companys i amics, al poc de sortir, fem un grup de 3, amb en Pere, que fa Cako (caminar/córrer amb pals) i en Sergi, l'un per l'altre no parem d'incrementar el ritme, en Pere, "camina" a un ritme, que costa de seguir, a les pujades vola.
Les curses curtes, normalment se m'entravessen, no és el meu fort, gràcies a la bona companyia i al
bon rotllo amb d'altres corredors, ha estat ràpida i molt divertida, he acabat com m'agrada, esprintant, m'he deixat anar a la baixada i al arribar al pla, a donar-ho tot, que a l'arribada hi havia xocolata desfeta.

Entrades relacionades:

Proposta pel 11/02/12 2ª edició 100X100. Club Aquàtic Xaloc

Per segon any, arriba la prova de nedar 10 km, fent 100 series de 100 metres, en una piscina de 25 metres, que organitza el Club Aquàtic Xaloc. El dia en qüestió, serà l'11 de febrer.
Ho vaig fer l'any passat, sé que no és fàcil, que la piscina s'acaba fent petita a copia d'estona, que el ritme a partir dels 6.000 comença a baixar i  tot fa mal. 
Si fos fàcil no tindria sentit, ni al·licient, serà una bona motivació per entrenar aquest gener a la piscina, per fer tirades llargues, per planificar metres, per somiar despert.
+ info i inscripcions a l'esdeveniment del Facebook.

Entrades relacionades:
19/02/11 100X100 Club Aquàtic Xaloc. Crònica i fotos
11/02/12 2ª edició 100X100. Club Aquàtic Xaloc 
16/02/12 100X100. Club Aquàtic Xaloc. Reportatge TV Costa Brava. Edició 2011 i 2010

Proposta pel 01/09/12 Ultramarató de l'Ebre


Diuen que els bojos obren camins que després els savis segueixen. No sé si existeixen els  savis, però de bojos per la llarga distància, en vam ser 7, entre ells un somiador en Dani Leiva que tenia la col·laboració de Lluís Saura, per muntar aquest esdeveniment de format innovador.
En aquesta edició del 2012, segur que som molts més,  no m'ho perdo, serà un dels grans objectius pel 2012, la data ja està reservada a l'agenda. 
30.830 metres de riu, per gaudir cada braçada, per superar-se, per disfrutar de la llarga distància, en un paisatge de conte de fades.

Entrada relacionada:

27/12/11 24 hores atletisme. Recull de fotos i vídeo


Les imatges, que hi ha en aquest escrit, les he recopilat de la xarxa, la majoria del fòrum de corredors.cat,  gràcies a tots, per fer les fotos i sobretot per compartir-les amb tots nosaltres. El vídeo és gràcies a la web d'Ultrawalking A continuació   hi ha els enllaços als àlbums de fotos, amb més de mil fotos, hi sortim tots, segur.
Al veure les imatges,  afloren les sensacions i emocions viscudes, ja tinc ganes de tornar-hi!

Entrades relacionades:

Proposta pel 01/01/12 Primer bany de l'any 2012 a Sant Feliu de Guíxols


Com ve siguen tradicional, des del Club Aquàtic Xaloc, volem convidar-vos a celebrar l'arribada del nou any amb una  remullada a les aigües de la badia de Sant Feliu de Guíxols.
Si et vols divertir, fent una cosa original, amb amics, amb família, amb tots nosaltres, vine el dia 1 de gener a la una del migdia a la platja, a l'alçada de l’Ajuntament, ficat a l’aigua  i gaudeix d’aquesta experiència.
No deixis que t'ho expliquin. Activitat gratuïta.
Esdeveniment al Facebook.

Entrades relacionades:

24/12/11 I Travessia dels Nassos

Quina millor manera de començar les festes nadalenques, que des del mar, així ho hem fet, uns quants components del Club Aquàtic Xaloc, amb el suport de dues embarcacions.
El recorregut inicial era una mica diferent, degut l'onatge que anava a l'alça, amb molt bon criteri, s'ha decidit canviar-lo, anar fins a Les Balelles i tornar al punt de sortida, la platja de Sant Pol.
Tots amb el neoprè posat, menys jo, amb el mono de triatló,  no és que abrigui gaire, però protegeix una mica, per si hi ha alguna medusa despistada,  mil i un dubtes, sento el temor del possible fracàs, això és el que li dóna sentit, m'encanta que els reptes siguin difícils, cada dia pujar una mica el llistó o abaixar el termòstat.
Arriba l'hora d'anar cap a l'aigua, cada dia més, m'adono que l'important és l'actitud al entrar-hi, calma, i a fruir del mar.
Noto els 15,8ºC de l'aigua, com inunda el cos, estic tranquil, en menys de 5 minuts estaré adaptat, nedo, gaudeixo les braçades, amb els amics, la cosa està mogudeta, tinc la sort de nedar sovint al mar i hi estic més o menys acostumat. 
Sense el neoprè, al estar una mica més enfonsat, he de girar més el cos, per agafar aire, sense empassar aigua salada.
Han estat 2.500 metres nedant a pell, en un 24 de desembre, fa un any hagués pensat que era possible amb neoprè, fa dos anys, hagués pensat que ni neoprè, ni fart de vi, fa tres anys, ni a l'estiu, hagués fet aquesta distància, amb ganes i constància es va fent camí, tot és possible si realment ho volem i lluitem per aconseguir-ho. Com a bon repte, a la línia d'arribada, ha començat el següent.
Recorregut

23/12/11 Bones festes


Fent honor a la veritat, no m'agraden les festes nadalenques, però això no impedeix que pugui felicitar les festes a les persones que si les viuen amb intensitat.
Una de les poques coses que trobo interessants d'aquestes dates, és que hi ha qui s'estova i col·labora en projectes solidaris, s'hauria de fer tot l'any, encara que millor ara que mai, aquest any hi ha un projecte que m'ha cridat l'atenció:
Els professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu, nens i famílies han participat enguany en un vídeo a través del qual l’Hospital vol felicitar el Nadal alhora que finançar fons per als projectes  del programa Hospital Amic que  el centre du a terme per fer l’estada dels nens ingressats el més agradable possible. Per cada persona que  vegi el vídeo, es destinaran 5 cèntims al programa Hospital Amic gràcies al patrocini de DKV Seguros i a la col·laboració de l’Obra Social de la Caixa. 
Així, a mirar-lo uns quants cops, que mai ser solidari, havia costat tant poc. El vídeo mostra  el  ball que centenars de persones, entre professionals, estudiants, infants i familiars, van fer a l’Hospital per celebrar amb els infants ingressats l’arribada del Nadal.
Bones festes.

Proposta pel 31/12/11 Sant Silvestre Ganxona

Cartell Sant Silvestre Ganxona 2011
Des del Club Aquàtic Xaloc, per quart any consecutiu s'organitza la Sant Silvestre Ganxona, que tindrà lloc a la Rambla Vidal (Sant Feliu de Guíxols), a les 18:00 hores. Aquest 31 de desembre.
Circuit de 4,4oo Km, en que es pot fer una volta (4,400 km)  o dues (8,800 km)
És pot fer corrent o caminant, és un esdeveniment de caire popular,  sense classificacions.
Inscripció i sorteig : 3€ ( inscripcions el mateix dia de la cursa ) Xocolatada i rifa al final de la cursa per tothom . 
Podrem gaudir de córrer l'últim dia de l'any, arran de mar, amb lluna creixent. Ens hi veiem!
Esdeveniment al Facebook
Recorregut
Entrades relacionades:

21/12/11 Actitud positiva




En més d'una ocasió, em comenten que per què somric, quan faig esport, la resposta està en aquest conte, tant senzill d'entendre per a un nen i tan difícil de comprendre per alguns adults:
Un dia un gosset va entrar a una casa abandonada i en una habitació es va trobar amb mil gossos que l'observaven fixament. Va veure amb sorpresa que tots els cadells començaven a moure la cua, just en el moment en que ell va manifestar alegria. Després va bordar festivament a un d'ells i el conjunt de gossos li va respondre de forma idèntica. Tots somreien i bategaven com ell. Mentre marxava va pensar que aquest era un lloc molt agradable i que hi tornaria sovint
Al cap d'uns dies, un altre gos va entrar a la mateixa habitació, però sorprès i espantat va començar a grunyir, al mateix temps que mil gossos feien el mateix que ell. Després els va bordar amb més força i els altres també van fer el mateix d'una manera molt sorollosa. Quan va sortir de l'habitació va pensar: "quin lloc més horrible, mai hi tornaré".
Naturalment cap dels dos gossos va poder llegir el cartell que hi havia a l'exterior de la casa: "La casa dels mil miralls" 
Ara ja sabeu el perquè, en els reptes llargs i durs en que l'entrenament que duem, passa a ser secundari, l'èxit està pràcticament assegurat si som 100% actitud positiva. Com tot a la vida, en la simplicitat està el secret. Somriu!!!
En el vídeo adjunt, podeu trobar-hi el testimoni de Nick Vujicic, una gran història.


Entrada relacionada:
18/08/11 Be "gripau" my friend

17 i 18/12/11 24 hores atletisme. Crònica


Anava amb més ganes que entrenament, amb més voluntat que possibilitats,  fa 5 setmanes i mitja, que he tornat a córrer, degut a una lesió, sabia que muscularment ho pagaria. L'any passat anava molt ben entrenat i va ser duríssim. En proves tan llargues, haver-ho fet una o moltes vegades, no és garantia de res, no pots donar res per suposat, això és el que més m'atrau, quan més alta és la possibilitat de fracassar, més gran  la satisfacció d'acabar.
Al poc de començar, la duresa de la pista, és fa notar, en la part mental,  fer voltes i més voltes, de 437,70 metres i moltes hores per endavant, en la part física, l'impacte a les articulacions, el mateix pas, en poques hores, fa mal tot, tot i tot, inclús l'estómac, paciència i a seguir.
Si una cosa té bona aquest format, és que veus a tothom mil i una vegades, ara parles una estona amb l'un, ara corres amb l'altre, fas coneixences, tot i que hi ha qui va a la seva, a competir i l'únic que diu, són cops de colze per obrir-se pas, però són els menys, la gran majoria d'atletes,  saben gaudir del que són les 24 hores d'atletisme, una festa entre amics, mentre ens superem a nosaltres mateixos.
He patit molt i he disfrutat més, hi ha hagut moments de gran alegria,  amics que em venen a veure, Mónica, Jorge, Sergi i Ramon moltes gràcies,  moments per somiar, corredors que t'expliquen vivències i nous projectes, moments per compartir, quan veus algú que toca fons i diguem alguna ximpleria, moments en que una cançó, et transporta a un altre lloc, lluny en l'espai i el temps, moments que m'enfonso i desconfio de mi, moments en que sé que tot el que proposi, sigui el que sigui, si realment ho vull, ho puc aconseguir.
La gent de corredors.cat, saben fer molt bé les coses, organitzativament parlant, són impecables, res a l'atzar, cada petit detall lligat, humanament són fora de serie, estar en un avituallament, de matinada, amb vent, fred i tenir sempre  una paraula amable, no és gens fàcil, n'hi ha que han estat les 24 hores al peu del canó, m'he sentit mimat, cuidat i atès, abans, durant i després de la prova, un 11 sobre 10, moltíssimes gràcies.
Una menció especial, és mereixen la parella de Skinfit, la Maria i el Roland, que munten el seu estand de roba, no paren d'animar, durant les 24 hores, nit i dia, sense defallir, amb un somriure sempre apunt, desprenen energia positiva pels quatre costats.
Quan només quedaven 10 minuts, he decidit, córrer, no trotar, córrer, tant ràpid com fos capaç, com si el món s'acabes i no hi ha hagués res després d'aquest 10 minuts, un esprint, no sabia si podria aguantar, he buscat, on no hi quedava, he corregut, cada vegada més ràpid, pulsacions disparades, respiració al limit, fins que ha sonat el final, he tingut ganes d'assentar-me a terra, de lo buit que he quedat, pensar que m'havia d'aixecar, me n'ha tret les ganes.
Acabar de fer la volta, caminant,  sentint com tot et fa molt mal, sabent que tindràs agulletes de cavall,  per tornar de nou a línia d'arribada, que la gent t'aplaudeixi i et digui pel nom, tot i no coneixem,  xocar mans, abraçar amics, les llàgrimes salten d'emoció, tot plegat dóna a l'arribada gust de victòria,  no pel resultat, 135,740 km, sinó per haver-ho donat tot.
Ja tinc ganes que arribi la propera edició d'aquesta festa solidaria de l'esport.

Entrades relacionades:

16/12/11 24 hores atletisme. Compte enrere

Queden menys hores perquè comencin les 24 hores d'atletisme, que el que dura la prova en si, noto els nervis i la il·lusió, al pensar-hi,  es veu com una cosa molt propera i canvia la perspectiva.
Porto dies, preparant tots els detalls, des de tot el material a dur, roba, accessoris, ajustant els entrenaments, per arribar-hi el màxim de bé, decidint la música que millor m'anirà per l'mp3, la part d'alimentació més adequada per aquests dies abans, l'hidratació i alimentació de durant, l'estratègia a seguir, preparant lo probable, estan a punt per lo possible i a l'aguait de lo inversemblant.
Les temperatures baixaran dissabte i sobretot la matinada de diumenge, tindrem temps de ple hivern, la previsió dóna com a  mínima 5ºC, amb sensació tèrmica 1ºC, degut al vent, quan arribi la matinada serà la part més dura, fred, cansament, son, tot s'ajuntarà. En aquests moments, és quan apareixen els propis fantasmes, les pors, els dolors, els dubtes, recordes tot i un xic de res, el cap es torna una olla de grills, hi ha instants, en que toques fons, caus dins el teu propi pou, et quedes buit, aquí és on intervé la força mental, pensant amb el camí fet, amb la propera sortida del sol, amb una cançó, recordant una anècdota divertida, és quan l'imaginació et porta a d'altres llocs, és quan enfrontes a l'adversari més dur i difícil, un mateix,  és l'hora que cadascú descobreix la gran fortalesa que porta a dins.

Entrades relacionades:

15/12/11 Selina Moreno, nominada a World Open Water Swimming Performance of the Year.


Selina Moreno va començar a nedar llargues distàncies després de superar el càncer de mama, un exemple de superació.
Ara està nominada als premis  World Open Water Swimming, no la conec  personalment, fa un temps que la segueixo i és digne d'admiració, fa poc ha participat en una travessia de 22 km, que es va fer a València a favor de la lluita contra el càncer, en ella fa reptes impressionants, nosaltres només hem de fer un click i votar.
+ info sobre Selina Moreno
Pàgina dels premis i on la pots votar: Open Water Swimming. Hi ha temps fins el 31/12/11.

Entrades relacionades:

14/12/11 24 hores atletisme. Ment a punt

Quan l'esgotament digui que pari, em faré el sord.
Quan no pugui córrer més, caminaré amb ganes.
Quan el dolor muscular parli a crits, l'obsequiaré amb la meva indiferència.
Quan els companys m'avancin o els atrapi, els animaré.
Quan de nit, el seny vagi a dormir, la rauxa em farà seguir en moviment.
Quan em quedi sol amb mi mateix, em faré companyia.
Quan m'avorreixi de fer voltes a la pista, amb l'imaginació volaré sobre mars i muntanyes.
Quan la son, em tanqui els ulls, la lluna me'ls obrirà.
Quan les llàgrimes de patiment vulguin caure, les canviaré per un somriure.
Quan pensi en abandonar, recordaré que deixar-ho no és una opció.
Quan em vulgui assentar per descansar, sabré que ja descansaré quan acabin les 24 hores.
Quan em perdi en els meus pensaments, trobaré el camí.
Quan la humitat em cali el cos, tindré el caliu dels que m'estimo.
Quan em faci mal tot, recordaré que estic viu.
Quan creuï la línia d'arribada, començarà un nou repte.
Quan surtin els dubtes, tinc la resposta: endavant, sempre endavant!!!

Entrades relacionades:
Proper repte: 17/12/11 24 hores atletisme
16/12/11 24 hores atletisme. Compte enrere
17 i 18/12/11 24 hores atletisme. Crònica
27/12/11 24 hores atletisme. Recull de fotos i vídeo

13/12/11 María Inés Mato, motivació per nedar a pell


Navegant per la xarxa, buscant informació i vivències de persones que neden sense neoprè al mar, durant tot l'any, he descobert la María Inés Mato, ha nedat, entre d'altres llocs a l'Antàrtida, impressionant!!!
Ni punt de comparació, amb el que intento fer, que no és més que nedar pel Mare Nostrum,  la temperatura en el moment més fred de l'any, no acostuma a baixar dels 12 graus, tot i que durant l'exepcional nevada del 2010, vaig nedar a uns 9 graus amb neoprè.
Em té meravellat, no només les gestes que ha aconseguit, que són fora de serie, sinó com les viu, com entén que cada repte, és una aventura, un viatge cap a dins nostre, una manera de retornar als orígens, a ser mar,  natura en estat pur. Us recomano que dediqueu els 21 minuts que requereix veure el vídeo, en que ella mateixa ho explica.
Moltes gràcies pel teu exemple María.
Més informació a: María Inés Mato

11/12/11 Nedant a pell, a Sant Feliu de Guíxols

Temperatura exterior a 13ºC, la  mar a  16,1ºC, semblava un mirall de tranquil·la que estava, donava ganes d'endinsar-se en les seves aigües, direcció a l'horitzó.
Ha estat arribar a la sorra, fer estiraments, escalfar la musculatura i sense pensar-ho gaire, cap a l'aigua. Entro caminant, en pocs segons ja estic en marxa, la noto fresqueta, sé que són 5 minuts i ja està, sempre em passa igual, a la part de les cervicals, és on sento més la fredor, és com si és contreies, per tirar el cap enrere i d'aquesta manera no entrar la cara dins l'aigua.
En menys de 4 minuts, ja m'hi trobo còmode, disfruto, a la que arribo a les roques tinc la companyia d'un munt de peixos, la tornada se'm fa especialment curta, nedo 1.500 metres en uns 30 minuts.
Segueixo el camí de nedar a pell, amb l'intenció d'anar-ho fent un cop per setmana, tinc molt per aprendre, a cada nedada tinc la sensació que descobreixo més sobre mi mateix, l'esforç de nedar en aquestes condicions, em demana molta concentració i consciència de tot el meu jo.

10/12/11 Pedalant a Sant Pere de Rodes

No acostumo a anar en bici massa sovint per l'Alt Empordà, no per res més que la mandra d'agafar el cotxe, fa que acabi sortint des de casa i anant sempre als mateixos llocs, l'ocasió d'anar a pedalar ben acompanyat amb en Toni Domenech, que habitualment veig  amb el neoprè posat, ha estat un bon motiu per fer-ho.
La sortida ha estat curta en quilometratge, uns 58 km, però no en desnivell, uns 1.950 metres acumulats, valia la pena les pujades, les vistes són espectaculars, els Pirineus al fons, a l'altre banda Port de Selva, no sé que té aquesta població que em té el cor robat, em transmet calma i pau,  potser és la blancor de les seves cases, potser que hi he viscut moments màgics, nedant, corrent, caminant, en caiac i ara en bicicleta, potser perquè forma part del Parc Natural del Cap de Creus, que tant m'agrada, potser perquè ha estat pas i final d'uns quants reptes i la línia d'arribada d'un repte, no és més que el punt de sortida del següent.
Com molt encertadament m'ha recordat en Toni, som uns privilegiats, no només per fer el que ens agrada, sinó per fer-ho en un racó del nostre petit país, com aquest, en què el clima tot i que ens queixem per la humitat que ens cala els ossos, no deixa de ser temperat, en que podem triar si volem, mar o muntanya, ho tenim tot a tir de pedra. Indrets en què ara a la tardor i l'hivern, no hi circula massa ningú, en que la tranquil·litat impera.
Com a bon fi de festa, s'ha acabat al voltant d'una taula, és molt enriquidor veure nous punts de vista, compartir projectes i posar fil a noves idees.

Proper repte: 17/12/11 24 hores atletisme

No em falla la memòria, ni he oblidat lo molt que em va costar, recordo perfectament  la sensació de ser un hàmster, donant voltes i més voltes a una pista d'atletisme, +/- 445 metres, el patiment extrem que vaig viure i la victòria que va suposar aconseguir-ho.
Precisament això és el que em motiva, la dificultat, la part més mental del repte, és molt, molt, molt dur, 24 hores donant voltes allà mateix, per molt que es canviï de sentit cada 3 hores.
No crec que pugui millorar el resultat de l'any passat, els 154,521 km, ni falta que fa, el repte és mantenir-me en moviment les 24 hores, hi ha la possibilitat de parar a dormir, no ho penso fer,  només les parades justes i necessàries, menjar, estiraments i demés.
Tot i que és una prova oberta a tothom, no està a l'abast de qualsevol, mirant la classificació de l'any passat érem 48 i en aquesta edició som 100, uns quants noms el conec, ultrafondistes vinguts d'arreu, serà un luxe compartir quilòmetres amb tots.
Només de pensar-hi, de  començar a tenir en compte tot el material, a entrenar els dies previs, preparar l'estrategia i definir els petits detalls, sento l'emoció de les grans ocasions, els nervis a flor de pell, la mirada fixada l'objectiu, la tremolor que em recorre el cos.

Entrades de l'edició 2010:

08/12/11 Punta d'en Bosch en caiac




Tot navegant per la Punta d'en Bosch (Sant Feliu de Guíxols), aprofito la bonança de la mar, per visitar les coves,  és com entrar en un altre món, observar la forma que els ha donat l'erosió, vens de la calma i la tranquil·litat, per entrar en unes aigües mogudes i sorolloses, la cova fa d'embut al mar i hi entra amb més força, el topar de les onades ressona molt, quant més endins hi entres, més ensordidor és el soroll, es pot veure i escoltar en el vídeo que acompanya aquest escrit.
Un luxe, gaudir la bellesa de la costa, durant aquesta època de l'any, en que hi ha poques embarcacions, la majoria pescadors de la zona, els estressats que arriben amb el bon temps, també marxen amb el final de l'estiu, ara és un molt bon moment per navegar amb el caiac, només cal estar atent a la previsió, per assaborir la mar, per buscar els mil i un raconets, per veure platges desertes, per redescobrir el que coneixem, per observar el pas de les hores, a ritme de pala, sense presses, per sentir com cada palada ens impulsa, una mica més enllà, per notar les onades com juguen a escombrar-nos, per gaudir de la llibertat de navegar.
De tornada, aprofito per fer una cosa que m'encanta, navegar unes milles, direcció a l'horitzó, sense veure terra als costats, endirsarme dins la mar, prou a mar obert, per notar el mar de fons, com va lliscant per sota el caiac, amb la sensació que no avanço, tota l'estona veient l'horitzó, fins que miro enrere, veig d'on vinc i torno rumb a la costa.


07/12/11 6 hores de Calella. Fotos i classificació


La Penya 100k Domingo Catalan, es superan dia dia, no només abans i durant les curses, fent que tot surti rodat,  fins i tot després, gràcies a la Nuri Ruiz i al Joan Masachs, tenim la classificació. Sota el meu parer, els resultats són el de menys, l'important és l'esforç que ha hagut de fer cadascú per aconseguir-ho.
Gràcies al Francesc Flotats, tenim un munt de fotos, d'abans de començar, de durant la cursa i de l'ambient distés del dinar.
Moltes gràcies a tots, als que sé el vostre nom i als que no, per fer-nos viure una jornada inolvidable.

Entrades relacionades:

06/12/11 Nedant en l'història: Phedon

Hi ha dies per nedar i fer petites descobertes, tot revivint el passat. La mar és testimoni mut, però viu, de multitud d'històries de grans principis i tràgics finals. 
Quina millor manera que fer-ho entre amics, la mar s'ha posat de la nostra banda, la previsió de tramuntana no s'ha complert, les onades no ens han vingut a trobar, només un munt de peixos.
Al observar  la bellesa de l'entorn, el sol que  s'obria pas entre els núvols, es reflexava en el mirall d'aigua que teníem al voltant. La badia de Cala Montjoi a Roses, té quelcom de màgia, d'aquella que es deixa sentir en l'ambient, aquella que està a tot arreu i enlloc, alhora.
Creant records a cada braçada,  amb l'aigua a 17 graus, durant 4.000 m, parant a veure el Phedon, vaixell enfonsat a uns 20 metres,  la visibilitat no era molt bona, tot i això gaudim de la troballa. Per acabar de nou al lloc de la sortida i uns quants, nedar a pell, resseguint la badia, uns 450 metres, quina diferència, el cos està lliure, sense l'empressonament del neoprè, m'hagués agradat fer-ho tot a pell, encara no estic preparat, tot arribarà.
Després de mirar al passat, tocava mirar al futur, ens hem reunit al voltant d'una taula, per compartir vivències, projectes  i somiar-ne d'altres.

04/12/11 6 hores de Calella

Degut a començar a córrer, des de no fa ni un mes, tenia la ferma intenció de caminar dues voltes i córrer una, en el circuit de 3 quilòmetres de les 6 hores de Calella, en això ha quedat, en una intenció.
Vaig caminar 6 km i al començar la volta de córrer, em vaig descuidar de parar i vaig córrer fins al final, em vaig sentir tan bé, en una dia radiant, envoltats d'amics, els coneguts, Carme, Pere, Andreu, Sergi i els que vaig conèixer, que el cos no volia aturar-se.
La ment volava, el cor bategava al ritme de la música de l'ultrafons, aquella que pocs sentim, per les venes em corria llarga distància, els peus tenien fam de quilòmetres, les cames es movien sense fi, em duien a un lloc, que té moltes maneres d'arribar-hi, anomenat felicitat, a aquest estat de despreocupació, en que l'únic important és el proper pas, el següent metre, el batec del cor és la banda sonora, els actors principals la resta de corredors i l'organització, en els papers secundaris el mar, el passeig, el cel i el sol. L'únic que vaig haver de fer, va ser deixarme endur pel moment.
Deia als companys, mig en broma, mig en serio, que volia fer una mica més d'una marató, perquè així, fos una distància d'ultrafons, conforme s'acostava el final, més milloraven les expectatives, que si 45, que si 48 i al arribar el punt de marcar-me els 50, per que no? Ho dono tot, no em guardo res, aconsegueixo els 50, queden uns minuts, no puc amb el cos, no vull abandonar, a veure on arribo, al final han estat 50,750 km, molt i molt content, ni la meva millor previsió, el cos muscularment adolorit i cansat, res fora del normal.
Un fet curiós, és veure els companys de cursa corrent al limit, donant-ho tot i més, de cop es compleixen les 6 hores de cursa, tothom para, la cara de patiment, els esbufecs, el dolor mal dissimulat, es transforma en un somriure, la feina ja està feta.

Al acabar arriba el millor de tota competició, primer a comentar la jugada, mentre reparteixen premis i diplomes, per acte seguit compartir un dinar tot junts, perquè les coses bones de la vida, estan al voltant d'una taula amb amics, és la nostra petita festa, després de la victòria que cadascú ha tingut contra si mateix.

Entrades relacionades:

03/12/11 Nedant a pell a Sant Pol

Platja de Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols, un indret realment bonic, la sorra buida, l'aigua deserta, la mar bastant plana, temperatura ambient d'uns 14 graus i el sol una mica amagat. En aquest escenari, juntament amb l'Andreu Esteve, anem a nedar a pell.
L'instant d'entrar, costa, costa molt, fa una mandra que tira enrere, sense pensar-ho gaire, ja sóc dins, la trobo freda, està a 16,4ºC, mentalment em repeteixo, que tampoc és tan.
Als 40 segons, la trobo congelada, penso que encara queda molt per endavant i que en pocs minuts, estaré millor. Arriba el moment, en que la pell, fa l'efecte contrari, comença a bullir, sembla que em cremi, torno a mirar el rellotge, porto 5'04", ara ja és tot més normal, noto la fredor, és suportable, disfruto del mar.
Minut 15', arriba la decisió de si fer els 1.500 o 2.200 metres, crec que estic prou bé, per afrontar la distància llarga, enfilo cap a la punta on està la meitat del recorregut, pel camí hi ha un banc de peixos, immens, que està per sota meu, sembla una catifa moguda pel vent, són més d'un miler, espectacular.
Als 23', he fet la meitat, em paro, per assaborir-ho, hi ha gent que em mira des del camí de ronda, fa estona que ho fan, em sento observat, inicio el retorn.
Porto just mitja hora, comença a ser dur, el cap diu que puc sortir a la sorra, que ja en porto uns 1.500 i seguir caminant, tinc les mans i els peus, que no els sento, la cara que costa de moure, però la resta del cos bé, realment no tinc massa més fred que nedant amb el neoprè, doncs amb el neoprè igualment passo fred a les extremitats, segueixo nedant. 
45', és el que he tardat en tornar de nou al lloc de sortida, ho he fet, estic contentíssim, queda un llarg camí per nedar a pell una distància una mica llarga, molt per aprendre, molt per descobrir, avui he fet un petit pas més, en aquesta direcció.


02/12/11 Software per generar perfils amb el track del Gps

El Gps, és una gran eina, durant l'activitat esportiva i després per l'anàlisi de la mateixa, hi ha uns quants programes per visualitzar l'informació obtinguda.
Com que no sóc cap esportista d'elit, ni em cal examinar un munt de dades que no acabo d'entendre i que no em diuen massa res, utilitzo un programa senzill, personalitzable al 100% i que en menys d'un minut em dóna l'informació, que vull conèixer, sense haver de dependre de cap connexió on-line.
El software per generar perfils, està desenvolupat per Ruben Pérez i es pot trobar a la pàgina AmigosDelCiclismo, on a més del programa hi ha fitxers d'ajuda i tot el que és necessari saber.