31/08/11 Carnet de donant

Hi ha una targeta, que em fa sentir content quan miro la cartera, no és una  de crèdit amb fons il·limitat, ni cap carnet de soci de cap equip, ni partit, és el carnet de donant de sang.
De bon matí al llegir el diari i veure la noticia que les reserves de sang es troben sota mínims, concretament les del meu tipus,  zero negatiu, he mirat el carnet de donant, fa prous dies que en vaig donar i puc anar-hi.
Miro l'agenda del dia, busco un forat i som-hi, a la unitat permanent del Josep Trueta, en el moment de donar, som 5 persones simultaneament, quina alegria, veure la solidaritat feta realitat, a uns els han trucat, d'altres ho hem vist al diari, alguns senzillament hi eren, perquè fan de la donació de sang un acte regular, quina satisfacció pertànyer a aquest col·lectiu.
Costa molt poca estona, a nivell esportiu no afecta el dia a dia, si bé és cert que no s'han de fer grans esforços físics, sobretot més grans dels habituals, com a experiència personal, puc dir que el mateix dia de l'extracció, he anat en bici, a córrer, a caminar  o a nedar, sense cap complicació, inclús en alguna ocasió a les 48 hores, he fet alguna prova de resistència sense cap contratemps. 
És igual, el tipus sanguini que es tingui, sempre fa falta sang, mai n'hi ha de més, la sang és un recurs bàsic que s'utilitza cada dia i que té una vida limitada. Per poder donar resposta a les necessitats sanitàries de tot Catalunya, cal disposar sempre de sang suficient i segura en estoc. 
Podeu trobar més informació, consultar els centres fixes de donació i on estan els equips mòbils a: Donar Sang

28/08/11 Volta del Serrà. Crònica d'un voluntari i fotos

La Volta del Serrà, és una prova divertida que organitza a Sant Feliu de Guíxols, el Club Aquàtic Xaloc, en la seva sisena edició i comença a crear escola, es desenvolupa en un recorregut d'anada i tornada, per completar uns 7.000 metres, a relleus un neda i l'altre en el caiac, tants canvis com es vulgui, hi ha estratègia, compenetració i molta diversió.
Estar a l'avituallament final d'una competició, té el seu que, si a més veus les cares en el moment de l'arribada, pots observar i aprendre molt.
Veure com les cares d'esforç, un cop passen l'arc, es transformen, a l'instant en alegria desfermada, mirades de complicitat cap al company/a amb qui han compartit l'aventura, abraçades de manera espontània i comentari de la jugada. Pregunten com han quedat, temps, posició, tot i que no és el més important per ells.
Després, de manera automàtica, s'obren, els equips de dos que han competit junts, durant 7.000 metres, s'obren cap als altres, amb els que han compartit l'experiència, rivals vencedors o vençuts, és igual, importa que han gaudit junts.
Veus els amics i familiars, que esperen amb resignada paciència als competidors, per felicitar la seva gesta, independentment del resultat, són part imprescindible de la festa. Sempre he pensat que les proves organitzades, no deixen de ser la celebració colectiva, dels molts i durs entrenaments que hem de fer tots els atletes.
Gràcies al Josep Vidal, tenim un munt d'imatges. Àlbum de fotos
Classificació.


Entrada relacionada:
02/09/11 Volta del Serrà. Reportatge TV Costa Brava

27/08/11 Travessia de L'Escala

El CNCargol, s'ha superat, no només pel número de participants, més de 400, una organització acurada en tots els detalls, amb un recorregut per gaudir de Riells fins a la platja de les barques i un munt d'amics amb qui compartir-ho.
La mar estava bastant plana, grata sorpresa, després de lo mogudeta que va estar l'any passat, pujada a la barca, arriba la part que em fa més mandra, tirar-me des de coberta, no és el meu fort, m'espero per ser dels últims i així fer-ho sense pressió, respiro fons i salt cap a l'aigua, no si ha estat divertit i tot.
Comença la travessia, 2.200 metres per endavant, típics cops, fins que s'estira una mica i agafo la meva posició, dintre les meves possibilitats, tinguen en compte que no duc neoprè, decideixo donar-ho tot, competir, contra mi, més igual els altres, la posició i el temps, per veure com em surt, porto dies de tirades llargues, vull dur un ritme alt, a veure com respon el cos.
Ho faig i la cosa va meravellosament bé, bones sensacions, girem l'illa del cargol, falten només 250 metres arribar, gas a fons, esprinto com si m'hi vingués la victoria, la victoria sobre mi mateix.
Acabo cansat, com que el meu és la llarga distància i hi ha la possibilitat, que caram, vaig a fer la travessia curta de 600 metres, surto el darrer, estic fora de competició i no pretenc molestar a ningú, em noto buit, bon senyal, ho he donat tot, la disfruto com si fos una volta d'honor.
Ens veiem a la propera edició!

Entrada relacionada:
01/09/11 Travessia  de L'Escala. Reportatge i vídeo

26/08/11 Travessia Tossa de Mar - Sant Feliu de Guíxols. Fotos i premsa

Fa dues setmanes, estava fet un munt de nervis, anhelant el gran moment, nedar de Tossa de Mar fins a Sant Feliu de Guíxols. 
Tenia molta il·lusió, per la distància uns 12 km i sobretot pel recorregut, feia poc l'havia fet amb el caiac, intentant imaginar com seria el dia de nedar.
Ni en els millors pensaments, se m'havia acudit, tal i com va anar, increïble del tot, la mar plana, sensacions més que bones, bon ritme i molt ben acompanyat pels amics del Xaloc.
Gràcies a la Mireia Borrego i la Desiree Virgeli, tenim fotos de la travessia.

Notes de premsa:

Entrada relacionada:


24/08/11 Zoggs Predator vs Zoggs Predator Flex

Els de Zoggs, s'han superat, si fins ara em tenien meravellat amb les ulleres  Predator, he nedat una mica més de 700.000 metres amb elles, per la seva comoditat, perquè no s'entelen casi mai, per la bona i amplia visió que et donen, molt necessària en aigües obertes, ara han introduït el concepte Flex a les Predator.
Tot just avui, no fa ni 2 setmanes que  vaig comprar les Zoggs Predator Flex,  hi he nedat uns 45.000 metres, que em permet opinar amb coneixement de causa.
Simplement genial, quatre punts de flexió, un a cada extrem exterior i dos al pont nasal, d'aquesta manera aconseguim que s'ajustin encara més bé, tinc la sensació que al girar el cap per respirar, al estar més en consonància amb la forma de la cara, tenen menys fricció amb l'aigua, cosa que fa encara més còmode utilitzar-les.
tot i ser més flexibles, tinc l'impressió que la durabilitat no ha estat compromesa, això ho dirà el temps. L'estètica és més xula, tot un valor afegit.
La part negativa, les Flex, són un 25% +/-, més cares que el model normal, alguna pega havien de tenir.


Entrades relacionades:
02/03/11 Complements per nedar en aigües obertes a l'hivern
04/11/11 Boia per nedar al mar

23/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Més cròniques

Una de les millors coses de fer reptes difícils, dels que semblen casi impossibles d'aconseguir, dels que es fa un nus a l'estomac, només de pensar-hi, és compartir-los, amb els amics i companys de trajecte, que com un mateix, creuen en ells, en les seves possibilitats, no els fa por explicar els seus dubtes, no els cal semblar forts, ni valents, ni van a demostrar res a ningú, només ens volem superar, sentir que ens sabem créixer davant l'adversitat, pujar un esglaó més.
Quant més complicat i dur és el repte, més s'aprèn, de mi mateix, a saber fins on puc i fins on vull arribar, a tenir clar les meves limitacions, capacitats, defectes, virtuts i a marcar-me nous horitzons. Al cap d'uns dies de finalitzar, sempre em faig la mateixa pregunta: com ho puc fer millor.
L'Ultramarathon del Ebro, vaig compartir-lo amb persones excepcionals, escoltant només una part del seu curriculum, és per callar i fer reverencies, escoltar-los és aprendre, en la llarga distància, sigui la modalitat que sigui, (nedant, corrent, pedalant, triatló,...) els petits detalls, marquen la gran diferència entre aconseguir-ho o fracassar en l'intent, perquè sempre hi ha tres objectius en la una prova llarga, divertir-se, aprendre i aconseguir-ho.
Podeu llegir les cròniques, escrites en primera persona pels seus protagonistes:
Daniel Leiva

Entrades relacionades:

21/08/11 Travessia nedant a Sant Feliu de Guíxols. Crònica d'un voluntari

Sempre he pensat, que als que ens agrada participar en proves esportives organitzades, independenment siguin pagant o no, hem de retornar aquest "favor" i col.laborar a muntar esdeveniments per altres atletes.
Aprofito a fer-ho en les competicions que muntem des del meu club d'entrenament, el Club Aquàtic Xaloc, en aquesta ocasió en la 38ª edició de la travessia nedant a Sant Feliu de Guíxols, degut als 25 km nedats el dia abans a l'Ebre, estava realment cansat i fet pols, però no hi ha excuses que valguin.
A les 7 del matí, ja estàvem muntant la logística,  lligant els últims petits detalls d'última hora, el temps va passar volant, entre les tasques i el munt d'amics que van anar venint, sense adornar-me'n, ja estava en el caiac, per enfilar la sortida.
Comença la travessia, no sé si els nedadors van molt ràpids o estic massa fos de braços, quins 1.100 metres més llargs, a la que tothom està encarrilat, amb l'ajuda de la Claudià i en Pep, del Kayak Center Guíxols, ja em puc relaxar una mica més, tinc l'honor d'acompanyar a l'últim, a més la conec, la Carme, que havia saludat, abans de començar, va nedant, no hi ha ni ombra de negativitat, té molt clar que ho farà, al seu ritme, m'encanta!!!
Arribada i tornem a començar, aquest cop amb la curta, d'uns 500 metres mal comptats,  la distància és menor, però l'esperit de superació dels nedadors no, veure gent que lluita contra els seus límits, siguin els que siguin, més petits o més grans, és una gran font d'inspiració personal, cara a afrontar els meus propis reptes.
Classificació.


Entrada relacionada:
Proposta pel 21/08/11 Travessia nedant a  Sant Feliu de Guíxols

20/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Crònica

Quina jornada més divertida i dura, divertida per fer-ho amb amics, amb una colla de cracks, fora de serie, en Dani Leiva, que va muntar tot l'esdeveniment, cuidant cada detall, deixant-hi la pell i nedant, juntament amb en  Robert Mayoral, Candido Diaz, Jaume Adell, Jose L Larrosa i Daniel Ponce, vam ser 7 els que ens vam tirar a l'aigua, apuntar-se a nedar, 40 km, no ho fa qualsevol, tots sabíem que patiríem, que si tot anava bé, seria duríssim, vam tenir el suport logístic i gràfic de Lluís Saura i Roberto Ortiz
Vam començar 2 hores més tard del previst, per un camió incendiat que tallava l'autopista, al arribar a Xerta, punt de sortida i preparar el material, la cosa es veia seria, de sobte, em va venir la tranquilitat dels grans aconteixaments, dels que saps que queda molt, molt i molt per endavant, és com si el cap es poses a lloc, és relantitza el batec del cor i anem per feina.
Mentalment tenia el recorregut dividit en 3 etapes (senzill, complicat i dur) Xerta - Tortosa, la part senzilla, amb corrent a favor; Tortosa- Amposta, la piscina, ni massa corrent a favor, ni en contra;  Amposta - Deltebre, part dura,  sempre entra una mica de corrent en contra i pel cansament acumulat de dur 25 km.
Primera sorpresa, les famoses corrent de la zona, que et fan volar, sobre el riu, apenas hi són, el riu té poc cabal, en alguns punts, he de retallar la braçada, toco al terra, tot i això, de Xerta a Tortosa, és una part còmode de nedar, impressionant Tortosa des del riu, tinc el castell gravat al fons de la retina, la sensació de calor dins l'aigua, és alta.
Vaig menjant i bevent, cada 30 minuts, com que es fa sota normativa Fina, no toco el caiac en cap moment, menjar l'entrepà de nocilla, sense recolzar-se enlloc, al riu, on la flotabilitat no és massa alta, té la seva dificultat. L'entorn del riu, és realment preciós, un paratge de conte de fades.
Inici segona etapa, cap Amposta, molt planer, poca corrent, com en una gran piscina. A la que porto poc més de 3 hores nedant, la part baixa de l'esquena em fa mal, tinc les cames cansades, nedar sense neoprè no és el meu fort i el moviment de peus, encara menys, però aquí està part de la gràcia del repte, comença el vent de garbí, aixeca onades, però no les de tipus mar, que els agafes el ritme i les passes bé, són onades d'aigua dolça, petites parets, que l'únic que fan es dificultar la braçada i fer empassar aigua, aquí comença la meva travessia a contracorrent.
Llargues rectes de riu, provo d'anar als laterals, per no menjar-me tant les onades, degut al poc cabal, hi ha un munt de plantes aquàtiques, que igual com si fossin arbres, pugen fins pràcticament la superfície, no deixant nedar, ni de casualitat, així que cap al mig a patir les onades, el desgast físic, és important, però em sento bé, segueixo menjant i bevent, sense gana, ni set, bon senyal.
El meu ritme és més lent del que m'esperava, degut al vent, constant i sense dolors insopurtables, fa mal una mica tot, el normal. Estiro una mica l'esquena com puc, al fer-ho m'enfonso i m'adono d'una cosa, per sota de 40 cm +/-, el corrent se m'endú avall, però en aquest 40 cm, tira cap amunt, justament la zona on nedem, cada vegada que el caiac para per donar-me avituallament, se'n va cap enrere.
Falta poc per arribar a Amposta, porto més de 6 hores, em ve l'embarcació motora, que teníem com a mesura de seguretat, em diu que pugi, m'hi resisteixo, insisteix, que la llarga recta que queda, hi ha una ventada, que faria que no arribis mai, que la seguretat està compromesa, accedeixo a contracor, m'adono que tenen raó, recollim un altre company i cap Amposta, on tots acabem la travessia, un cop allà, a uns nens el cau una garrafa d'aigua al riu, puja decidida cap amunt.
Per mi, ha estat un èxit, una lluita èpica, he nedat uns 27 km, he estat 6h57' a l'aigua, braçada a braçada, sense recolzar-me enlloc, ho he donat tot, tinc la certesa, que sense la garbinada, hagués aconseguit arribar a Deltebre, patint i rebentat, sense patiment, no hi ha repte. 

Espero que ben aviat, arribi una nova ocasió, he fet ultres corrent, crec que a més, fer-ne nedant és part de la meva evolució natural, ja començo a somiar-ne d'altres.

Entrades relacionades:

19/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Pròleg

Queden menys de 12 hores, per començar, l'Ultramarató de l'Ebre. Estic tan nerviós, que semblo tranquil, tinc tants dubtes, que sembla que tingui les respostes, tinc tantes ganes, que sembla que el temps vagi més lent.
Demà a les 9 del matí, arriba l'hora de la veritat, ahir, vaig seguir com en Jaime Caballero, un gran referent, aconseguia ser el primer espanyol en creuar el Llac Ness, 40 km, amb l'aigua de 9 a 13 graus,  al llegir les seves sensacions, maldecaps, problemes i com s'ha sobreposat a ells, em trec el barret, salvant moltes distàncies, doncs estaré a l'aigua al voltant dels 25-27 graus, amb corrent a favor gran part de la prova, serà molt menys dur per mi, però sé que patiré, el que no he patit fins ara, sé que no és gens fàcil, prova d'això és que nedarem 7 persones a alguns no els conec, però ja em cauen bé.
Ho aconsegueixi o no, el que si estic convençut, és ho vaig a donar tot, com deia Gandhi, la recompensa està en l'esforç absolut, penso aconseguir aquesta recompensa
Moltes gràcies, per endavant, a tots els que m'heu animat, pel mitjà que sigui, demà nedareu amb mi, quan el cos digui prou, li diré les vostres paraules d'ànim, que porto gravades a la pell i seguiré nedant.
El que més m'agrada d'un repte com aquest, és que em sento petit, vulnerable, temorós, fràgil i alhora gran, fort i segur, són sensacions contradictòries, que poden semblar difícils d'entendre, són pura vida.
ENDAVANT, SEMPRE ENDAVANT!!!



Entrades relacionades:

18/08/11 Be "gripau" my friend

Sempre que escullo fer un repte, dels durs, dels que acabar, és un èxit que no està gens segur, davant els comentaris negatius i pensaments pessimistes, recordo aquesta història que em van explicar, ja fa alguns anys  i la poso en pràctica, us recomano que la llegiu:

Un estiu calorós es trobaven tots els animals avorrits al bosc, això d'haver d'estar de caça uns als altres ja els tenia cansats. Així que van decidir crear una assemblea on van acudir tots els animals formant un cercle tots allà reunits. Al centre presidia l'acte el lleó, el rei de la selva, aquest va preguntar als altres animals què es podria fer per acabar amb l'avorriment, a veure si a algú se li acudia alguna cosa, tots es van quedar pensatius.
De sobte es va sentir una veu,  el lleó va baixar el cap per veure de qui es tractava. Era el gripau, el més savi de la selva, aquest li va proposar al lleó que organitzessin una competició de gripaus. Que tots els animals construïssin una piràmide alta, molt alta, d'uns 8 o 9 metres de forma triangular i acabada en punta. Després l'empastifarien amb oli,  tot seguit enviaria a tots els seus congèneres gripaus a pujar per ella, a veure qui és capaç d'arribar al més alt. Tots van aplaudir la iniciativa, així doncs, el lleó va ordenar construir la piràmide, en la qual es van afanyar tots els animals, amb gran entusiasme per veure tal espectacle.
Per fi va quedar acabada, la van empastifar amb oli i el llop va donar l'udol de sortida per als gripaus. Aquests van començar a pujar per la piràmide sota els crits de la resta dels animals, que deien, "vas a caure, és impossible, no hi ha com, és molt alta, està molt relliscosa, no es pot, no es pot" ... . cridaven tots. Efectivament els gripaus arribaven dos, tres metres, després anaven relliscant i tots queien. Però hi va haver un que va seguir i va seguir davant la mirada atònita de tots els animals, que van tornar a rugir amb més força encara que abans, "No es pot, és impossible, vés amb compte que cauràs, no ho pots aconseguir" ... ... però el gripau, va ser ascendint amb ganes, a poc a poc fins que va arribar al més alt de la piràmide.
Tots van esclatar d'alegria, "Ho ha aconseguit, ho ha aconseguit, quina meravella, quina gesta". El lleó va manar que el portessin a la seva presència i li va atorgar un sentit discurs, on li deia que rebria de les seves pròpies mans la medalla de la selva per tan heroica gesta. Enmig de discurs el va interrompre la guineu, "Majestat, no malgasteu energia no val la pena". El lleó va voler saber el per què, "Perquè ell no pot escoltar-vos sa majestat, aquest gripau és sord".


Entrada relacionada:
21/12/11 Actitud positiva

17/08/11 Reeducació postural global

Fa un parell d'anys, que faig asiduament, ús del mètode RPG (reeducació postural global), com a part de l'entrenament, de preparació i de recuperació, és un sistema de rehabilitació postural que es fonamenta en els principis anatòmics, fisiològics i biomecànics a partir de l’estirament de totes les cadenes musculars de l’organisme. 
Aquest mètode permet reequilibrar el sistema múscul-esquelètic de l’organisme millorant la postura i evitant possibles dolors d’esquena.
S'ha de fer de mans d'un bon professional, com els de Fisio Active, aprofito per  complementar-ho amb estiraments a casa.
A més de tenir una millor higiene postural, aconsegueixo millorar la capacitat pulmonar, braços i cames no es carreguen tant, el cos té més elasticitat, més equilibri i una part fonamental, és la presa de consciència del propi cos.
Tots sabem que una bona preparació, és la clau de l'exit, en l'esport en general i sobretot en els de llarga distància, per això és important preparar el cos, no només amb entrenaments específics i millorant la massa muscular, una part important, és donar-li eines preventives, com la reeducació postural.
+ info al web de l'associació espanyola d'RPG

Entrades relacionades:

Repte pel 20/08/11 Ultramarató de l'Ebre, 40,3 km

Després de dubtar i dubtar, fer-me un munt de plantejaments, parlar amb amics, donar-hi voltes, voltes i més voltes a l'assumpte, des del passat dia 11, estic inscrit amb el dorsal número 8, en  la primera edició de l'Ultramarató de l'Ebre, de 40,3 km, casi res, si fossin en bici, corrent o caminant, serien relativament fàcils de fer, en aquesta ocasió, són nedant.
Tinc un munt d'inquietuds, que no es resoldran, fins el moment de la veritat, sé que són 40,3 km, acompanyat en tot moment per un caiac, sé que es riu avall, de Xerta a Deltebre, amb corrent a favor, però com explica en Robert Mayoral, quan més cansats estem, menys corrent, més algues que ens ho posaran difícil, comenta que si entra vent, serà nedar a contra corrent, sigui com sigui hi aniré, no hi ha qui ho pari.
L'intenció és fer-ho, però si no ho aconsegueixo no passa res, no és una disculpa abans d'hora, simplement, sóc sincer, em costarà molt, penso donar-ho tot,  sóc conscient de les meves limitacions i de les meves possibilitats, penso que és millor naufragar que no embarcar-se en una aventura com aquesta. Quan el cos no pugui més, tiraré de cap, quan el cap digui que pari, escoltaré el cor.
48 hores he tardat a decidir-me, com diria  el meu bon amic Pere,  juga fort que la vida és curta, per això aposto per mi, no sabeu l'increible força que dóna la il·lusió, és un gran motor de vida, un meravellós motiu per llevar-se cada matí.
L'informació de la primera edició de l'UltraMarathon del Ebro, el podeu trobar en bloc del seu organitzador, Daniel Leiva, a qui he d'agrair que em deixi participar.

Entrades relacionades:
19/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Pròleg
20/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Crònica
23/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Més cròniques
06/09/11 Ultramarató de l'Ebre. Fotos 

13/08/11 Travessia Tossa de Mar - Sant Feliu de Guíxols

Nedadors i tot l'equip que ho ha fet possible, moltes gràcies amics.
S'ha fet realitat la travessia nedant de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols, li tenia moltes ganes, sabia que ho podia aconseguir, però la distància imposa respecte. El Club Aquàtic Xaloc, la portada a terme, amb l'ajuda de gent del club i familiars, un luxe estar envoltat d'amics.
Sortida en grups, per anar molt junts, escortats per caiacs, el trànsit marítim és molt dens en aquestes dates, hi ha de mar plana a arrissada, poc vent de garbí, sembla una piscina, una gran piscina plena de vida.
Quina sort  nedar amb la Mireia, ens compenetrem a la perfecció, semblem un de sol, nedem pràcticament de costat, els 12 km, en els caiacs ens acompanyen la Desiree, l'Henar i l'Alfred, són suport, avituallament i animació, quin bon equip.
Tinc la sensació d'anar molt ràpid, de volar sobre la mar, el sol es reflecteix en el fons i la llum juga en les profunditats, tot un espectacle, noto com m'empeny cada braçada, el ritme és constant, no baixa, al contrari l'anem pujant, paulatinament.
Durant més de 8 km, hem tingut la punta de garbí, com a referència per anar en línia recta, hem clavat el rumb, al arribar-hi, venia el tros més mogut, apretem una mica, que ja ens queda poc, fem la tercera parada, just passat El Freu, es veu la platja on hi ha l'arribada, és un lloc que ens resulta molt familiar a tots, sentim que, un petit esforç més i ho tenim.
Em posso dret, miro el rellotge, 3h12'55", la nostra previsió més optimista era de 4 hores, la bona mar, el bon traçat ens han ajudat, parar el necessari, no més, també hi ha fet.
Aquest recorregut, l'he fet un munt de cops amb el caiac, avui al fer-ho nedant, em sentia a casa, nedàvem més oberts que algunes embarcacions, teníem la seguretat de l'equip. Durant tota l'estona, he estat molt i molt còmode, la mar em duia en braços i jo la duc en el cor.

11/08/11 Excuses

D'excuses, n'hi ha de diferent tipus, en aquest escrit, em refereixo a aquelles petites grans veritats, certes del tot o no, que ens ajuden a seguir endavant, en el feixuc dia a dia. Les que ens ajuden a anar a entrenar sense ganes, sense motivació, sense esma.
Sovint, és un objectiu a curt o llarg termini, que a través d'un pla d'entrenament establert, fa que no m'abandoni al sofà al arribar a casa, pensar en el proper repte, funciona.
Fa temps, vaig aprendre, que amb excepció de força major, l'únic motiu per no entrenar, és ja haver-ho fet; que voler aconseguir un repte sense la voluntat per entrenar, és aire que s'endú el vent.
Alguns cops, haver quedat amb amics, és la millor excusa, veure entusiasme a les cares dels qui coneixes, fa que ho donis tot.
En ocasions, quan sona el despertador i el sol encara no s'ha llevat, recordo la sensació de viure com neix un nou dia i salto del llit.
A vegades, parar a pensar, d'on vinc, el camí recorregut i a on vull arribar, és l'ajuda necessària per continuar.
Saber que la vida és curta, que no cal deixar res per fer, que cal perseguir els somnis, empeny amb força.
Quan estic cansat de treballar, em dic a mi mateix, has passat el dia treballant, ara toca el premi, el moment de la diversió.
Tenir present com em sento al acabar l'activitat física, la recompensa d'una dutxa, l'alegria que veig en el mirall, serveix per arrancar.
Les preguntes acostumen a ser més importants que les respostes, la pregunta correcta és per què fer-ho i no la contraria, plantejar bé les qüestions i ser del tot sincer, és garantia d'èxit, per anar endavant, sempre endavant!

Proposta pel 21/08/11 Travessia nedant a Sant Feliu de Guíxols

El Club Aquàtic Xaloc, prepara aquest any, en l'edició número 38 ,  dues travessies en una! la travessia gran de 1.100m des de cala Jonca, travessant el moll i amb arribada a la platja gran de Sant Feliu de Guíxols, i per altra banda una travessia petita d'uns 500m amb sortida al costat de la mítica discoteca Palm Beach i amb arribada a la platja gran de Sant Feliu de Guíxols.
Entre tots, nedadors, col.laboradors, organitzadors i amics, farem de la travessia, una jornada esportiva i divertida. Ens hi veiem!!!

07/08/11 Punta de Garbí, nedant

Quina millor manera de començar el diumenge que nedant al mar amb amics, del Club Aquàtic Xaloc, hem fet un recorregut d'anada i tornada, per completar uns 4.500 metres, resseguint la Punta de Garbí
La mar tenia moltes ganes de jugar, no feia vent, si mar de fons, que ha fet divertida l'anada i una mica més dificultosa i interessant la tornada.
És un raconet de la costa brava, meravellós per nedar, el fons és impressionant, no m'estranya el munt de submarinistes que sempre s'hi veu, al veure'ls des de la superfície, com anem nosaltres, et fa ser conscient de la profunditat que hi ha, veure les columnes de bombolles d'aire com pugen, és tot un espectacle, al principi fa una mica de cosa, saber tot el que hi ha per sota teu, quan això em passa, recordo, que floto i amb neoprè més i endavant. 
Com canvien les coses, fa dos anys mal comptats, que vaig estrenar el neoprè, fent de la Meda Gran a la platja de l'Estartit 1.500 metres, dintre l'Irontrail les medes'09, va ser la meva primera travessia al mar, recordo la sensació  d'estar a la sortida, veure el mar per davant, entre nervis i dubtes, va començar, va ser tenir el cap a l'aigua, mirant el fons marí, que tota incertesa es va esfumar, vaig gaudir des del primer moment, avui, davant el mar mogut he tingut la mateixa sensació, serenor, el convenciment que ho faria i he gaudit el moment, braçada a braçada.

06/08/11 Caiac amb garbí

Hi ha dies per navegar tranquil i dies per fer-ho amb l'adrenalina disparada, la previsió donava vent de garbí (Sud-oest), amb força 4 (de 20 a 29 km/h) sostinguda i ràfegues de força 5 (de 30 a 39 km/h) , per la banda alta (38 km/h) , amb maror (de 50 a 125 cm), prou dur, per ser divertit.
La mar i el vent estaven juganers, només de sortir del port, ja s'han fet notar, de manera suau, conforme avanço direcció nord, tinc les onades que em venen per l'esquena, primer, ni es noten, cap a la meitat del recorregut començo a surfejar onades, és el meu punt dèbil, sóc persona de pujades, les baixades mai han estat lo meu, tot i que és molt engrescador, pujo a l'onada i endavant, que s'avança molt ràpid amb un mínim esforç, és una ona llarga,  però curta d'alçada, de moment.
Arribo al destí, parada i fonda, capbussada per fer una mica d'snorkel, el vent bufà, miro la mar, estiraments i  mentalització pel que m'espera.
Arriba el moment d'emprendre el camí de tornada, comença la diversió,  toca veure les onades de cara, m'encanta, la previsió ha acertat de ple, màxima intensitat del vent, aixeca onades de les que m'agraden, de les llargues, que veus com de cop, s'aixequen majestuoses davant teu, respires fons i endavant, la pujo, palada a palada, com si fos un piolet en una glacera, sóc dalt, ara és el moment delicat, palada de recolzament, empenta amb la pala i avall que fa baixada, a aprofitar l'alçada de l'onada, per agafar velocitat, si no és fa bé, acabes picant amb la punta del caiac al mar i s'aixeca una mica d'aigua, que et va a la cara, vaig lliscant entre efímeres muntanyes blaves.
Les últimes dues milles, han estat una passada, onada de costat, amb lo que molesta, s'ha de vigilar molt, perquè et gira el caiac, et pot fer perdre el control i és fàcil que et faci bolcar, la dificultat dispara l'adrenalina, el millor, és que hi havia molt poques embarcacions, el que si he trobat ha estat un munt de windsurfistes, que disfrutaven del vent.
Algú pot pensar que sóc un temarari, que no cal sortir amb aquesta previsió, penso que és totalment al contrari, igual que s'ha de córrer els dies de pluja, navegar amb el caiac, en condicions una mica adverses, prepara per altres sortides, en que la previsió falla i et trobes al mig del sidral, això si, s'ha de ser molt conscient de les habilitats i capacitats pròpies, per no passar el fi limit que hi ha entre la diversió i l'imprudència, dur sistemes de seguretat actius, armilla, telefon mòbil i de passius, suport a terra.
Com diu en John Robinson: Palejar amb vent i onades: en altres paraules, practicar caiac de mar!

02/08/11 Inés Grau conquereix el Kilimanjaro i a l'esclerosis múltiple


5892 m from FELEM on Vimeo.


La gent que puja muntanyes, té molt a veure amb l'ultrafons, són persones que desafien els seus límits per explorar els confins de la seva resistència, tots plegats busquem el nostre sostre.
L'Inés Grau, afectada d'esclerosis múltiple, ha pujat el Kilimanjaro, gent com ella, demostra que les úniques barreres que hi ha, són les que nosaltres mateixos ens imposem, demostra que amb voluntat, lluita i constància, podem aconseguir el que ens proposem, té la meva admiració, gràcies Ines pel teu exemple, des d'aquí el meu suport a totes les persones que tenen la malaltia, que superen les terribles muntanyes d'obstacles del dia a dia.
Es pot trobar la seva aventura, explicada en primera persona,  en el bloc: Muévete por la esclerosis múltiple
Nota de premsa de La Vanguardia.