29/04/11 Tendinitis del tibial posterior dret

Un gerro d'aigua freda, així és com em va caure el diagnòstic, per sort no és gaire res, una mica de repòs i posar el cos a ralentí.
Encara que cuido, vigilo i planifico les càrregues en els entrenaments, estiraments abans i després, visites periòdiques al fisio, arriba una trompada tonta en el dia a dia i ja ho tenim, lesió.
Estic atacant la tendinitis des de tots els fronts, kinesiotape, acupuntura, electroestimulació, ultrasons, traumatòleg, repòs actiu, el que em sap més greu és perdrem la Marató de l'Escala, on volia fer la mitja, pel que significa, és on vaig fer la primera marató, hi vaig cada any i sobretot pel  munt d'amics que hi van, però si no puc córrer, sempre puc anar a animar i ser part de la festa igualment.
Al fer entrenaments creuats, de triatló, em dóna més opcions que no només córrer, puc fer bicicleta de carretera, em permet mantenir el to muscular i puc nedar, sense fer servir les cames, com sempre, l'únic que ara amb excusa.
M'he de reservar pels dos aconteixements grans que tinc a la cantonada, la Trailwalker, el 7 de maig, 104okm de muntanya caminant i l'Ironcat el 14 de maig, 3,800 km nedant, 180 km de bici i 42,195 km corrent, en principi no hi ha d'haver cap problema per afrontar els dos, els entrenaments forts i llargs, ja estan fets i ara toca mantenir activitat sense forçar.


Entrades relacionades:
27/05/11 Estat de la tendinitis del tibial posterior dret
21/10/11 Tinc fam d'ultrafons
08/11/11 Lesió superada
19/01/12 Efectes secundaris de la tendinitis tibial posterior

27/04/11 Ultraquim a Sport Life



Quina il.lusió que em fa sortir a la revista Sport Life, del mes de maig, dins la secció Gente Sport Life, tot un orgull i un honor, no deixa de ser una petita menció, però m'agrada.
No és vanitat, ni ganes de protagonisme, ni m'infla l'ego, ni canvia res en el meu dia a dia, ho veig com un premi, més que al resultat, a la feina prèvia, de les 48 hores, les 5 setmanes, entre que va sorgir l'idea i es va fer la prova, dies d'anar de bòlid, compaginant feina i entrenaments, que ja de per si costa, amb tota la preparació del  CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop
Hagués estat del tot impossible, sense la col.laboració de bons amics, des de l'equip Xino-Xano: caminant per la pau, els  Makis i els que em van ajudar a dur a terme el repte, Andreu Just, Lluís Tuneu, Pere Alsina i tots els que d'una manera o altre, van col.laborar a que fos realitat.
Podeu trobar l'escrit sencer a la revista Sport Life del mes de maig, pàgina 22 o via pdf.

26/04/11 Trailwalker 2011. Camiseta


Tenim la camiseta, que ens servirà d'equipació per l'equip Xino-Xano: caminant per la pau. Anirem mudats!
Gràcies a la col.laboració desinteresada dels amics de Promida, que estan qualificats per crear i desenvolupar qualsevol projecte de fusteria per a obra nova i reforma, ja que disposen d'una gran experiència en fabricació i muntatge de tot tipus de mobiliari per a particulars i locals comercials, ja sigui en treballs de fusteria en general, en tot tipus de mobles, armaris, cuines i preparats per a fer realitat el vostre projecte  a mida amb total garantia d’experiència i qualitat. Podeu trobar més informació a: Promida.cat
Queden pocs dies perquè arribi la Trailwalker 2011, només 12 mal comptats, per suar la samarreta, quines ganes que arribi el dia 7 de maig.

22/04/11 Travessia Els Pirates del Mar d'Amunt

19 pirates nedaddictes hem anat a conquerir el mar d'Amunt.
El mar estava entremaliat, tenia moltes ganes de jugar, amb molt respecte, sense cap por, ens hem endinsat a l'aigua salada que tant ens agrada, sembla que fem aquestes coses perquè volem desconectar tot, perquè som temeraris, perquè som solitaris,  és totalment al contrari.
No volem desconectar,  ho fem per conectar amb la natura, al cap d'unes braçades arriba el moment, en que el propi món desapareix, em compenetro amb el mar, és difícil d'explicar, em sento molt, però que molt còmode, sensació de benestar, no tinc la ment en blanc, la tinc en blau, miro avall, veig el fons marí, miro als costats, les formacions rocoses de la meva estimada Costa Brava, miro endavant veig als amics amb qui comparteixo l'aventura, no puc parlar amb ells, però sé el que estan sentin.
Sembla temerari, anar a nedar, amb previsió de pluja i de llevantada, ens agrada sentir-nos vius; no hem de demostrar res a ningú, ho fem perquè disfrutem de la natura en estat pur, la natura no és només un dia càlid d'agost, també és un dia gris d'abril, amb vent i onades, amb l'aigua a uns 15 graus, varem canviar el recorregut inicial per un altre per tenir les màximes  condicions de seguretat, vam decidir fer dues voltes a la platja de Garbet, tot i que la segona, va ser diferent, per l'empitxorament de la climatologia, vam nedar uns 3.400 metres.
Sembla solitari nedar, al mar no ho estem mai de sols, multitud de peixos ens venen a saludar, les onades juguen amb nosaltres, les plantes ens recorden que la gran massa blava té vida pròpia, a més anem amb bons amics, que ens organitzen la travessia i el suport, com en Toni Domenech i família, , un caiaquista dels Pagaia, que ens va venir a ajudar, els amics i familiars que ens animen, ens donen tot el suport i la cobertura necessària, un munt d'amics, que acabem al voltant d'una taula, creant nous projectes, buscant la manera de fer-ho millor i pensant en la propera ocasió d'anar a compartir jornada amb el nostre gran amic el mar.
Gràcies a  la Mónica Campaña, al Jorge Pérez i al Lluís Saura, tenim un munt de fotos de la travessia i gràcies al James Manresa, tenim el recorregut exacte, que és pot veure en l'última imatge.

20/04/11 Ultrafons

L'important és arribar al final, al proper avituallament, al capdamunt de la pujada, acabar la recta, a la següent ombra; el proper pas, sentir la respiració, com agafas aire altre cop, notar un nou batec, al final la llarga distància, és redueix a un terç de segon, perquè a 180 pulsacions per minut, el temps sembla que es pari, notes sensacions, sentiments i emocions amb tanta intensitat, que hi ha qui en cent vides no ho viuria.
No importa el material que portis, ni l'entrenament que hagis fet, ni els milers de quilòmetres que portes a les cames, només hi ets tu i una cosa tant objectiva i tant abstracte, com és la distància, metre a metre, et posa al teu lloc, ets tant petit, davant de tants quilòmetres, passes d'eufòria a desesperació, en el que dura un suspir, acaricies  amb la punta dels dits, mentre estàs a l'infern del dolor, aprens  a no patir, perquè el patiment no aporta res.
No hi ha terme mig,  en la llarga distància, només pots acabar i guanyar o rendir-te i perdre. A vegades és una lesió la que no ens deixa seguir, les condicions de seguretat, el temps de tall o alguna causa de força major, no s'ha de sentir pena sinó ho has pogut aconseguir per aquests motius, la derrota està en no tornar-ho a intentar, quan sigui, l'endemà, el proper mes, el proper any o quan puguis.
Tal hi fa, si és pla o amb desnivells impossibles, si és muntanya o ciutat, és igual sí és un recorregut de començar en un punt i acabar en un altre o són voltes de 400 metres, en l'immens mar o en una piscina, només hi ha distància i tu.
La distància és res i ho significa tot, un llarg viatge, per arribar a l'interior d'un mateix. L'ultrafons, no és una opció, és una actitud.

+ Sensacions

19/04/11 Segona sortida CaKo a Sant Feliu de Guíxols

Sortida nocturna CaKo, a Sant Feliu de Guíxols, recorregut de la platja de Sant Pol agafant el camí de ronda cap a Sa Conca (Platja d'Aro).
Un total de 21 persones, ens varem reunir, aquest dilluns, per fer una mica de tècnica CaKo, caminar amb pals, part dels assistents eren del Centre Excursionista Montclar, ja és la segona trobada en terres baix empordaneses, amb projecció de continuïtat, per les ganes dels participants.
Sempre és interessant, divertit i enriquidor, veure diferents punts de vista.
La sortida va estar guiada per en Pere Alsina i en Carlus Vila, perquè no és el mateix caminar amb pals, que saber-los fer servir i treuren profit.
Podeu trobar les properes sortides a: PerePeterPan.

Entrada relacionada:

18/04/11 GR 92 Non Stop

Hi ha un repte que cal seguir, fa uns dies que ha començat, consisteix en recórrer Catalunya, a través del GR-92, corrent uns 600 km, amb 14.535 metres de desnivell positiu, en 6 dies.
Una aventura a l'abast de pocs, però si algú ho pot aconseguir són els tres ultrafondistes que s'hi han posat a fer-ho, en Juan Carlos Escuté Marín, en Manuel Real Pérez i en Paco Robles Adán, coneguts per la majoria dels que fem ultrafons, estan a un munt de curses, són dels que només veig a la sortida, són corredors del bons, no només pels resultats que aconsegueixen, ho són perquè no dubten a animar a la resta de corredors i a compartir les aventures amb tots els participants.
Ho fan per aconseguir la satisfacció d'haver-ho fet, també li han volgut donar-li un sentit més practic, per difondre i aconseguir diners per  Obrir-se al món,  una associació sense ànim de lucre, de pares i mares de persones amb autisme i altres trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD) de Catalunya.
Podeu seguir el repte en el seu bloc:  GR 92 Non Stop

Entrada relacionada:
21/07/11 GR 92 Non Stop i Trailwalker 2011 a Temps d'Aventura

17/04/11 Preparant l'Ironcat

Bon entrenament per l'Ironcat, no només pels 182 km de bici, sinó també pel vent que m'ha acompanyat bona part de recorregut.
Tenia ganes d'anar a buscar la tramuntana així que sortida fins a terra de vents, com que em fa mandra conduir durant el cap de setmana, surto de caseta pedalant, fins a Figueres, a l'anada bufa de costat, de tornada, s'ha posat més de cara i tocava pedalar una mica més.
Bufava a uns 25 km/h, res comparable als 63 km/h, que va arribar l'any passat a l'Ironcat.
Amb molt bones sensacions durant, molt còmode a dalt la bicicleta tot el recorregut i sobretot després, al arribar amb les  sensacions, d'estar fort i sobretot de tenir a motivació apunt per l'Ironcat 2011.
La millor part de la sortida, gaudir dels colors vius de la primavera, de les olors intenses, que han esborrat del tot el marró fosc i la grisor de l'hivern.

14/04/11 Pensaments per anar endavant, sempre endavant

En que penso quan no puc més, quan les cames diuen prou, quan el seny et diu que paris, quan la musculatura queda rígida, quan la raó et diu que no segueixis, quan costa agafar alé, quan ho engegaries tot a rodar, quan tot fa mal, penso en el que m'ha portat fins allà.
Pujo muntanyes perquè em fan por les alçades, vaig en bici perquè tinc por de caure, nedo en aigües obertes, per fòbia a ofegar-me en el mar, faig caiac contra vent i onades, per l'incertesa a naufragar, corro per por a quedar-me quiet, faig llarga distància perquè sempre hi ha el dubte d'aconseguir-ho o no.
No ho faig ni per orgull, ni per vanitat, ni hi guanyo res, total el dilluns s'ha d'anar a treballar independenment del resultat,  ho faig perquè m'agrada superar-me dia a dia, constantment, alguna vegada m'han preguntat quins són els meus referents a l'hora de fer l'ultrafons, més que atletes de renom o d'altres més populars, els meus referents són invisibles, no és fan sentir, es veuen poc, sembla que a algú li fan nosa, sabeu qui són, els que dia a dia donen l'exemple de superació, sense rendir-se, sense tirar la tovallola, anant endavant, sempre endavant.
Són des de un invident que va pel carrer amb el bastó, la persona que té capacitats especials, el qui ha d'anar en cadira de rodes, el qui en la partida de la vida, li han donat males cartes i sobreviu com pot, entre molts d'altres, hi ha qui aparta la vista, mira cap a un altre costat i admira un futbolista que ho té casi tot, prefereixo admirar a aquesta gent, anònima en la majoria de casos, però amb nom i cognoms, tenen grans histories per explicar a qui la vol escoltar, uns braços buits apunt per acollir-te i un somriure per compartir.
Gràcies al seu exemple, he aprés que abandonar no és una opció, que la rendició, no val, deixar-ho, no es pot, que fer un pas enrere només serveix per agafar impuls, que pots caure mil vegades, no importa, lo essencial és aixecar-se amb més ganes si cal, que en el resultat no està la finalitat.
Per aquest motiu a dia d'avui, no he abandonat en cap repte, menys per lesió, condicions de seguretat o temps de tall, ni tinc cap intenció de fer-ho en el futur.
La pintura "el pensament", que acompanya aquest escrit és de Susanna Pruna.

13/04/11 100 km ruta de Calella. Fotos

La penya 100 km Domingo Catalan, són gent fantàstica, ens fan divertir tot gaudint de l'esport, organitzant les 6 hores i els 100 km en ruta de Calella, estan al peu del canó, perquè tot surti bé, ajudant-nos si hi ha qualsevol problema, a més ens fan fotos, a l'inici, durant i en el moment de l'arribada.
La veritat, no fa ni 3 setmanes; ja tinc ganes de tornar-hi, sembla que fagi més temps, és perquè m'agrada de viure la vida amb intensitat, no parar quiet, sempre pensant quina una en faré a continuació, però sobretot disfrutant del moment, de l'aquí i l'ara.
  
Entrades relacionades:

08, 09 i 10/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Crònica i fotos

Quin lloc més màgic, l'estany de Sils, de nit ens sortien al nostre pas, un munt d'animalons, granotes, crancs, cargols, alguna serp petitoneta, al despertar el dia era apoteòsic, passàvem del més absolut silenci al cantar alegre dels ocells, a trenc d'alba entre la banda sonora de les aus i la sortida del sol, pintant de colors vius, el que abans era gris, veure el cel envermellir com a presagi de la calor, el verd exultant, la gegantor dels pollancres,  el sol reflexat per l'aigua que ens envoltava per tots costats, ho feia molt especial.
Teníem una petita caseta,  per guardar material, ho fèiem servir de rebost, cuina, lavabo, sala d'estar, menjador i dormitori, tot en 10 metres quadrats, que aprofitàvem per visitar al finalitzar cada volta de 10 km, fer el mos, repostar i agafar lo necessari per la següent, a més estava a la sortida, on els amics ens esperaven per afegir-se o per animar-nos en el nostre intent.
Va ser dur, per temperatures, ha estat primera quinzena d'abril més calorosa dels últims 125, més que res perquè es prenen dades des de el 1886 a Girona, el contrast nit i dia era un abisme, passàvem d'anar amb jaqueta a màniga curta i a l'inrevés, en una mateixa volta. En el recorregut, hi ha una recta, sense casi ombra, que porta al pont del diable, que vam batejar com a camí a l'infern, en homenatge a AC/DC , era la part que més temíem de passar, pel desgast que suposava.
A les 25 hores del repte, amb 11 voltes fetes, 110 km a les cames, vam decidir sopar i dormir 5 hores, la decisió més encertada, el divendres a les 7 del matí, els dos ens vam llevar per anar a treballar, això vol dir que en més de 60 hores, en vam dormir 5.
Després tot anava rodat, molt cansament acumulat, mal de peus, però a cada volta que fèiem, milloràvem l'expectetiva de la distància que faríem, al anar a dormir era de 150/160 km, vers els 180 que vam aconseguir.
L'arribada, envoltats d'amics, alguns vinguts expressament, va ser d'aquelles experiències que et queden gravades a foc en el cor.
És una sort poder compartir reptes com aquest amb amics, com l'Andreu en la seva totalitat i en gran part amb en Lluís Tuneu (140km) i en Pere Alsina (100km).
Les fotos són la majoria gràcies a la Carme Tuneu, n'hi ha de l'Andreu Just, la Mercè Montserrat i alguna de meva, estan ordenades per l'hora en que es van fer, dóna una visió amb diferents punts de vista que ho fa interessant.
Track del circuit.

Entrades relacionades:

11/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Moltes gràcies

Abans de fer cap crònica, vull donar les gràcies a tots els que han fet que sigui possible, espero no deixar-me ningú.
Gràcies als Makis, per acollir en la seva organització, un repte com aquest, fent possible la tramitació de permisos, tota la logística, material, suport, difusió i sobretot l'implicació personal dels seus membres.
Gràcies a l'equip de caminadors de Xino-Xano: caminant per la pau, estar-se 48 hores, en una carpa, té més merit que els 180 km que vam fer nosaltres. La Carme Tuneu, en Lluís Tuneu, el Genís Hernàndez, també a la Maria Batalla, que estava en la caminada d'Aiguafreda que col.labora amb el nostre projecte.
Gràcies a l'Andreu Just, amic amb qui vaig tenir la sort de compartir aquesta aventura i els 180 km, sense ell no sé si ho hagués aconseguit, com a mínim no hagués estat ni la meitat de divertit.
Gràcies al Lluís Tuneu, que va fer 140 km, sobretot en les últimes voltes, va ser la peça desiciva.
Gràcies a la Carme Carmona, el Pere Alsina i familia, per donar-me totes les facilitats hagudes i per haver, pel  transport, pel suport, el Pere a més va fer 100 km, un gran exemple de superació.
Gràcies a l'ajuntament de Sils, per fer-ho tot fàcil i recolzar l'iniciativa. 
Gràcies al Melià Golf Vichy Catalan, per col.laborar amb nosaltres en forma d'aigua i barretes.
Gràcies a l'ajuntament de l'Esquirol, per contribuir amb les cintes per la suor de la Cabreres Btt.
Gràcies a tots els que d'una manera o altre, vau contribuir a fer-ho realitat, els que conec personal i als que no.
Gràcies a tots pel vostre suport via  sms, e-mail, Facebook, bloc, Twitter, trucada, en persona i durant l'aventura.
Gràcies una i altre vegada, a tots els que vau venir a fer el vostre repte, la vostra passejada o el vostre entrenament amb nosaltres i així ajudar a una causa solidaria, no sé si vaig estar a l'altura de tots vosaltres, espero que si, sinó disculpeu-me, el dolor muscular, dormir poc i el cansament acumulat no deixen pensar gaire.
MOLTES, PERÒ QUE MOLTES GRÀCIES A TOTS.

Entrades relacionades:

08/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Avui és el gran dia!

Estic que no toco de peus a terra, no només perquè falten 6 hores mal contades per començar les 48 hores Non-Stop, perquè tot plegat sembla un somni.
Si tot va bé, recollirem diners per poder anar a fer la Trailwalker i així ajudar al projectes solidaris d'Intermón Oxfam. El cap de setmana serà radiant, ple de sol i bona temperatura. Un bon munt d'amics coneguts i d'altres que coneixeré, farem pinya en aquesta iniciativa solidaria.
Fa 5 setmanes, quan es va començar a gestar l'idea, molta feina per endavant, per arribar al dia d'avui, l'important ja no és si aconsegueixo estar les 48 sense parar, ni la distància que fagi, l'important és que la diversió està assegurada, des de els Makis i l'equip Xino-Xano: caminant per la pau, ho donarem tot perquè surti tot rodat, a divertir-nos!!! Ens veiem a l'estany de Sils.

Entrades relacionades:

07/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Pròleg

No sé si aconseguiré fer els 200 km, que m'he proposat, no tinc ni idea com reaccionarà el meu cos a la segona nit sense dormir, tampoc sé el que es pot arribar a passar pel cap, durant les 48 hores.
He entrenat amb conseqüència, porto les estratègies preparades, el material triat, l'alimentació decidida, les idees clares i moltes, però que moltes ganes de divertir-me amb tots vosaltres.
El que sé del cert, és que els Makis i l'equip Xino-Xano: caminant per la pau, puc dir amb orgull que pertanyo als dos col·lectius, hem posat totes les nostres ganes, el nostre saber fer, l'il.lusió per compartir-ho amb tots vosaltres, hores robades al dia a dia, en que ens hem reunit  per preparar tots els ets i uts, e-mails i trucades amunt i avall.
Tinc la sort d'estar envoltat de bona gent, grans amics, meravelloses persones, començant pels que han muntat tot l'entrellat, permisos, triar i marcar el circuit, logística, muntatge material  i transport, als que estaran a la taula d'inscripció, acabant pels que vindreu a caminar, córrer o a pedalar una estona,  fer un esment especial a l'Andreu Just,  que farà les 48 hores amb mi, Lluís Tuneu, que farà 24 hores i alguna més que encara no sap.

Entrades relacionades:
04/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Preparant la gran festa
08/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Avui és el gran dia!
11/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Moltes gràcies 
08, 09 i 19/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Crònica i fotos

06/04/11 Motivació

La meva motivació, no és per l'adrenalina d'abans ni per les endorfines de després, només per això no valdria la pena, doncs hi ha moltes hores d'entrenament, a vegades sense cap gana, molts metres a la piscina, respirant clor, en que la pell s'entumeix, molts quilòmetres, a la llum del frontal, plogui, fagi fred o calor, moltes renuncies, no compensen només pel  benestar momentani.
M'agrada fer coses  difícils, perquè m'encanta desafiar-me a mi mateix, em poso cada dia el llistó més alt, perquè així em sento petit, els gran reptes, em donen humilitat i saber-me posar en el meu lloc, durant un repte dur, toques fons, surt el millor i el pitjor d'un mateix, ajuda a coneixe't, hi ha moments en que penses, que  faig aquí, si m'he embolicat jo solet, seré tonto, penses, mai més, aquesta vegada i prou, l'última, però hi tornes, hi tornes, hi tornes.
Saber que hi ha més enllà del limit, fa temps que ho he descobert, només hi ha una cosa, un mateix, estàs sol, ets tant fort o tant dèbil com tu vulguis ser, els límits són l'excusa dels perdedors i dels que no ho volen intentar.
La meva motivació principal és que em fa sentir viu, al pensar-hi per preparar tots els detalls, volen les hores, al parlar-ne se m'emplena la boca, al fer-ho es disparen les sensacions, al recordar-ho em venen al cap totes les emocions. Fa temps, vaig mirar la mort al ulls,  vaig fer un tracte amb ella, donem més temps i estaré tant viu, viure tant intensament, que entendràs que encara no és l'hora.
No importa si ho aconsegueixo o no, en l'esforç està la recompensa. No deixa de ser una lluita, surt el guerrer que tots duem a dins, només hi ha una opció anar endavant, no retrocedir, no abandonar, lluitar per esvair les pors i els dubtes, per seguir endavant, sempre endavant!!!

05/04/11 Ultra Cako Guilleries Xtrem. Més fotos i més cròniques

En Pere, a més d'organitzar tot el muntatge, la coordinació i la logística, ens ha escrit una sentida crònica, des del punt de vista de qui ha passat mesos preparant el recorregut, dies pensant la manera de fer-ho i nits ultimant tots els detalls, amb un munt de fotos a PerePeterPan.
En Lluís, el fotògraf oficial de l'equip Xino-Xano: caminant per la pau, va venir a la part nocturna, que començava, sopant al restaurant Cor de Guilleries, un indret més que recomanable, amb l'impressionant càmera que porta, n'han sortit un munt d'imatges, que tot i ser fetes de nit, es veuen molt bé, ara fan molta gràcia, però quan es dispara el flaix i et deixa cec, per uns instants, no us dic on tenia ganes d'enviar la càmera,  fotobloc d'en Lluís.

Entrada relacionada:

04/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Preparant la gran festa

Les 48 hores Non-Stop solidaries, ja estan pràcticament aquí, en quatre dies, ja estarem a l'inici, a les 8 del vespre de divendres.
Tant els Makis, com l'equip Xino-Xano: Caminant per la pau, estem ultimant tots els detalls, perquè per sobre de tot, sigui una gran festa, un punt de trobada, en que tothom hi serà benvingut, el que vulgui caminar i descobrir cada racó, el que vingui a  córrer en un entorn preciós, el que rodi amb la btt, a donar una volta, per un dels indrets més bonics  de la comarca, cadascú farà les voltes que vulgui, el ritme el marcarà un mateix.
Per anar començant a gaudir, us deixo unes fotografies que ha fet la Mercè Montserrat, gràcies a ella podeu veure una petita part del recorregut per on transcorre la prova, realment semblen de calendari, però una foto mai pot emmagatzemar la grandesa d'un paisatge, l'heu de venir a descobrir amb la vostra mirada,  us hi esperem.

Entrades relacionades:

02/04/11 Ultra Cako Guilleries Xtrem

Gràcies al Pere, que transmet passió per les Guilleries i per la muntanya a parts iguals,  amb  la col.laboració imprescindible de la seva dona, la Carme, s'ha fet realitat la primera edició, de l'Ultra Cako Guilleries Xtrem, 60 km, de caminada pels indrets que van conèixer en Serrallonga, aprofitant per gaudir de la natura.
L'UCGX'11, ha estat una trobada d'amics, sense crono, ni cassificacions, sense fer-ne difusió, només en petit comitè,  amb una molt bona organització, portada a terme per en Pere, trobada per esmorzar abans, cotxe de suport en dos punts de la ruta, per no anar tant carregats, sopar al restaurant Cor de Guilleries, no tot ha de ser barretes., a fer el cafè a l'arribada El dia ha estat de primavera, bona llum, bona temperatura i nit plàcida.
Hem aprofitat per fer un bon entrenament cara a la Trailwlaker 2011, tot l'equip Xino-Xano: Caminant per la pau, juntament amb part del Tramuntana Dream, hem començat a escalfar motors, compartir dubtes i inquietuds, només falten 5 setmanes.
Hi ha dies, en que la sort sembla que estigui  de la teva part, no només per compartir muntanya, amb un munt de gent magnifica, en total hem estat 17 persones, 13  fent el recorregut sencer i 4 més, que han vingut a fer una part, sinó pel turmell, potser durant les 16 hores, l'he girat i regirat més de 10 vegades, semblava que la lesió em perseguís, però al final res, una mica adolorit i prou, en part, gràcies al exercicis de reforç que faig habitualment, cada vegada que feia el mal gest, m'entrava aquella suor freda, pensant ara si, ufff.
L'UCGX, és una prova per repetir, ja tinc ganes que arribi l'edició de 2012.
Tenim un munt de fotos gràcies a l'Andreu Just, per compartir-les amb tots vosaltres, quan els companys les vagin penjant les afegiré.
Track de l'Ultra Cako Guilleries Xtrem.

Entrada relacionada:
05/04/11 Ultra Cako Guilleries Xtrem. Més fotos i més cròniques