27/02/11 Trailwalker 2011. Mercat de segona mà de Castell – Platja d’Aro

L'il·lusió per aconseguir la recaptació per la Trailwalker 2011,  han fet que anéssim al mercat de segona mà de Platja d'Aro, ho han treballat i molt, els companys d'equip. Estem una mica més aprop de l'objectiu dels 1.500€, concretament 110€ més a la vora.  No havia estat mai, en un mercat com aquest, resulta curiós, el públic que acudeix a aquest tipus de mercat, hi he vist, des de la persona que busca  tenir el que vol a preu reduït, el que sap que lo que és vell per l'un, és nou per l'altre, alguns que han après, a fer el món una mica més sostenible i menys consumista, passejants mirant, remenant, sense cap interès, més que passar l'estona d'un diumenge al matí d'hivern, individus esperant que un objecte els crides l'atenció, gent buscant allò que no acaba de trobar enlloc.
Seguirem treballant amb noves iniciatives, per aconseguir donatius per lluitar contra la pobresa i la injustícia al món, si ens vols ajudar, pots fer la teva aportació, amb premi inclòs a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau

26/02/11 Marxa Noctuna camí St. Jaume

Només arrancar, a l'hora d'agafar el tren que ens duria a la sortida, la cosa prometia diversió i riures a dojo, anar amb els amics Makis, és presagi de passar-ho molt bé. Caminada nocturna de 37 km, que hem fet en7 hores i mitja. Pel camí s'ajunta en Lluís, company d'equip de la Trailwalker 2011. Ha estat una trobada d'anarko-esportistes, amb dorsal inclòs, dels que val la pena guardar i una bona organització.
Sortida de Llançà, direcció Port de la Selva, pel camí de ronda, per enfilar cap a Sant Pere de Rodes, ens ha vingut a acompanyar la tramuntana, baixada del monestir, per un corriol, ràpid i una mica tècnic, amb vistes impressionants, veure part de l'Alt Empordà adormit, és preciós, un cop a Pau, ja ha estat planer, el tram final fins a Figueres per asfalt. No havia vist mai tants cotxes de policia en un mateix dia, la majoria reduïen al veure'ns, un, fins i tot, ens ha fet dos passades, m'he sentit observat.
A les 3:45 del matí, arribada a l'estació d'autobusos que ens havia de dur a Girona, tot tancat, normal, ens expliquen que hi ha una cafeteria oberta, cap allà, no ho està, a esperar al ras, amb son, cansament i fred, que arribi l'hora. A la fi, l'autocar, que bé, calentons, mini dormideta, ja estem a Girona, estació tancada, una hora més al ras, es posa a ploure, entrem cap al bar, no, massa maco, no obren fins 10 minuts abans que surti el nostre tren, així que cap a Sils i falta gent, cap a esmorzar a les nostres terres, que no ens fallem, d'acabar a anar a  taula han passant casi 4 hores.
Com bon repte, la part dura ha estat la mental, en aquesta marxa, més que el recorregut, ha estat l'espera, s'ha fet dur, però en bona companyia, 4 acudits i alguna anècdota, tot passa millor.
Com molt bé explica el Carlus Vila, en un extracte de la conversa amb el seu pare: ahir vas sentir una mica el que sentien els maquis de veritat , fred, humitat , les esperes... es ara que esteu massa ben acostumats ... cotxes fins a peu de muntanya, barres energètiques i bona roba.... a vegades ens adonem que per enfortir el cos i la ment no fa falta tant i... lo que sembla poc és molt.
Track.

24/02/11 M'he fet gran

Tinc la sensació que m'he fet gran, no he fet anys fa poc, ni en faré aviat, ni estic en cap crisi existencial, per canvi de desena en  la meva edat, ni he vist cap cabell blanc, ni cap arruga nova,  simplement he despertat amb aquesta sensació.
Anar a corrent de les modes, fa temps que no m'importa, ni tan sols sé, quina és la tendència del moment,  traço el meu camí.
La tecnologia punta, no em motiva, no em deixa de fer gràcia, però ja he descobert, que per moltes maquinetes i joguets de nen gran, no hi ha res com estar amb els amics en plena natura o al voltant d'una taula.
L'ambició,  guanyar més diners, tenir un millor cotxe, viure en una casa més gran, són coses que fa temps no em criden l'atenció.
Els verbs tenir i semblar, han passat a  fer i ser.
La por a fer segons que, s'ha transformat en l'impuls per fer-ho, la vergonya, en atreviment, la pressa, en tranquil·litat, els somnis, en realitat.
Dels dubtes interiors, les inseguretats personals, les males passades, he obtingut humilitat, que tanta falta fa, per anar per la vida.
Dels reptes aconseguits, dels desitjos complerts, de les sorpreses inesperades, dels instants màgics del dia a dia, he tret la passa ferma, per anar endavant.
L'opinió dels demés, l'escolto com sempre, les critiques, m'agraden, que no estiguin d'acord amb mi, em reafirma. He aprés que l'únic a que s'ha de fer cas, ès al ritme del bateg del meu cor.
He descobert, que la debilitat és el que dóna la valentia, els dubtes et porten al saber, la modèstia és el camí per aconseguir els grans reptes.
Se que val la pena aprofitar cada instant, no hi ha temps per perdre, només temps perdut.
Tot i això, no penso deixar de veure la vida, amb la mirada d'il.lusió d'un infant i seguir pensant que vull ser quan sigui gran, més gran.

+ Sensacions

Proposta pel 06/03/11 Caminada de Sant Martí de Centelles. Trailwalker 2011

Tot un luxe tenir de col.laboradors Els Gafarrons, com ells es defineixen, amics de la caminada, un grup de companys, a qui els agrada compartir i donar a conèixer, el que més els agrada fer, caminar per la natura.
Us animo a tots a anar a la caminada, ens hi trobareu, una part de la recaptació  anirà cap a la Trailwalker.
És un recorregut de 21 km, en que hi trobareu avituallaments, esmorzar i un record de la caminada.
Itinerari: sortirem de l'Ajuntament de St. Martí, cap al  Collet de Sant Martí al peu del Tagamanent, passarem per Ca l'Agustí, masia restaurada per la Diputació de Barcelona i convertida en casa-museu. Esmorzarem al Bellit. Gran masia amb capella.
Al sortir, a ma esquerra es veuen "Les cases velles", restes d'un poblat medieval, agafarem el camí dels animals (o dels Matxos). Era la via de comunicació entre el Bellit-Fondrats i la Perera-La Figuera-Codina. Al fons de la vall, passarem pel Sot del Marxant amb un gorg i una cascada. Una mica més avall de la vall, hi ha el camí de La Palanca o "La Drecera" que només és podia fer a peu, també amb un gorg i una cascada. Ho deixarem, per anar a cercar, Can Pere Coix. Masia troglodítica. Només es sap que estava habitada al segle XVII per un tal Pere Feixes i la seva dona Maria. Una mica més enllà passarem per la Bauma de la Parera, es suposa que era el corral de la casa anterior.Una mica després de la meitat hi ha La Perera, masia; val la pena observar l'antic pou.Anem La Figuera. Gran masia, amb torre de defensa, hi solia passar els estius el poeta Joan Maragall, entre altres famosos. Una mica després hi ha la petita capella de Sant Isidre. Trobem  La Codina, masia enderrocada, per tornar al punt d'inici.
Moltes gràcies per la vostra solidaritat amics Gafarrons.
Podeu trobar tota l'informació i fer l'inscripció abans del dia 2 de març a: Gafarrons.
Pots fer la teva aportació, amb premi inclòs a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau

Entrada relacionada:
06/03/11 Caminada de Sant Marti de Centelles

22/02/11 Travessia Sant Pol - Sa Conca. Muntatge audiovisual




Gràcies a la Mónica Campaña i al Jorge Pérez, podem gaudir de la travessia en imatges, aquesta vegada, en un muntatge audiovisual, la mar de xulo.
No fa ni 3 setmanes, que varem nedar al mar ja el trobem a faltar, comencem a pensar, quina en farem aviat, per tornar a sentir les seves onades, el gust de sal a la boca, els peixos que ens acompanyen, la fred que ens agafa tot el cos... som nedaddictes.

Entrada relacionada:

20/02/11 Trailwalker 2011. 2ª trobada equip XINO-XANO Caminant per la pau

Com m'agrada, poder veure el meu món, per primer vegada, un altre cop, amb ulls de turista curiós, amb inquietuds diferents, trobant sorpreses a lo més habitual.
Ruta circular, amb inici a  Sant Feliu de Guíxols, Casa Nova, coll de l'Escorpit, Pedralta, 3 Camins, mirador de Tossa, Sant Elm i tornada al punt d'inici. 23 km, 1.400 metres de desnivell acumulat, fet tranquil.lament en 6 hores.
L'excusa, ha estat la 2ª trobada de l'equip, que farem la Trailwalker 2011, juntament amb més amics, encara ha estat més divertit.
Poc després d'haver fet la meitat de la caminada, s'ha posat a fer un ruixat, quina alegria, sentir les gotes, a les mans, caient amb força, el soroll que fan es torna música, el bosc es renta la cara, els colors són més intensos, els corriols, es converteixen en petites canals d'aigua, el terra es torna dòcil als peus, l'olor a humitat és un regal, pots palpar amb les mans la vida que transmet la pluja.
No podem lluitar contra els elements de la natura, ens hi hem d'adaptar i fruir d'ells.
Al acabar la caminada, a fer un dinar, que mai bé malament, a planificar, noves iniciatives, a avaluar les que estan en marxa, per aconseguir els 1.500€, per accions solidaries, us mantindrem al corrent.
Pots fer la teva aportació, amb premi inclòs a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau
Track de la sortida.

19/02/11 100X100 Club Aquàtic Xaloc. Crònica i fotos

Fa poques hores que acabo de fer 10.000 metres nedant, n'he parlat en veu alta i en el moment de fer aquest escrit, encara em costa de creure.
Una hora abans, camí de la piscina, tenia els nervis de les grans ocasions, d'aquells que et fan tremolar les cames, sentir fred i calor al mateix instant, et tremola el cos i s'accelera el cor.
A l'anar arribant els amics amb qui compartia aquesta aventura, la cosa s'ha dissipat, compartir inquietuds, dubtes i temors, ajuda a afrontar-los amb més serenor.
Ha estat un repte realment dur, d'aquells que tires de motivació personal, primera parada, dúiem 4.500 metres, cansats, contents, amb moltes ganes i pensant que venia lo realment difícil, segona parada 8.100 metres, m'ha costat d'arribar-hi, ja havien començat les rampes, el cloro estava afectant la respiració, els pulmons cremaven i la musculació adolorida, una idea em revifa, estic escrivint historia, la meva historia, acabo de superar el meu tope de distància nedada que era de 8.000 m., tornada a l'aigua, cada braçada costava, cada vegada més, quedava molt poc, el final semblava cada vegada més lluny, avui he demostrat que sóc lent per tot, la rampa de debò, d'aquelles, que es puja el bessó i tens ganes de cridar, però no ho fos per dignitat,  ha estat en ens últims 20 metres, volia fer els últims 25 estil papallona, al cap de 5 metres, bessó cap amunt, però ha sigut una qüestió personal , qui guanyarà el dolor o jo, els 20 metres, anaven a càmera lenta, sóc lent nedant aquest estil i amb el mal, s'ha eternitzat.
Agrair, amb noms i cognoms, a qui ha fet possible aquest repte, anés tot rodat, portant el control, la coordinació i fent les fotos que hi ha a continuació, Mónica Campaña, Judith Campaña, Dolores Perez, Joan Vinyoles, l'organització de l'event per part del Club Aquàtic Xaloc, el suport imprescindible, de familiars i amics, a tots els nedadors amb qui he compartit l'aventura de superar-nos una mica a nosaltres mateixos, a tots vosaltres, moltes gràcies, ho puc fer millor, però més ben acompanyat impossible.

Entrades relacionades:
16/02/11 100X100. Últim entrenament d'aigua

18/02/11 Conferència de Radikal Bikes sobre la Titan Desert

Els Makis de Sils, a més de compartir dia a dia el que saben, munten conferències esportives, per a que puguem aprendre més tots junts, alhora que passen una bona estona.
En aquesta ocasió, els convidats eren l'equip Radikal Bikes, que ens han explicat la seva participació en la Titan Desert, del 2010, ens han fet còmplices dels detalls, que només es veuen des de dins de la cursa, consells i trucs.
Fa temps que en miro aquesta prova, com un possible repte de futur, despres d'assistir a la xerrada, s'han esvaït els pocs dubtes que tenia, ja tinc un objectiu més en que somiar, perquè l'important no és aconseguir el que és somia, l'important es aprendre a somiar despert.

Entrada relacionada:
04/03/11 Conferència Koala's Team

16/02/11 100X100. Últim entrenament d'aigua

Últim entrenament de natació, cara al dissabte. Acostumo a deixar descansar el cos, un mínim de 48 hores, abans d'una tirada  de llarga distància.
2.000 metres,  és el que faig habitualment, abans de la travessies, és una estona, en que més que preparar el cos, preparo el coco, aquesta vegada 20 series de 100 metres, pendent del rellotge, per veure que tinc opcions reals d'aconseguir-ho, gravant a la memòria, bones sensacions, per tirar d'elles, durant el repte. 
La jornada del 100X100, serà llarga, pot passar de tot, però tinc el cos i sobretot, el meu punt fort, la ment preparada per gaudir de la nedada, tinc el ferm convenciment que ho aconseguiré i estic motivat per fer-ho.
Ara toca aixecar el peu de l'accelerador, no parar del tot, guardar braços, fer una mica de bici, de córrer i de caminar, a ritmes suaus, per mantenir el cos activat.
Després de la piscina, cap a la sauna, a suar una mica, amb l'única de feina de mirar, el rellotge de sorra de la paret, per controlar el temps, gran metàfora, el temps és com aquest rellotge, no importa les vegades que el giris, sempre s'escapa de les mans, l'important es aprofitar el  que tenim, l'important és l'instant present.

Entrades relacionades:

15/02/11 Nova equipació triatló Club Aquàtic Xaloc

Aquesta nit m'he sentit com quan era petit i em compraven roba nova, quan és donava aquella màgia, que et feia sentir fascinat per la peça en qüestió, envadalitat pels seus colors, avui, gràcies a la bona feina de Jordi Gonzalez, al capdavant de la secció de triatló, tenim nova equipació, que bé me sentit amb el mono de triatló només de provar-lo, després al arribar a casa, no ho he pogut resistir, com quan de nen, abans de sopar, me l'he hagut de tornar a provar, recordo que d'infant, a vegades, tenia tantes ganes d'estrenar, aquella peça de mudar, que semblava que no arribava mai el diumenge, ara ha mirar el calendari de triatlons/duatlons, per veure on podem anar a lluir mono.

Proposta pel 19/02/11 1ª edició dels "100X100" Club Aquàtic Xaloc

El Club Aquàtic Xaloc, organitza la primera edició dels "100X100" de natació, 100 series de 100m, fins assolir els 10.000 metres.
Lloc: piscina La Corxera de Sant Feliu de Guíxols.
Dia: dissabte, 19 de febrer de 2011.
Hora d'inici: les 14:30, briefing i a l'aigua.

Reglament:
La participació és individual, no es pot fer a relleus.
La prova es de caràcter no competitiu i es realitza sota la responsabilitat de cadascú.
La prova es gratuïta, però al realitzar-se en instal·lacions de gestió privada, els que no estiguin abonats, hauràn de pagar l'entrada de dia.
Es faran dos grups, un sortirà cada 2 minuts i l'altre cada 2 minuts i 15 segons.
Les series són d'estil lliure.
Cadascú s'ha de portar l'avituallament, tant líquid com sòlid, el liquid estarà a l'abast del nedador i el sòlid, restarà apart.
Hi haurà, parada per fer avituallament sòlid, quan portem 1h30", 3h i 4h.
Qualsevol altre disposició, queda al criteri del comitè organitzador, el Club Aquàtic Xaloc
S'ha de confirmar assistència, el més aviat possible, o ve per  comentant l'event al facebook o enviant un correu a: markroura@gmail.com.
Us esperem amics.
Esdeveniment al facebook.

14/02/11 Trailwalker 2011. Club excursionista d'Aiguafreda

Com, molt bé explica la Carme, gràcies  al ells hem superat la meitat de la recaptació necessària per participar en la Trailwalker 2011.
Arran de la dissolució del Club Excursionista d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles, l'entitat va decidir destinar els seus diners a diferents projectes solidaris. I, a l'informar-los sobre el Trailwalker d'Intermón Oxfam i presentar-los el nostre equip 40 "XINO-XANO: caminant per la pau", de seguida van confirmar-nos que ens farien un donatiu. Moltes gràcies Club Excursionista d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles i, en particular, al nostre contacte, Salvador Parareda!
El Club Excursionista d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles ha estat present en vàries activitats, com per exemple en la Festa de l'Esport i en els actes per la Marató de TV3, a més de participar i col·laborar en l'Associació Martinet, grup de defensa fluvial. Bona feina!
De ben segur que Salvador Parareda, un dels membres de la junta del fins ara Club Excursionista d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles, seguirà col·laborant amb entitats i actes relacionats amb la natura, ja que n'és un gran amant. Endavant, sempre endavant!
Gràcies a la seva ajuda, hem superat l'equador de la recaptació del trailwalker. Queda molt a fer i tu ets necessari. Ens ajudes a arribar als 1.500€ que necessitem? Vinga, que la teva solidaritat té premi!

13/02/11 Darrera la petjada de Serrallonga

Història, esport i muntanya, una gran combinació.
Hem anat a veure llegenda, la de Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, a gaudir dels boscos que rondava, a entrar a la masia on es va casar i  viure, hem intentat imaginar, com devia ser el viure en aquells paratges i en les condicions del segle XVII, dur, no durrísim,  la gana era a cada racó, on la bellesa està miris on miris.
Ha estat una caminada molt agradable, 31 km, amb 2.400 metres de desnivell acumulat, tècnicament molt senzill, amb  poques dificultats, amb bones vistes, es respirava pau i tranquil·litat, 7 hores a muntanya, en un dia radiant d'hivern, només hem trobat 3 persones, tenim un regal pels sentits a tocar de casa, val la pena d'aprofitar-ho. Aprofitat per fer tècnica de cako, cada dia les sensacions d'anar amb pals, són millors.
L'única part negativa, trobar la masia Serrallonga, en runes, com podeu veure en les fotos, ni un cartell davant per indicar-ho i alguna marca del gr, que indica el camí, esborrada o casi, per efecte del vandalisme.
No hi ha res millor que tenir amics com el Pere, un enamorat de les Guilleries, amb qui et pots entendre, abans d'anar-hi em comenta que el recorregut és pla, total 2.400 metres de desnivell acumulat, és veritat que entre setmana li dic, fem una sortideta d'una horeta per la muntanya, no baixen mai de dos i sovint acaben sent tres, parlem el mateix idioma, el dels qui la llarga distància, no és una opció, ni un passatemps, és un manera de pensar, de veure i entendre la vida.
Track de la sortida.

12/02/11 Dieta paleolítica

Un de les grans avantatges, de pertànyer a un club de triatló com el  Xaloc, és el fet de poder compatir entrenaments, amb gent diversa, que et poden aportar molt.
En aquest cas, ha estat en Carlos Pérez, de Regenera Clíniques, que ens ha fet una xerrada sobre nutrició i suplementació, enfocada a triatletes.
El que més m'ha sobtat d'entrada ha estat la dieta paleolítica, un regim alimentari que tracta d'imitar les pautes nutricionals que l'ésser humà va mantenir durant el període Paleolític, ara fa més de 10.000 anys.
Aquesta forma d'alimentació elimina tots els aliments refinats i processats que estan carregats de greixos, sucres i sal. És la dieta a la que el nostre organisme està adaptat des de temps paleolítics, la nostra dieta natural, la que tindríem si seguíssim com els nostres avantpassats caçadors-recol·lectors. Està basada en els aliments que es poden obtenir directament del medi per al consum immediat sense processar, els animals salvatges i el menjar del mar constituïen la major font de proteïnes i greixos.Encara queden pobles de caçadors que s'alimenten així. Les fruites, els fruits secs, les llavors i els vegetals conformaven la resta del menú dels nostres avantpassats. D'altra banda, els cereals, els lactis i els llegums queden exclosos d'aquesta dieta. A més ens ha explicat, com aplicar-ho al nostre dia a dia esportiu.
No us enganyaré, me n'havien parlat i d'entrada li tenia cert rebuig a aquesta pauta, però un cop escoltada l'argumentació, li trobo la seva lògica, sembla que ha de funcionar, ho penso provar, primer s'han d'acabar les existències del rebost i de la nevera, per començar a canviar hàbits, us tindré al corrent dels resultats. 

Entrades relacionades:
07/07/11 Dieta paleolítica, primers 4 mesos
12/03/12 Dieta paleolítica, 13 mesos després

11/02/11 Iª Transitum Tarraco Hiems. A la Revista Cambrils

Ressenya de la Iª Transitum Tarraco Hiems, publicada dijous, 10/02/11 al diari digital, Revista Cambrils
L'equip màsters del Club de Natació Cambrils i el Club de Vela de la Platja Llarga, amb el suport i la supervisió de Neda el Món i la col·laboració dels caiaquistes del Club de Piragüisme de la Costa Daurada, van realitzar una espectacular travessia de natació el passat diumenge 6 de febrer: la I Transitum Tarraco Hiems (primera Travessia Tàrraco d'hivern), on una trentena de nedadors d'arreu de Catalunya van nedar la distància que va des de la platja de la Mora a la Platja Llarga de Tarragona, és a dir, 4.200 metres. Cal destacar que aquesta és la primera travessia de natació d'hivern organitzada a Tarragona.
Els nedadors participants en la travessia van tenir la fortuna de fer un recorregut en un entorn molt semblant al que veien els nostres avantpassats romans en l'antiga Tarraco i en un espai protegit únic.

Entrades relacionades:

09/02/11 Trailwalker 2011. La teva solidaritat te premi

Qui no coneix  Pilarín Bayés? Al 1964 va començar a col·laborar amb la popularíssima revista Cavall Fort, amb la qual encara col·labora, i fou, i és, un punt de referència de la seva carrera, que al llarg dels anys ha estat  molt extensa.
L'arxiconeguda il·lustradora i dibuixant vigatana Pilarín Bayés, desinteressadament, ens ha ben retratat! Feu-hi una ullada vosaltres mateixos, hi ha un muntatge super-xulo, a les fotos del final, per saber qui és qui.
Gràcies a l'aportació altruista de la Copisteria La Tinta (a prop de la Universitat de Vic: papereria, fotocòpies b/n i color, reproducció i digitalització de plànols, disseny gràfic, impressió de grans formats, retolació i estampació, plastificats i laminats, enquadernacions, etc),des d’ara, tots aquells que  ens feu una donació a partir de 5 € rebreu un diploma personalitzat amb el vostre nom i amb el retrat que ens ha fet la Pilarín, com agraïment per la vostra ajuda, es la nostra manera de donar-vos les gràcies. Un cop fet el donatiu, siusplau, envie-nos un e-mail a: caminant.per.la.pau@gmail.com per poder posar-nos en contacte, pel diploma.
Podeu ajudar a fer realitat aquest projecte, fent una aportació a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau

08/02/11 Iª Transitum Tarraco Hiems. Al Diari de Tarragona

Aquest és l'escrit que va sortir publicat al Diari de Tarragona, el dia 6 de febrer, anunciant la Iª Transitum Tarraco Hiems, falta una part important de la noticia com és l'aportació de l'experiència en organització de travessies de  Neda el Món i la col.laboració imprescindible! dels caiaquistes  del Club Piragüisme Costa Daurada.
Als que participem en aquests esdeveniments, ens agradaria que tinguessin més difusió i cobertura informativa, no per orgull, ni vanitat, sinó per arribar a tothom que li pugui interessar practicar-ho, per no ser vistos com una cosa estranya, sinó com una activitat més, per contribuir a trencar el monopoli que té futbol en les seccions esportives, ja sigui de premsa, ràdio, televisió, internet, etc...
I sobretot per poder ensenyar, que no tot l'esport ha de ser competir, contra els altres, contra un rellotge, contra la tirania d'una classificació, explicar que es pot  gaudir del fet de fer les coses per un mateix, sense presses,  assaborint les sensacions, aconseguint el repte que un es proposa i harmonitzant-se amb l'entorn.

Entrades relacionades:

06/02/11 Iª Transitum Tarraco Hiems. Crònica i fotos

Ave, Mare Nostrum, morituri te salutan.
25 nedadors, hem desafiat i vençut la fred, durant 4.200 metres, que és diuen aviat, però es fan llargs. 
Mar com un mirall a 14 graus, dia primaveral, aigües transparents i poc transitades, només una medusa perduda, ens ha vingut a saludar tímidament, sense molestar, per acabar d'asaborir la jornada, dinar amb vistes a la platja, noves idees, nous projectes i nous amics, un dia rodó.
M'he sentit una mica soldat romà, no només gaudir d'un indret meravellós, en que el temps s'ha aturat, en que la natura és qui mana, des d'abans de l'època dels romans, també per lluitar; en els reptes durs, tinc la sensació, de ser un guerrer, que en lo difícil, veu la senzillesa, en l'honor, la vida, en la superació constant, una manera de créixer, en compartir reptes, una manera de fer, en la natura, el tot.
Hi ha qui rememora l'historia, nosaltres, en petita quantia, la fem, no fem més que obrir traça, a l'estela i tutela de Neda el Món, nedar en aigües obertes a l'hivern de manera no competitiva. En el present, ja és tot un èxit, com deia l'Asterix "estan bojos aquests romans!!!", som  un grup d'enamorats i com a bons apassionats, fem 400 km, perdem hores de son, passem fred i el que calgui per estar amb el nostre amor, la mar.
Donar les gràcies a: Toni Pérez-Portabella, coordinant-ho tot, Jorge Pérez aportant la seva experiència com a Neda el Món, la logística del Club Natació Cambrils, el suport incondicional del Club de Vela de la Platja Llarga, amb la col.laboració imprescindible! dels caiaquistes  del Club Piragüisme Costa Daurada, sense tots no hagués estat possible, moltes gràcies.
Fotos de Mónica Campaña i Jorge Pérez.
Carpe diem, quam minimum credula postero

Entrades relacionades:

05/02/11 Pedalejant

És temps de bicis, almenys en el meu pla d'entrenos.
Sortida  a rodar amb els amics del Xaloc, és una sort, tenir uns companys així.
Anar en grup, ajuda molt a millorar, et fa anar a un ritme superior a l'habitual, és divertit, entretingut i s'apren molt, hem fet uns 56 km junts, camí de tornada, m'he separat, per fer  tirada llarga,   al final han estat 135 km, amb 1.700 metres positius.
Mentre feia el meu periple, en solitari, he vist un placeta, amb un banc, que quedava al sol, m'he assegut una estoneta, 10 minuts, a veure la vida passar, mentre escoltava l'mp3 i gaudia del no fer res, petit gran plaer.

04/02/11 Iª Transitum Tarraco Hiems Pròleg

Gràcies a la gran feina de Toni Pérez-Portabella, promotor de la travessia, podrem fruir d'una nedada que té i farà història,  tindrem la fortuna de poder gaudir d'un dels pocs racons que queden verges al Mediterrani, no sols a la costa catalana, sinó a tot el litoral mediterrani europeu. Podrem veure el que va captivar als nostres avantpassats romans.
A Tarragona es conserva encara un espai verge: el Bosc de la Marquesa, que està al costat de la Platja Llarga, és una platja de 3 km que, malgrat que té algunes edificacions dels anys 60, conserva l'encant natural, un espai verd i blau del qual gaudeix molta gent durant tot l'any.
Perquè conèixer la terra, és el nostre patrimoni personal, estimar-la és el nostre llegat, protegir-la el nostre deure.
La travessia al facebook.
Salut i Tarraco!

Entrades relacionades:
Proposta pel 06/02/11 1ª Travessia Tarraco d’hivern
06/02/11 Iª Transitum Tarraco Hiems. Crònica i fotos

Proposta pel 06/02/11 1ª Travessia Tarraco d’hivern

Us oferim amb molta il•lusió una proposta inèdita a les aigües de la llegendària Tàrraco en ple mes de febrer. Un entrenament 100% mediterrani entre la platja de la Mora i la platja Llarga dins d’un espai protegit d’interès natural.
Dia: diumenge 06 de febrer de 2011
Distància: 4.200 metres amb opció de fer un itinerari més curt finalitzant a la cala Fonda (2.000m) o a l’inici de la Platja LLatga_nord (3.000m) i anar caminant fins l’arribada.

Programa
11:30h: Concentració de nedadors: a la platja de la Mora. Veure aquí localitzacions a Google Maps
Us proposem 2 opcions per deixar el cotxe:
a) Opció recomanada: Aparcar a les 10:15 al pàrking situat al costat del Club de Vela de la Pl. Llarga (lloc de la arribada) i caminar fins la platja de la Mora arribant a les 11:30. Podeu agafar referències de la travessia i adaptar-vos a l’entorn
b) Aparcar a les 11:30 a la platja de la Mora i tornar a aquesta caminant o en un cotxe d’altres companys després de la prova o dinar
11:50h: Breu explicació de l’entorn natural i característiques del recorregut a càrrec dels companys del Club de Vela dela platja Llarga
12:00h: Sortida de la travessia. S’espera caiacs de suport al nedador i neumàtica preparada per qualsevol incident. Cotxes de suport portaran les bosses a l’arribada
13:15-14:00 h: Arribada estimada dels nedadors al Club de Vela de la Platja Llarga
14:00h Dutxes i neteja de neoprens al Club
14:15: Dinar opcional: Encara no hem confirmat si ho encarreguem i mengem a les taules que es troben a la mateixa platja (uns 10 - 12 euros per persona) o aconseguim una reserva econòmica de l’únic restaurant obert a la platja que està al costat (fins dijous no ho podem concretar ja que es troba tancat)
16:00h: Comiat

Característiques de la prova
Travessia no competitiva i sense cost econòmic. Es neda sota de la responsabilitat de cadascun. Es obligatori l’ús del neoprè i es recomana portar un casquet llampant. Depenent de la quantitat d’embarcacions de suport és marcaran punts d’agrupament dels nedadors per facilitar la seguretat que en principi serien als 1.000m, als 2.000m davant de la Waikiki i als 3.000 l’inici de la Platja Llarga . Es donarà la possibilitat de que cadascú porti el seu avituallament i pugui deixar-ho als caiacs disponibles
Es demana, imprescindible, enviar mail de confirmació d’assistència a la travessia, com al dinar (vosaltres + nº d'acompanyants) com a més tard el divendres al migdia a: toni.pportabella@gmail.com

Organització
Aquesta és una iniciativa organitzada pel Club Natació Cambrils, el Club de Vela de la Platja Llarga que compta amb el suport i la supervisió de Neda el Món.

Una bona ocasió, per descubrir el litoral tarragoni, desde dins de les seves aigües, amb bona companyia, us espero, ens veiem diumenge.

Entrades relacionades:
04/02/11 Iª Transitum Tarraco Hiems. Pròleg
06/02/11 Iª Transitum Tarraco Hiems. Crònica i fotos
08/02/11 Iª Transitum Tarraco Hiems. Al Diari de Tarragona
11/02/11 Iª Transitum Tarraco Hiems. A la Revista Cambrils

02/02/11 Pastillas contra el dolor ajeno

Els de Medicos Sin Fronteras, ens proposen fer un petit gest, per millorar un xic el món, amb molt poc, tots junts, farem molt.
En el primer món, si et fa mal alguna cosa hi ha pastilles per mitigar gairebé qualsevol dolor. Però ... Què passa si el que et fa mal és el dolor aliè, el dolor dels que no tenen pastilles per curar el seu sofriment?
No és genial, que nosaltres que tenim pastilles de gairebé tot, puguem prendre una per calmar el dolor dels que no tenen?
És un acte simbòlic però, alhora, de gran impacte: comprant aquesta caixa de caramels -de venda exclusiva en farmàcies- i al preu de només 1 euro estàs col.laborant en una campanya solidària d'ajuda a malalts oblidats.

01/02/11 Dos anys aprenent a nedar

Fa dos anys vaig prendre una decisió encertada, apuntar-me a la piscina per nedar, bé, nedar, és una manera generosa de dir-ho. Fins aleshores, no arribava a anar, ni a les boies de la platja, trobava que eren molt lluny, sembla ara que les veig massa aprop.
Recordo, el primer dia, amb 50.000 dubtes, però allà. El gorret de silicona,  com apreta, em sento estrany, entro a la piscina, és climatitzada,  la primera impressió és que està una mica freda, un cop dins, tot i ser de 25 metres, es va fer eterna, recordo arribar a l'extrem, d'una tirada, em paro a descansar, que dur,  500 metres +/- i cap a casa,  l'endemà estava fos.
Un parell de mesos més, fent veure que nedava,  noto que no milloro,  camí d'agafar mals vicis, d'aquells que després, costen molt de corregir. A l'abril, curset de natació per adults, només érem 3 persones, quina paciència que va tenir amb mi la monitora, la Clàudia,  va anar de fàbula.
L'estiu del 2009, ja vaig fer la primera travessa, de la Meda Gran a l'Estartit, 1.500 metres, el mar  em va atrapar, un nou món es va obrir.
De les primeres travessies, amb els amics de Neda el Món, en va sortir un comentari, que es repetia, que em va ajudar com cap, entrena en grup, veuràs com millores ràpidament i et motiva a seguir endavant.
Els vaig fer cas i al novembre del 2009 començo a entrenar, en la secció de triatló del Club Aquàtic Xaloc, no sense dubtes, els veia i els veig a dia d'avui, com uns nedadors molt bons, són peixos. Quina sort poder entrenar amb ells.
El meu camí nedant, no ha fet més que començar, queda molt recorregut a fer i moltíssim per aprendre. En dos anys he passat, de nedar 4 dies a l'estiu, a buscar dies de bon temps, encara que sigui  hivern, per anar al mar amb els amics, els coneguts i els per conèixer.
Sóc un nedaddicte. Necessito la meva dosis de mar.

Entrades relacionades: