31/01/11 Trailwalker 2011 a Ràdio Taradell

Com, molt bé, diu la Carme, companya d'equip per la Trailwalker i  locutora  a la secció petjades de En construcció, que és un programa magazín cultural i d'oci que s'emet els dissabtes de 9 a 11 del matí a Ràdio Taradell: una vegada i una altra. Aquí i allà. Qualsevol ocasió és bona per publicitar el trailwalker i el meu equip. En aquesta ocasió, a Ràdio Taradell aquest dissabte matí.



Pots fer a teva aportació a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau

30/01/11 24 hores a muntanya. Més cròniques i vídeo

Gràcies a la bona tasca del Centre Excursionista Olot, ja podem saber, la quantitat exacta de participants que van fer cada tram:
1ª Etapa Olot - Sant Feliu de Pallerols  239
2ª Etapa fins a Les Planes d'Hostoles 198
3ª Etapa fins a Sant Esteve de Llèmena  133
4ª Etapa fins Mieres 64
5ª Etapa fins a Olot  69
Un total de 28, varem completar les 5 etapes.
Durant la setmana que ha passat, m'he dedicat a buscar informació relacionada a la caminada, mitjançant internet,  he trobat, escrits en blocs personals, sempre és molt interessant veure el mateix aconteixement, a traves de diferents mirades:
- Pere Peter Pan
- 4 Potes
- Activitats de muntanya
El el vídeo que hi ha continuació, d'Olot Televisió, podeu veure un petit reportatge, que va desde el minut 9:20 fins el 12:50, en que entrevisten a diferents participants, es enriquidor el seu punt de vista.
Em sento colpit, de la poca transcendència mediàtica,  que té una prova tant maca i amb tanta historia com aquesta. Es nota que el que ven en aquest país, es la pilota, lo demés, no deixa de ser d'uns pocs, sinó es pot mirar desde el sofà i comentar amb la cervesa a la mà, no interessa massa. Sort que tinc un tracte amb els futbolistes de primera divisió, ells no em segueixen i jo no els miro.
Deixar, clar, que la meva critica, es al circ i a les tonteries que s'organitzen al voltant del futbol, no a qui el pràctica, com a esportistes, mereixen el màxim respecte.

Entrades relacionades:  
Proposta pel 22 i 23/01/11 24 hores a muntanya
21/10/11 24 hores a muntanya. Pròleg
22/01/11 24 hores a muntanya. Crònica



28/01/11 Entrenament nocturn

Sortida nocturna per la muntanya, unes 3 horetes, amb la bona companyia d'en Pere.
Després de passar 3 dies amb angines, el divendres ve plujós i esclar, al arribar a casa, de treballar, em trobo una combinació, que no es pot refusar: Nit (pau i tranquil.litat) + pluja (rentat de cara del bosc) + fang (més interessant) + muntanya (fa 5 dies que no hi vaig, la trobo a faltar) = Diversió.
A la tornada cap a caseta, em trobo un animaló, que m'encanta, una Salamandra, al mig del camí, normalment és un animal nocturn i lent, en aquesta ocasió, estava parada majestuosa, ella està en un bon moment, pluja, fred i nit, la combinació ideal per la Salamandra.
Aquest ha estat un instant màgic, dels que no es poden buscar, només es troben, si estàs al lloc indicat.

Proposta pel 26/03/11 100 km ruta de Calella

Poques curses, estan a l'alçada d'aquesta, la munten els integrants de la Penya 100km Domingo Catalan.
Consisteix a fer 100 km, en un màxim de 24 hores, en un circuit totalment pla que ressegueix el passeig marítim de Calella, fent un circuit de 2,5 km, d'anada i el mateix de tornada, fins a completar les 20 voltes. Amb avituallament a cada extrem, cada 2,5 km.
És una cursa autentica, de les que no regalen camisetes, ni es fa molta propaganda, ni hi ha bossa del corredor plena de detergents, ni nits d'hotel gratis, és una cursa d'atletisme, on no ets el dorsal número 2.123, ets en Pepet, que t'animen, t'encoratgen, ets un desconegut al començar, però al acabar et sents part de la seva família.
No és un esdeveniment multitudinari, l'any passat, érem poc més de 30 corredors, no tothom és capaç d'apuntar-se a una cursa d'aquestes característiques, és molt mental, tot i que la part física hi compte, hi ha un company de Madrid, que la fa cada any, íntegrament caminant. Falta 2 mesos, per tornar-hi a ser, les inscripcions ja estan obertes, ara toca entrenar una miqueta.
L'edició del 2010, va ser la meva primera cursa, d'una sola etapa de 100 km, la d'enguany, serà la sisena.
Més informació a: Penya 100 km Domingo Catalan

25/01/11 Viure

Hi ha qui viu com si fos etern,  millor fer-ho com si haguéssim de morir demà, amb  els deures fets, amb somnis realitzats i un munt més en procés.
Hi ha qui només sap viure en l'ahir, es veritat que quan no sabem on anem, es important veure d'on venim, però no cal viure en el record permanent, s'ha mirar endavant, sempre endavant!
Hi ha qui només viu en el futur, com si lo bo, sempre estes per arribar, sense adornar-se que el futur, no és més que el proper passat.  
Hi ha qui té la vida tan buida, que li pesa massa i l'emplena donant consells, que ell mai no segueix.
Hi ha gent, morta en vida, són vegetals, grisos, apàtics, es queixen, quan estan a la feina, es lamenten, quan no poden treballar, volen diners, per comprar el que realment no volen, tenen el que no necessiten, envejant el que no els fa falta, mai tenen temps per a res, la realitat es el que el temps, no te res per a ells.
Hi ha qui té la mirada tancada, es creu posseïdor de la veritat absoluta, no sap entendre la diversitat d'opinions, de maneres de fer, de formes de ser, que no sigui la seva, en la diferència està l'enriquiment personal.
Hi ha qui es disfressa, cada dia, per semblar, qui creu que els altres, volen que sigui, millor ser com som, a fi comptes, podem enganyar a tothom, menys a nosaltres mateixos.
Hi ha qui només veu, les seves limitacions, em de mirar les nostres capacitats. 

Hi ha qui te por de caure, d'equivocar-se, d'espifiar-la, més por ens hauria de fer no intentar-ho, cada fracàs, ens  aprop a més a  l'èxit.
Hi ha qui no sap que cada dia és únic, s'ha de saber gaudir, treure lo bo de cada situació, de vegades costa i es veu amb una mica de distància, però la part positiva sempre hi és.
Hi ha qui busca excuses per no fer les coses, quan la pregunta important no es per que no fer-ho, sinó com aconseguir-ho.
Hi ha qui pensa que el més important es aprendre i s'oblida que lo primordial es, primer, saber desaprendre.
Hi ha qui troba que la vida es molt complicada, li fa falta el manual d'instruccions,  viu com si fos  un examen, lo que en realitat és un regal.
Hi ha qui vol deixar empremta en el seu pas pel món, sense saber que és el món qui ha de deixar petjada en nosaltres i no a l'inrevés.
Hi ha qui voldria ser immortal per tenir temps per fer-ho tot i s'aburreix un diumenge per la tarda, perquè no sap que fer. 
Hi ha qui, ha aprés a gaudir cada moment com si fos màgic, únic en si mateix, a aprofitar una cosa tan efímera  i fugicera com la vida, a saber que no cal esperar-ne res en concret, només tenir les mans buides per poder agafar el que ens ofereix, a cada instant.
Hi ha qui... 

+ Sensacions

22/01/11 24 hores a muntanya. Crònica

El refredat i la febre em deien que no hi anés, però com que no he après a rendir-me i se que mentre pugui fer un pas, no tinc motiu per abandonar, hi hem anat uns quants, tots els integrants del l'equip de la Trailwalker, el refredat,  la Carme, la Tania, el Pere  i una gran dosis de  Paracetamol.
Si hagués de definir amb una paraula, aquesta aventura, seria fred. No m'havia passat mai, que es congeles el tub i l'aigua del CamelBak, això succeïa a les 22:30, a la foto d'aquest escrit, podeu veure com està congelat, el contingut del bidó, pel que he llegit varem arribar a -7, al mig de la muntanya, potser menys.
De les 24 hores i mitja, que ha durat l'aventura, només hem estat a cobert, uns 20 minuts a les 4 de la matinada, la resta d'avituallaments i de parades de reagrupament, era a l'intemperie.
Ho he passat malament a les mans, hi havia estones, que perdia la sensibilitat, semblava, que em clavessin agulles,  m'explotaven els dits de dins cap enfora, mentre cremaven i alhora eren esclafats, tal com si em piquessin els dits amb un martell, quin mal.
Les 2 sessions de CaKo, m'han anat de fàbula, a les baixades, plenes de fulles i glaçades, no he patinat, ni un cop, em queda moltíssim per aprendre, de la tècnica  de fer servir els pals, però, el poc que he après, ha donat fruits.
Han estat 85,530km, bon entrenament per la Trailwalker, gràcies al Centre Excursionista Olot, per col.laborar en els nostre projecte, tu també pots fer la teva aportació a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau

Entrades relacionades:
21/10/11 24 hores a muntanya. Pròleg

21/10/11 24 hores a muntanya. Pròleg

Jornada de reflexió, avui és el dia previ, en el qual, s'ha de posar la ment a punt,  és la part més important, així, preparar tot el material, no deixa de ser l'excusa, per pensar-hi, l'objectiu principal, es arribar preparat, en cos i ànima, per gaudir del cap de setmana, amb les màximes garanties.
La predicció del temps, diu que la nit més freda, d'aquesta onada de fred polar, serà la que estarem fent les 24 hores a muntanya. Parla de màxima 8ºC durant el dia i de mínima -6ºC, per la nit.
La part favorable, pesa molt, entrenament llarg, per la Trailwalker, amb els integrants de l'equip, amics que venen a fer-ho per primer cop, gaudir de la muntanya, pas a pas, sense presses, la sensació que més em va impactar, quan vaig fer l'edició del 2009, va ser el fet que quan es fa de fosc, saps que has de caminar, fins que surti el sol i més enllà. Cada any, fan coincidir la caminada amb lluna plena, que encara ho fa més especial, anar a llocs que no conec, motiva la meva curiositat, el compartir-ho amb amics, em dóna més ganes, la fred, no deixa de ser un al·licient més. 

19/01/11 Aquests bojos que corren de Marciano Durán

Jo els conec.
Els he vist moltes vegades.
Són rars.
Alguns surten d'hora al matí i s'obstinen en guanyar al sol.
Uns altres es torren al migdia, es cansen per la tarda o intenten que no els atropelli un camió per la nit.
Estan bojos.
A l'estiu corren, troten, suen, es deshidraten i finalment s’esgoten… només per gaudir del descans.
A l'hivern es tapen, s'abriguen, es queixen, es refreden, i deixen que la pluja els mulli la cara.
Jo els he vist.
Passen ràpid per la rambla, a poc a poc entre els arbres, serpentegen camins de terra, pugen costes plenes de pedres, troten en una carretera perduda, esquiven ones a la platja, creuen ponts de fusta, trepitgen fulles seques, pugen turons, salten tolls, travessen parcs, es molesten amb els automobilistes que no frenen, fugen d'un gos i corren, corren i corren.
Escolten música que acompanya el ritme de les seves cames, escolten a les cotorres i a les gavines, escolten els seus batecs i la seva pròpia respiració, miren cap a davant, miren els seus peus, oloren el vent que va passar pels eucaliptus, la brisa que va sortir dels tarongers, respiren l'aire que arriba dels pins, i quasi paren quan passen enfront dels gessamins.
Jo els he vist.
No estan bé del cap.
Porten sabatilles amb aire i sabatilles de marca, corren descalços o calçats. Vesteixen amb samarretes, porten gorres, i controlen una vegada i una altra el seu propi temps.
Estan tractant de guanyar a algú.
Corren amb el cos relaxat, passen a la del gos blanc, esprinten després de la columna, busquen una font per refrescar-se… i segueixen.
S'inscriuen en totes les carreres… però no en guanyen cap.
Comencen a córrer-la la nit anterior, somien que l’acaben i al matí s'aixequen com els nens el Dia de Reis.
Han preparat la roba i l’han deixat damunt d’una cadira, com ho feien en la seva infància la vigília de les vacances.
El dia abans de la cursa mengen pasta i no beuen alcohol, però es premien  descaradament i amb un bon rostit tot just acaba la carrera.
Mai puc calcular-los l'edat però segurament tenen entre 15 i 85 anys.
Són homes i dones.
No estan bé.
S'inscriuen en curses de vuit o deu quilòmetres i abans de començar saben que no podran guanyar encara que faltessin tots els altres.
Tenen molta ansietat en cada sortida i uns minuts abans necessiten anar al lavabo.
Ajusten el seu cronòmetre i tracten de fixar-se amb els quatre o cinc a qui cal guanyar.
Són les seves referències de cursa: “Cinc que corren més o menys com jo”.
Guanyar solament a un d'ells serà suficient per anar a dormir a la nit amb un somriure.
Gaudeixen quan passen a un altre corredor… però l’encoratgen, li diuen que ja falta poc i li demanen que no afluixi.
Pregunten pel lloc d'avituallament i s'enutgen perquè no apareix.
Estan bojos, ells saben que a casa seva tenen l'aigua que vulguin, sense esperar que la hi doni un nen que aixeca un got quan passen.
Es queixen del sol que els mata o de la pluja que no els deixa veure.
Estan malament, ells saben que allí prop està l'ombra d'un arbre o el resguard d'una teulada..
No les preparen  … però tenen totes les excuses per al moment que arriben a la meta.
No les preparen …són part d'ells mateixos:  “El vent en contra, no corria una gota d'aire, les sabatilles noves, el circuit mal mesurat, els que van quasi caminant i no et deixen passar, l’aniversari que vam celebrar ahir nit, la llaga en el peu dret per la costura dels mitjons nous, el genoll que em va tornar a trair, vaig sortir massa ràpid, no ens van donar aigua, al arribar podia esprintar però no vaig voler”.
Gaudeixen al explicar-ho, gaudeixen al córrer, i quan arriben gaudeixen d'aixecar els braços perquè diuen que ho han aconseguit. Què van guanyar una vegada més!
No se’n adonen que van quedar darrere d’un centenar o d’un miler de persones… però insisteixen amb que van tornar a guanyar.
Són rars.
S'inventen una meta en cada cursa.
Es guanyen a si mateixos, als que els miren des de la vorera, als que miren les curses per televisió i als que ni tan sols saben que hi ha bojos que corren.
Els tremolen les mans quan es punxen la roba al col•locar-se el dorsal, simplement per que no estan bé.
Els he vist passar. Els hi fan mal les cames, tenen rampes, els costa respirar, tenen punxades en el costat… però segueixen.
A mesura que avancen en la cursa els músculs sofrixen més i més, la cara se'ls desfigura, la suor corre pels seus rostres, les punxades comencen a repetir-se, i dos quilòmetres abans de l'arribada comencen a preguntar-se que estan fent allí.
Per què no ser un dels entenimentats que aplaudeixen des de la vorera?
Estan bojos.
Jo els conec bé.
Quan arriben s'abracen a la seva dona o al seu marit, que dissimulen, enamorats, la suor de la seva cara i del seu cos.
Els esperen els seus fills, i fins i tot algun nét o algun avi els fa un crit solidari quan travessen la meta.
Duen un cartell en el front que s’apaga i s’encén que diu “He arribat. Feina feta”.
Tot just arriben beuen aigua i es mullen el cap, es llencen a l’herba a descansar però s’han d'aixecar de seguida perquè els saluden els que van arribar abans.
Es tornen a llençar a l’herba, i altra vegada s’aixequen  perquè van a saludar als que arriben després que ells.
Intenten tirar a terra una paret amb les dues mans, pugen la cama des del turmell, abracen a un altre boig que arriba més fotut que ells.
Els he vist moltes vegades.
Estan malament del cap.

Miren amb afecte i sense llàstima al que arriba deu minuts després, respecten a l'últim i al penúltim perquè diuen que són respectats pel primer i pel segon.Gaudeixen dels aplaudiments encara que vagin tancant la marxa, guanyant solament a l'ambulància o al tio de la moto.
S'agrupen per equips i viatgen 200 quilòmetres per córrer 10.
Compren totes les fotos que els treuen i no adverteixen que són iguals a les de la carrera anterior.
Pengen les seves medalles en llocs de la casa de forma que que les visites puguin veure-les i hagin de preguntar.
Estan malament.
"-Aquesta és del mes passat-" diuen, tractant d'usar el seu to més humil.
"-Aquesta és la primera que vaig guanyar-" diuen, ometent informar que aquesta la hi lliuraven a tothom, incloent al que arribava últim i a l'inspector de trànsit.
Dos dies després de la cursa ja estan de bon matí saltant tolls, pujant turons, bracejant rítmicament, saludant ciclistes, copejant els palmells de les mans dels col•legues que es creuen.
Diuen que poques persones en aquests temps són capaços d'estar sols –amb sí mateix- una hora per dia.
Diuen que els pescadors, els nedadors i alguns més.
Diuen que la gent no suporta tant silenci.
Diuen que ells ho gaudeixen.
Diuen que fan projectes i fan balanços, que es penedeixen i es congratulen, que es qüestionen, preparen els seus dies mentre corren, i conversen sense pors amb ells mateixos.
Diuen que la resta busca excuses per a estar sempre acompanyat.
Estan malament del cap.
Jo els he vist.
Alguns únicament caminen… però un dia… quan ningú els mira, s'animen i troten una mica.
En uns mesos començaran a transformar-se i acabaran tan bojos com ells.
Estiren, es miren, giren, respiren, sospiren i es llencen.
Esprinten, frenen i tornen a esprintar.
Em sembla que volen guanyar a la mort.
Ells diuen que volen guanyar a la vida.
Estan completament bojos.


Text originari de  Marciano Durán

En el vídeo, es pot sentir el text, de la mà del seu autor.


Entrada relacionada:

Proposta pel 22 i 23/01/11 24 hores a muntanya

Aquesta edició és la que fa 29, tot i que per a mi serà la tercera vegada que hi vaig, a aquesta original caminada, organitzada pel Centre Excursionista Olot, que hi posa la seva experiència i el seu saber fer, perquè tots plegats, em poguem gaudir.
El recorregut, consta de 5 etapes. Cada any canvien el recorregut, enguany es d'Olot a Rocacorba per la vall d'Hostoles i tornada a Olot per Mieres. Els participants, podem fer les etapes que vulguem, per la qual cosa l'organització disposa d'un servei d'autocars que es desplacen a cada final d'etapa, per traslladar els que vulguin participar en la següent etapa i els que desitgin plegar i tornar a Olot.
La sortida es a Olot, a les 14h, del dissabte 22, en les instal.lacions de l'antiga Estació del Carrilet i actual recinte Firal i acabarà a les 14 h. del diumenge al mateix lloc.
Una pecularietat que la fa diferent i molt més xula, es que no es competitiva, ni està marcada, s'ha d'anar seguint el guia, que fa parades per reagrupar la gent, les vegades que calgui, als que ens agrada anar al nostre aire i ritme, es fa una mica dur, però per mi, es una de les millors maneres d'entrenar la ment, de forçar la màquina tots en sabem, en un moment donat, però d'afluixar.... això ja marca la diferència.
Serà el primer entrenament llarg del nostre equip, per encarar la Trailwaker, que hi dóna un plus extra d'il.lusió. Donar de manera especial les gràcies al Centre Excursionista d'Olot, que ens fa una donació de 42€ (que és el cost de les inscripcions de tots els membre de l'equip a la caminada).
Vols ajudar-nos a incrementar una mica més el nostre marcador? Entra a la pàgina de l'equip 40 XINO-XANO: caminant per la pau

Entrades relacionades:
21/10/11 24 hores a muntanya. Pròleg
22/01/11 24 hores a muntanya. Crònica
30/01/11 24 hores a muntanya. Més cròniques i vídeo

16/01/11 Travessia Sant Pol - Sa Conca

Que passa quan es perd la por a la fred?
T'adones, que un dia com el d'avui, 16 de gener, hivern, amb l'aigua a 13,1 graus,  temperatura exterior més o menys igual, amb onades mogudes pel vent de garbí, és un bon dia per nedar al mar.
El recorregut ha estat d'uns 2.200 metres +/- , de la platja de Sant Pol fins a Sa Conca, recorregut que faig sovint corrent de nit i amb el caiac de dia, ara ho he pogut veure desde un altre punt de vista. Val la pena tenir la cara submergida, per gaudir  del fons marí, es impressionant.
Ho hem fet com entrenament  de natació del C. A. Xaloc, conjuntament amb 4 nedaddictes, avisats a última hora.
Com s'aclimata el cos a la fred? Mirant-la als ulls, us puc explicar com un fredolic passa a compartir camí amb ella, es molt simple, no deixant de fer el que un vol, per la temperatura que fa; habitualment vaig a córrer cap a les 9 del vespre, faci fred, calor, humitat, pluja, etc..., no deixo que la meteorologia em marqui el rumb.
En realitat no perdrem la por, simplement l'escoltem, però no deixem que ens atemoreixi, ni li fem massa cas. 
Gràcies a la Mónica Campaña i al Jorge Pérez, podem gaudir de la travessia en imatges. 

Entrada relacionada:
22/02/11 Travessia Sant Pol - Sa Conca. Muntatge audiovisual

14/01/11 Tallers Alsina

Quin luxe, quina sort que tinc, de poder comptar amb l'ajuda de Tallers Alsina, sempre col.laborant en mil i un projectes, fent realitat les noves idees, compartint-les, fent front comú, per a dur-les a terme.
La seva complicitat, va fer  possible realitzar la primera edició de l'Ultra Trail 3 Vies Verdes, entre d'altres reptes; que t'ajudin complir un somni, no te preu, ni es pot agrair suficienment amb paraules, ara estem treballant en els detalls de l'edició d'enguany i nous temes. 
A més, de la seva gran implicació en els projectes d'Ultraquim, fan la seva aportació a la Trailwalker, caminada de 100 km, a fer en 36 hores, en equips de 4 caminadors + 2 de suport, en que apart de caminar, ens comprometem a recaptar 1.500 €, per a fins solidaris.
Podeu trobar Tallers Alsina, a la Carretera Girona, 270 de Sant Feliu de Guíxols, on us atendran en Pere i en Jordi, professionals en la planxisteria i la pintura de vehicles, entre d'altres branques de l'automoció, professionals dels que saben escoltar i entendre al client, dels que cuiden cada detall, dels que l'important es la feina ben feta, a preus més que raonables, treballen amb les principals companyies d'assegurances.
Podeu ajudar a fer realitat aquest projecte, fent una donació a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau

13/01/11 CaKo

Aquest dimecres, vaig anar a la sortida nocturna, muntada pels Makis, per aprende el que defineixen com a CA-CO: El CA-CO és un esport anàrquic que no està regit per cap mena d'institució,  federacions ni reglaments.
El CA – CO no es una cosa inventada per nosaltres, l’únic que hem fet és observar la natura i deixar de banda les tècniques tan estructurades d’altres modalitats.
La tècnica del CA-CO està inspirada en la manera de caminar, córrer i saltar dels animals de quatre potes. De fet els pals que utilitzem per portar-lo a cap no vénen a ser res més que una prolongació dels braços, com si fossin les potes anteriors de l’animal.
A base d’un estudi portat a cap amb l’ajuda d’un fisioterapeuta hem vist que el CA-CO es basa simplement en controlar la base de sustentació (punt d’equilibri) i la biomecànica (sincronització).
Desde fa una mica més d'un any, que faig servir els pals en les curses d'ultrafons, fins ara pensava que eren necessaris, ara ja sé que són imprescindibles.
Es impressionant, han trobat el sistema de córrer amb els pals, de manera, que puguis rendir més, amb menys fatiga muscular, a més, ho ensenyen, gratuitament, a tothom que ho vulgui aprendre, per poc que pugui, no em vull perdre cap sortida.
En només una hora i mitja, es va obrir un ventall de possibilitats que val la pena explorar, que de segur, m'ajudaran a fruir encara més de l'ultrafons.
Aquest dimecres, vam tenir la sort de tenir la presència de l'Anne, monitora de Nordic Walking i un bon grup de gent, amb bon ambient, ganes d'aprendre i passar-ho bé.
Es apte per a tots els nivells.
Podeu trobar més informació al seu bloc, un bloc que cal seguir.
Com diu el mestre Carlus. Que tremolin els senglars!!!

11/01/11 Trailwalker 2011. Lluminetes solidàries. Resultats

Segons lo acordat, el 7 de gener vam passar a recollir els fruits d'algunes lluminetes solidàries que amb tanta il·lusió havíem sembrat un mes abans. Ens hagués agradat haver arribat més lluny però, de totes maneres, anunciem orgullosos que a dia d'avui d'aquesta iniciativa hem aconseguit 357€ nets.

Vols ajudar-nos a incrementar una mica més el nostre marcador? Entra a la pàgina de l'equip 40 XINO-XANO: caminant per la pau



Per cert, una matrícula d'honor per Victòria Ambients i un excel·lent per EME calçat esportiu, l'un per haver omplert tota la llumineta solidària i l'altre per quasi haver-ho aconseguit. Gràcies a tots els establiments per haver-hi posat ganes i haver-hi dedicat temps. I gràcies a tothom que ha participat en alguna llumineta. 
Entrada original al bloc 4 potes

10/01/11 Ironcat 2011

Hi ha decisions, que costen molt de prendre, en el moment de la veritat, he meditat dies, però al final la decisió i l'inscripció està feta.
Tot i que lo meu es l'ultrafons, em tirava molt fer la CBXR'11, que es fa en les mateixes dates, era la meva intenció inicial. Tal i com escriure en aquest bloc el 16/07/10
He tingut en compte tots els factors, tenia ganes de fer un triatló de llarga distància aquest 2011, valorant el calendari, la meva disponibilitat i les meves qualitats, arribo a la mateixa conclusió, que vaig arribar, per anar a fer l'edició del 2010, bona època, tinc poques ultres abans, tot i la climatologia, tinc més disponibilitat per entrenar la bici, que sigui pla, es el meu terreny, els ports de muntanya, no són el meu fort, el pedalar i córrer constant si.
El que no ho aconseguis, el l'edició 2010, independement del motiu, no deixa de ser una bona cura d'humiltat i bon punt de partida, per emprendre aquest nou repte, amb l'intenció de disfrutar del camí, sense obsessió per arribar al destí.
Un factor de pes, es el fet que entreno en l'equip de triatló del Club Aquàtic Xaloc, sembla una mica absurd, no aprofitar aquesta circumstància.

Entrades relacionades:
16/07/10 CBXR'11 vs IRONCAT'11

09/01/11 Travessia "No a la fred" a Sant Feliu de Guíxols. Més fotos

En el Club Aquàtic Xaloc, a més de les persones que van ajudar a organitzar la nedada, les que van animar i les que van nedar, tenim la sort de comptar amb el Josep Isern,  que ens ha fet tot un reportatge de la travessia No a la fred, que no podeu deixar perdre.
Hi ha tantes maneres de veure el món, com persones que miren.


Entrada relacionada:
08/01/11 Travessia "No a la fred" a Sant Feliu de Guíxols, Crònica i fotos

08/01/11 Travessia "No a la fred" a Sant Feliu de Guíxols, Crònica i fotos

23 nedaddictes, hem nedat uns 1.800 metres resseguint, part de la costa ganxona, quan se'm va ocórrer l'idea, no podia imaginar, millors companys de viatge, que els que he tingut, protecció civil, el Toni Herrera i el Joan Vidal, que ens donat molta seguretat desde la seva embarcació, el Josep Mª Esteve, sense ell no hauríem pogut muntar tot el tinglado, el Mark Roura, que ha fet que tot rutlles, a més portar la part logística de la sortida, els amics de Neda el Món, que ens han impregnat del seu bon saber fer i els nedadors, part imprescindible de la festa, moltes gràcies a tots.
Teníem l'aigua moguda, pel nostre vell conegut, el vent de Garbí, el mar ens ha acollit a uns 13 graus, el sol, estava de la nostra part, un munt d'amics i familiars, que ens acompanyaven, a més d'un bon grup de passejants, que els hem despertat la curiositat.
Com m'agrada, entrar al mar corrents, com un nen petit, que no te por a res, aquesta part d'il.lusió, de no tenir tabús, de fer el que vols a cada moment, de ser espontani, es una caracteristica dels infants, que no hauríem d'oblidar mai, deu ser per això, que qui prova i descobreix, que es pot nedar i divertir-se al l'hivern, no ho pot deixar de fer, per un moment ens treiem del cap, tots els perjudicis i desaprenem de ser grans, per tornar a ser petits, nedar pel plaer de nedar, ni més, ni menys, per una estona no ens cal res, ho tenim tot.
Fotos de Mónica Campaña, Jorge Pérez i Mark Roura.

Entrada relacionada:
09/01/11 Travessia "No a la fred" a Sant Feliu de Guíxols. Més fotos

06/01/11 Puig d'Arques

Tal mateix, com un nen, aixecant-me més aviat que el sol, per veure que han dut els reis.
Córrer amb bons amics, el Bernat i l'Andreu, per una zona que conec i estimo, les gavarres, és un molt bon regal.
Hem fet la ruta de Romanyà de la Selva, fins a Puig d'Arques, amb parada obligatòria, per pujar al mirador i veure les seves magnifiques vistes, es pot veure el Cap Norfeu de Roses, per després, a Sant Cebrià dels Alls, baixar per un corriol, on el terra tenia una  capa d'humus,  tot un plaer córrer per sobre, arribem a Vall de Molins, tot resseguint la seva riera, sentir el moviment de l'aigua, es pura vida. Ara toca tornar a pujar, en aquesta part, podem comprovar l'impacte ambiental, que fa urbanitzar, de manera dispersa la muntanya, per anar a sortir al camp de golf del Masnou, sense entrar a valorar altres aspectes, l'indret es realment bonic, gespa cuidada, 2 llacs artificials, vista al mar. En res, ja tornem a ser a Romanyà de la Selva.
Aquest recorregut, l'he fet un munt de cops, amb la btt, però, poder acompanyar a amics, que no ho havien fet mai i veure a través de la seva mirada, es un privilegi.
Track de la sortida.
 

05/01/11 Un dia qualsevol

Hi ha dies en que, sense saber el motiu, t'aixeques, et poses davant del mirall com cada mati, et mires als ulls i et veus l'ànima, t'adones que estàs molt lluny, d'on creies estar, massa aprop de qui no vols arribar a  ser, que res no busques, perquè res has perdut, que has passat el temps perseguint ombres entre la boira, et sents apagat.
Per sort, durant la jornada, entre la rutina i la feina, entre la bogeria del dia a dia, trobes mil motius per somriure, noves il.lusions inunden el pensament.
Acabada la jornada, parles amb la gent que t'estimes, comparteixes dubtes i alegries amb els amics o vas a fer el que més t'agrada, el moment del matí, ja queda lluny.
Al arribar la nit, recordes el moment de davant el mirall, t'hi tornes a mirar, veus els teus ulls cansats, et somrius i penses en lo afortunat que ets per haver tingut un dia més.

+ Sensacions

04/01/11 6.482 quilòmetres

6.482 quilòmetres són els que he fet aquest 2010, sumant totes les disciplines, 6.482 km de diversió.
366 km nedant,  3.630 km de bicicleta, 1.946 km corrent i 540 km caminant. 
Al lateral del bloc, a la vostra esquerra, hi ha desglossat les sessions, la modalitat i la distància.
Moltes vegades, tinc la sensació, que pel tipus de proves que faig, entreno poc, però tinc el temps que tinc, no puc robar més hores al rellotge, la meva sort, es que entrenar no es una càrrega, es el meu moment de diversió, hi ha dies que fa mandra més que altres, però als 5 minuts es passa i quan acabes, t'alegres d'haver-ho fet.
Apart d'aquestes sessions, hi ha els dies de descans, imprescindibles, hores amb professionals de medicina  preventiva esportiva, fisio, osteòpata, traumatòleg, nutricionista i jornades d'estiraments.
Ara toca analitzar tota l'informació, que tinc de l'any 2010,  entrenaments, curses, mirar rendiments, disponibilitats, definir els grans objectius pel 2011 i començar a planificar tot l'entrenament, per intentar arribar a les proves amb el millor estat de forma possible, per poder divertir-me al màxim.

02/01/11 Via verda Sant Feliu de Guíxols - Girona

Hi ha pocs recorreguts, com la via verda de Sant Feliu de Guíxols a Girona, que hagi fet tantes vegades, anada i tornada, sense por a exagerar, més de 100 i encara tinc ganes de tornar-hi.
Aquest tram, per diversos motius, li tinc molta estima, te l'encant de poder descobrir, els petits canvis, aquells que només es veuen a ritme de pedal i amb els ulls ben oberts.
Al sentir-lo molt meu, em fa sentir relaxat i m'ajuda a reflexionar, amb el cor bategant  ràpid i el vent que a la cara, el temps  deixa d'existir, sembla que s'aturi.
De tant en tant, com avui, aprofito per a sortir del carrilet i fer la ruta de les masies, he estat fent fotos, a un mas que té escultures a fora, fetes amb material reciclat i una traça impressionant, el camaleó, m'ha fascinat, costa fins i tot una mica de veure, però aquesta es la seva principal virtut.

01/01/11 Primer bany de l'any a Sant Feliu de Guíxols


126 persones hem desafiat al fred, per fer el primer bany de l'any a Sant Feliu de Guíxols, uns s'han remullat, uns altres han anat fins a una boia, amb forma de Santa Claus, uns quants, em anat una mica més lluny, on hi havia unes pilotes.
Ha estat un espectacle digne de veure, un munt de gent amb banyador a la platja i desde la barrera, al passeig, encara més gent, hi havia més d'una dona amb  abric de pell, el contrast donava que pensar.
He disfrutat com un nen, no per l'aigua que estava a 13 graus, més o menys la mateixa temperatura exterior, sobretot per haver estat a dins del mar, amb el cos que cremava de fred, jugant amb una pilota.
És impressionant, la capacitat d'adaptació del cos, he estat uns 12 minuts al mar, la major part del temps parat, el cos estava fred, però la sensació era fins i tot agradable, un cop passada la primera impressió d'entrar-hi.