27/11/11 Passafred


Que passa quan s'ajunta la gana amb el menjar, doncs això és el que m'ha succeït a la mitja marató de la Passafred de Blanes.
Escenari ideal, molta pista ample, corriols poc tècnics, exceptuant algun  tram, molt ben senyalitzat, respirant bon ambient des del moment de recollir el pitrall, en els avituallaments i a la botifarrada final, que fem tots plegats, vistes al Montseny i al mar, passant pel poblat ibèric de Montbarbat.
No tenia del tot clar de córrer tota l'estona, agafo els pals, per fer millor els trams de pujada i tenir recolzament en les baixades, tot i que puc córrer des fa 3 setmanes, no és qüestió de fer cap regirada inoportuna, que m'espatlli la festa.
Només sortir, ja em quedo dels últims que corren, no em preocupa, el temps de tall, és de 5 hores, per qui ho vulgui fer caminant, disfruto de la terra mullada, saltant basses, esquivant pedres, em deixo endur, corro i corro, a ritme molt tranquil, sense pressa, disfrutant el moment, els quilòmetres van passant, no me n'adono, sinó fos pel gps, camí amunt, camí avall, corrent, gaudint cada passa, cap al final, en l'últim quilòmetre, decideixo caminar, no tinc cap problema físic, tinc ganes de caminar per asimilar el que acabo de sentir.
A l'arribada, la millor part, poder compartir amb amics, com la Meritxell i l'Andreu, és el que dóna més sentit a tot plegat.