13/11/10 Travessia de La Marató de TV3, L'Estartit - Illes Medes. Des de dins

Tot un luxe, aportar el meu granet de sorra, per la gran causa de  La Marató de TV3.
Unes de les parts més boniques, d'estar ajudant de bon matí, en el muntatge de tot plegat, és veure com van arribant els nedadors, com es va creant l'ambient de nedaddictes, d'aquells que els brillen els ulls, només de veure la mar, dels que en l'olor de sal, reconeixen l'essència de la vida, dels que saben com de bonic és compartir, tots junts, el que més ens agrada.
Encara era fosc, les rafegues de vent no paraven, anaven carregant les onades, cada cop més altes, perillava el trajecte original de la travessia, es pren la decisió, de fer una prova, amb un grup de nedadors, experimentats en aigües obertes, a dins l'aigua per comprovar la viabilitat de la travessia.
Una cosa, que sempre em sorprèn gratament, és la gran implicació de tots els voluntaris, que juntament amb l'organització, cuiden tots els aspectes, tothom sap la gran importància de la seva tasca, ningú vol deixar cap detall a l'atzar, tothom mima tots els aspectes, fent pròpia, la diversió dels nedadors, moltes gràcies, per fer-ho possible.
Arriba el moment de provar l'estat de la mar, anem nedant fins a la sortida de l'espai protegit per l'espigó del port, amb la responsabilitat de saber, que no opinem només per nosaltres, sinó per la seguretat de tots i cadascun dels nedadors, l'opinió és unànime, són onades altes, tipus paret, de les que t'impacten i et fan fer braçades a l'aire, està molt mogut, nedar en aquestes condicions, seria una temeritat, és difícil d'anar mínimament recte, costa de respirar, sense empassar aigua, un rescat seria una tasca complicada, s'haurà de fer un recorregut alternatiu.
Un cop acabat de nedar, hi ha botifarrada, per tots els que han volgut quedar-se, menjo dels primers, tot i la bona companyia, no puc estar assegut, veient la feinada que tenen els voluntaris, així que a treballar una miqueta, ningú m'ho demana, podria marxar i tan amics, però no puc deixar d'estar al costat, dels que travessia, rere travessia, fan possible amb el seu esforç, la nostra diversió.
Hi ha una cosa, que la majoria de nedadors, no veuen, és el moment final, en què tot està recollit, tot està carregat, instants abans de marxar cadascú cap a casa seva, són les cares d'organitzadors i voluntaris, ulls cansats, esgotament al cos, respiren alleugerits  de la càrrega, de fer-ho tot el millor possible i la satisfacció es  dibuixa tímidament als seus rostres.

Entrades relacionades:

2 comentaris :

El Palu ha dit...

Va ser tot un plaer viure d'aprop una de les vostres travessies.
Normalment una anul·lació així m'hauria deixat més fotut, però parlar amb tú, parlar amb l'organització, escoltar i preguntar una estoneta a Miquel Sunyer, ... va ser un veritable plaer.
Està clar, TORNARÉ.

Ultraquim ha dit...

El plaer va ser meu, de vegades quan les coses no surten com volcrien el millor que podem fer és adaptarnos a les circumstàncies. Fins la propera Jordi.