09/11/11 Caminant de nit, de nou, per primer cop

Tot el dia nerviós, esperant que arribes la nit, els moments previs, són una mica caòtics, no trobo res, el material que habitualment tinc a mà, com a conseqüència de no fer-lo servir durant mesos, està guardat, tan ben guardat que no el trobo, sóc un trasto, finalment ho tinc tot, per anar a caminar una estona, pals, frontal, paravents i demés, estiraments i som-hi!
Només sortir per la porta, ja començo a respirar vida en l'aire fresc de la nit,  vaig a en Pere, amic i company de fatigues, feia molts dies que estava massa tranquil; fem via, la caminada és una volteta curta, tècnicament molt senzilla,  10,5 km, a ritme tranquil, amb una lluna plena imponent, la muntanya respira vida, la humitat de la pluja encara està present en el seu perfum, sota la llum del frontal, encara és més bonica i encisadora, sento la melodia de la muntanya, aquella que no tothom sent, però si algú l'escolta un cop, no oblida mai més.
Han estat menys de dues hores, m'ha sabut a poc, millor així, les sensacions bones, mil idees inunden el meu pensament, la primera i principal, recuperar-me bé, amb calma.