08/11/11 Lesió superada

Tot arriba, el camí s'ha fet llarg i feixuc,  casi sis mesos, desprès de proves, més proves,  de resultats que no diuen massa res, de dies que mai s'acaben, el traumatòleg, em dóna l'alta esportiva, de cop i volta, s'obliden tots els mals i la mirada es fixa en el munt possibilitats que hi ha per endavant.
Puc començar a fer caminades, abans de final de mes, tornar a córrer, en principi poca estona, per anar augmentant gradualment, tornant a la normalitat d'abans de la lesió, l'ultrafons el tinc que deixar aparcat, minin fins el 2012.
Tinc l'avantatge, de tenir la musculatura en forma, no parar, fer caiac, nedar i anar en bicicleta, ha anat molt bé.
No em marco cap objectiu, cap repte, en forma de competició, ni a curt ni a llarg termini, aniré escoltant el cos, ell em guiarà, no vull tenir pressió, el que toca es fer una bona adaptació a tornar a córrer, tinc molts projectes, moltes ganes i la certesa que per tornar a córrer llarga distància, no cal tenir pressa.

Entrades relacionades:

4 comentaris :

TATI ha dit...

Ara sobretot el que no has de tenir és pressa. Muscula be i felicitats i a tornar-hi, que no ha estat res.
I ja saps, sempre na fent...

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies Tati, diumenge seré per les teves terres, nedant la travessia de les Medes.

Pere PeterPan ha dit...

Part +: M'alegro de tot cor que deixis enrere la lesiò, i ja mirant el futur de l'ultrafons amb uns altres ulls.
Part-: Ostres!!!. Amb lo be que jo estava amb els meus entrenaments en silenci i armonia amb la natura...ara t'hauré "d'aguantar", coi de xerraie...i el pitjor de tot, fer quilometres..quilometres..i mes quilometressense excuses. SSSSocorro!!!!
Una abraçada Quim, i benvingut.

Ultraquim ha dit...

Si Pere, si!, s'ha t'ha acabat a bona vida, és veritat que no callo ni sota l'aigua, aviat farem quilòmetres i més quilòmetres, quan estem apunt d'arribar a lloc, no pateixis, que ja farem una volteta més, per fer-ho més llarg ;-)) Tot un luxe poder compartir-ho amb tu!!!