06/11/11 Quan hi ha tempesta, hi ha calma

En dies grisos, ennuvolats, de pluja que mai s'acaba, de vent que no es cansa, en que sortir a fora fa mandra, es presenten noves oportunitats, són bons dies per viure la natura d'una manera diferent, corrent sota la pluja, és una sensació de pura vida, anant en btt, per camins enfangats, per disparar l'adrenalina, tot i que me'n moro de ganes, no ho he pogut fer, per acabar de recuperar-me de la lesió, em conformo en quedar-me embadalit, per l'immens espectacle de la natura en forma de tempesta, poder nedar a la piscina i entrenar al gimnàs.

Així, que a descansar, a gaudir dels meus. Sorgeixen trucades inesperades amb noves idees, trobades amb amics, projectes al voltant d'una taula, per ser particip de les seves inquietuds i poder somiar tots junts, per aconseguir arribar més enllà.

Aprofitant les hores de calma esportiva, per preparar nous reptes, que fa dies estan en el calaix, que de mica en mica, van agafant forma, ultimant els molts petits detalls logístics, que marquen la diferència entre anar amb una mà a cada butxaca i anar preparat per gaudir d'un repte de llarga distància.