26/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 6

Mentre encara estic a la platja, moments abans de sortir,  per sota la punta del caiac, passa nedant un corb marí, no hi ha ni un pam d'aigua, estic al mig de la platjeta, on hi ha el Kayak Guíxols, no fa ni 10 metres de llarga abans d'arribar a les embarcacions, va i torna, un cop i un altre, finalment surt de l'aigua, es queda plantat mirant-me, a un metre de mi, girant el cap lentament vers la mar, sembla que  vulgui dir, no perdis el temps la mar t'espera, som-hi!
Navego en una mar molt plana, amb fulles marrons que suren i  recorden que ha arribat la tardor, en un silenci absolut, només trencat pel meu constant paleig, de cop a uns 40 metres, sento com si acabes d'entrar un gran objecte a l'aigua, em quedo parat, un corb o una gavina no poden ser, no són tant grans, ostres, si..., salta, si..., el veig, si..., escolto com respira, si! és un dofí!!!, quin espectacle, el puc seguir amb la mirada, és molt millor del que m'esperava, va vers el sol, el reflex sobre la mar, no me'l deixa veure més, però l'escolto durant una estona, finalment sento com xiula el dofí, com si em dies, "no hi donis més voltes al que estàs pensant, els desitjos es compleixen", o potser és el corb marí que el sobrevola, que gorgoreja, dient-me "veus com tenia raó i havies de sortir a navegar, ja" o potser és només una remor barrejada amb la meva imaginació, en realitat és igual, és un record càlid, màgic i dolç, per guardar-lo i pensar-hi sempre que em faci falta.
Segueixo navegant amb calma, vaig parant, per nedar, estirar les cames i menjar, gaudeixo al màxim de la costa, sobretot de la part de Lloret a Blanes, sempre que l'havia navegat, havia estat amb anada i tornada el mateix dia pel dret, avui tinc temps.
Arribo fins a Sa Palomera, porta d'entrada a la Costa Brava, on faig mitja volta, paro per descansar i veure la vida passar, una bona estona. Començo a tornar sobre els meus passos, per buscar un lloc on fer nit, als 5 km, el trobo, navegar sol, no és tant divertit com amb amics. A l'hora de dormir, fa més respecte decidir fer-ho en el lloc adequat.
El raconet on estic, és realment bonic, la mar planeja, el sol s'està amagant, crec que tot viatge, tota aventura, tot repte, té sempre el mateix destí, anar a dins nostre, navegant en solitari hi arribo. 
Dia 6. Sant Feliu de Guíxols - Blanes. 6 hores i 4 minuts de paleig, navegant 31 km.

Entrades relacionades: