Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

17/10/11 Travessia Cap Norfeu, Mirant enrere, per anar endavant



Poc podia imaginar, el que vindria desprès del primer Norfeu del 2009.
Recordo perfectament els dies previs a la travessia, el moment en que gràcies a la web, Esport Empordà, vaig saber de l'esdeveniment, el molt que m'ho vaig pensar, en aquell moment nedava molt poc, feia 8 mesos que estava apuntat a la piscina, finalment vaig enviar l'email, explicant que volia participar, però que era lent nedant, pensant que potser no m'hi voldrien, la resposta no es va fer esperar,  em van dir: cap problema, no es competitiva, cadascú va al seu ritme, hi ets benvingut.
Camí de Roses, em venien tots els dubtes al cap,  va ser arribar a lloc i començar a venir gent, no coneixia ningú, l'únic contacte els mails, mica en mica es va començar a omplir la platja, estava molt i molt nerviós, pensava Joaquim on t'has ficat, arriba en Miquel Sunyer, un Formula 1 i jo un 600, al mateix moment estava estranyament còmode, es respirava bon ambient, entre desconeguts, alguns dels quals, com la Mónica Campaña i en Jorge Perez, a dia d'avui, no els puc imaginar fora de la meva vida, anem cap a la sortida.
Va començar la travessia, ràpidament vaig quedar l'últim, anava fent el que podia, la fred de l'aigua es feia notar, anava disfrutant com mai, em sentia segur, entre les embarcacions de suport i els caiaquistes, avituallament i es va acabar la tranquil·litat, es va girar tramuntana, que dificultava avançar, em vaig topar amb un banc de meduses, tot i el neoprè, em van picar quatre, vaig seguir avançant, bé, avançant o més aviat, intentant no retrocedir, un caiaquista, l'Eduard Marquès, em va fer costat, m'animava i junts vam seguir endavant, la tramuntana va anar pujant, em van demanar que per seguretat abandones, vaig refusar l'oferiment, al tornar-m'ho a dir per segona vegada, vaig accedir, al arribar a terra, vaig veure que no en sabia prou, no em sentia fracassat, ara tenia una al·licient, per entrenar i fer tècnica a la  piscina, es va obrir un nou món de possibilitats, les travessies en aigües obertes.
La mar m'ho va posar dur, fred, tramuntana i meduses, gràcies a això la meva determinació per tornar-hi, va ser més forta, dos anys després,  agraeixo enormement que així fos, les coses fàcils, no em motivem.
Gràcies a no aconseguir-ho, vaig començar a entrenar, en la secció de triatló del Club Aquàtic Xaloc, fent travessies varies, fins que va arribar l'edició del 2010, tenia els deures fets, uns 340.000 metres nedats, des del Norfeu del 2009.
Aconseguir fer el Norfeu el 2010, va marcar un nou punt d'inflexió, fer més travessies durant el cru hivern (No a la fred, Sant Pol - Sa Conca, Transitum Tarraco Hiems), buscar distàncies encara més llargues (100X100, Tossa - Sant Feliu, Ultramarató de l'Ebre, Roses - L'Escala), apassionar-me encara més per les aigües obertes. Conèixer un munt d'amics nous, iniciar projectes junts.
Ara arriba l'edició del 2011, de nou hi vaig amb els braços oberts, per descobrir quines sorpreses em prepara el futur, des de l'any passat he nedat uns 500.000 metres, sé que cada repte, és únic en si mateix i que haver fet coses iguals o més grans, no vol dir res, una cosa si se del cert, vaig a gaudir d'una travessia, que per mi i per altre gent, és única.
Fotos, vídeo, edició i muntatge de Mónica Campaña i Jorge Pérez, moltes gràcies amics.

Entrada relacionada:
23/10/11 Travessia Cap Norfeu

Comentaris