11/09/11 NedaMarcelona. Abans i després

Voluntaris, organització i caiaquistes.
La una de la matinada, sona el despertador, quina mandra, després de tres hores curtes  de dormir i haver nedat de Roses a L'Escala el dia abans.
Toca preparar material i emprendre el viatge, que m'ha de dur al Fòrum de Barcelona, on, a les 4 del matí, juntament amb els voluntaris i l'organització de Neda el Món, prepararem NedaMarcelona, tots ells tampoc han dormit gaire, porten un cap de setmana de molta i molta feina.
Em toca muntar el recinte de l'arribada i la sortida, totalment lògic que qui munti, les carpes i distribueixi en elles el material, siguin les persones que les han de fer servir, a fi de comptes, munto, nedo i desmunto. Hi ha molta gent, que es pensa que aquestes coses, les fa la brigada municipal, us asseguro que en aquest esdeviment i en tots els que conec, no.
El ritme és frenètic, és llimen petits detalls d'últim moment, es pot percebre el pes de la responsabilitat, que tot surti bé, a les espatlles de tothom.
Muntada l'arribada, anem amb en Jorge a preparar la sortida, sorpresa, les balles, costen de trobar, no les han posat més lluny, perquè no han pogut, cada viatge amb 1 o 2 balles, ocupa uns 7 minuts, es feixuc, caminar carregat de pes per la sorra de la platja, els braços em fan mal, no vaig molt sobrat de força. Els temps se'ns tira al damunt, posem les banderoles i anem on surten els autocars a recollir les meves coses per nedar. 
Tot i ser el primer nedador en arribar a les 4, ara són les 8 i he de córrer per agafar les coses i l'últim bus, que ens porta a la sortida, esmorzo 2 plàtans a l'autocar i som-hi.
Acabo de nedar  estic per allà, no tinc cap tasca assignada, em limito a recuperar forces, gaudir de l'ambient i constatar, en la cara de tots els que han fet possible la travessia, el cansament acumulat, tothom ha anat de corcoll, moltíssima feina, un no parar, on tots i cadascú, ha donat el millor de si mateix, per no parar la maquinaria que s'ha de posar en marxa per un esdeveniment com aquest.
S'acaba tot, torna el silenci, que hi havia de bon matí, tapat pel soroll de material amunt i avall, de recollir tots els elements necessaris, hi ha una agradable sorpresa la que ens donen la Sònia Cervià i l'Oriol Sabidó, es queden a desmuntar, moltes gràcies família.
Tot ha sortit rodat, amb la feina acabada, anem cap a dinar, voluntaris, organització, caiaquistes, col.laboradors, un munt de gent, amb la satisfacció i sobretot l'esgotament dibuixat al seus rostres. Com a nedador, els vull agrair la feina que fan, perquè persones com jo ens divertim nedant, moltes gràcies amics.

Entrades relacionades: