03/09/11 Duatló (aquatló) de Caldes de Malavella

De popular que és aquesta prova, li diuen duatló a un aquatló, però és el de menys, l'important són les ganes que hi posen, perquè tothom s'ho passi bé, cosa que han aconseguit sobradament.
Quan en Pere em va proposar fer-ho en equip, em va fer molta gràcia, nedar 500 metres i ell havia de fer els 5 km caminant.
Som un munt d'amics, em sento en família. Van fent sortides de 14 nedadors, 2 per carril, hi ha uns 80 participants. Ens criden, m'adono que comparteixo serie amb els nois i noies, del meu club, el Xaloc, són els campions d'Espanya de Monoaleta, per segon any, quina pressió, hauré de donar-ho tot i una mica més.
Xiulet i comença, estic distret, reacciono ràpid, surto a tope, em costa agafar el ritme de respirar, vaig a tota màquina, he de respirar cada 2, cada 3 em falta aire, perdo el compte de metres, només vull que s'acabi, estic anant a un ritme alt, molt alt, diria que al limit, el meu company de carril, en Dani acaba, m'ha tret 100 metres, segueixo sense baixar el ritme, pujar-lo no puc, arribo el quart o cinquè, surt el Pere, que arrenca com una fletxa, ha de fer 6 voltes, en un circuit, per completar els 5 km, porta els pals per caminar, es troba bé, molt bé i corre, té cara de nen entremaliat passant-ho pipa, puc animar als amics que també corren, acabem amb un temps total de 35'40".
He nedat els 500 metres en 7'48", surt a casi 1'34" els 100 metres, el meu millor temps en piscina fent series, amb descans entremig, havia estat de 1'43", realment he anat al 120%.
A l'avituallament, hi havia la mare d'uns dels participants, estava orgullosa per la participació del seu fill, ha estat l'últim de la teva sortida, em diu, amb un somriure i els ulls brillants d'emoció, el nen té la felicitat dibuixada a la cara, en aquesta mare i el seu fill, està el veritable esperit de l'esport.

Entrades relacionades: