19/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Pròleg

Queden menys de 12 hores, per començar, l'Ultramarató de l'Ebre. Estic tan nerviós, que semblo tranquil, tinc tants dubtes, que sembla que tingui les respostes, tinc tantes ganes, que sembla que el temps vagi més lent.
Demà a les 9 del matí, arriba l'hora de la veritat, ahir, vaig seguir com en Jaime Caballero, un gran referent, aconseguia ser el primer espanyol en creuar el Llac Ness, 40 km, amb l'aigua de 9 a 13 graus,  al llegir les seves sensacions, maldecaps, problemes i com s'ha sobreposat a ells, em trec el barret, salvant moltes distàncies, doncs estaré a l'aigua al voltant dels 25-27 graus, amb corrent a favor gran part de la prova, serà molt menys dur per mi, però sé que patiré, el que no he patit fins ara, sé que no és gens fàcil, prova d'això és que nedarem 7 persones a alguns no els conec, però ja em cauen bé.
Ho aconsegueixi o no, el que si estic convençut, és ho vaig a donar tot, com deia Gandhi, la recompensa està en l'esforç absolut, penso aconseguir aquesta recompensa
Moltes gràcies, per endavant, a tots els que m'heu animat, pel mitjà que sigui, demà nedareu amb mi, quan el cos digui prou, li diré les vostres paraules d'ànim, que porto gravades a la pell i seguiré nedant.
El que més m'agrada d'un repte com aquest, és que em sento petit, vulnerable, temorós, fràgil i alhora gran, fort i segur, són sensacions contradictòries, que poden semblar difícils d'entendre, són pura vida.
ENDAVANT, SEMPRE ENDAVANT!!!



Entrades relacionades: