11/08/11 Excuses

D'excuses, n'hi ha de diferent tipus, en aquest escrit, em refereixo a aquelles petites grans veritats, certes del tot o no, que ens ajuden a seguir endavant, en el feixuc dia a dia. Les que ens ajuden a anar a entrenar sense ganes, sense motivació, sense esma.
Sovint, és un objectiu a curt o llarg termini, que a través d'un pla d'entrenament establert, fa que no m'abandoni al sofà al arribar a casa, pensar en el proper repte, funciona.
Fa temps, vaig aprendre, que amb excepció de força major, l'únic motiu per no entrenar, és ja haver-ho fet; que voler aconseguir un repte sense la voluntat per entrenar, és aire que s'endú el vent.
Alguns cops, haver quedat amb amics, és la millor excusa, veure entusiasme a les cares dels qui coneixes, fa que ho donis tot.
En ocasions, quan sona el despertador i el sol encara no s'ha llevat, recordo la sensació de viure com neix un nou dia i salto del llit.
A vegades, parar a pensar, d'on vinc, el camí recorregut i a on vull arribar, és l'ajuda necessària per continuar.
Saber que la vida és curta, que no cal deixar res per fer, que cal perseguir els somnis, empeny amb força.
Quan estic cansat de treballar, em dic a mi mateix, has passat el dia treballant, ara toca el premi, el moment de la diversió.
Tenir present com em sento al acabar l'activitat física, la recompensa d'una dutxa, l'alegria que veig en el mirall, serveix per arrancar.
Les preguntes acostumen a ser més importants que les respostes, la pregunta correcta és per què fer-ho i no la contraria, plantejar bé les qüestions i ser del tot sincer, és garantia d'èxit, per anar endavant, sempre endavant!