06/08/11 Caiac amb garbí

Hi ha dies per navegar tranquil i dies per fer-ho amb l'adrenalina disparada, la previsió donava vent de garbí (Sud-oest), amb força 4 (de 20 a 29 km/h) sostinguda i ràfegues de força 5 (de 30 a 39 km/h) , per la banda alta (38 km/h) , amb maror (de 50 a 125 cm), prou dur, per ser divertit.
La mar i el vent estaven juganers, només de sortir del port, ja s'han fet notar, de manera suau, conforme avanço direcció nord, tinc les onades que em venen per l'esquena, primer, ni es noten, cap a la meitat del recorregut començo a surfejar onades, és el meu punt dèbil, sóc persona de pujades, les baixades mai han estat lo meu, tot i que és molt engrescador, pujo a l'onada i endavant, que s'avança molt ràpid amb un mínim esforç, és una ona llarga,  però curta d'alçada, de moment.
Arribo al destí, parada i fonda, capbussada per fer una mica d'snorkel, el vent bufà, miro la mar, estiraments i  mentalització pel que m'espera.
Arriba el moment d'emprendre el camí de tornada, comença la diversió,  toca veure les onades de cara, m'encanta, la previsió ha acertat de ple, màxima intensitat del vent, aixeca onades de les que m'agraden, de les llargues, que veus com de cop, s'aixequen majestuoses davant teu, respires fons i endavant, la pujo, palada a palada, com si fos un piolet en una glacera, sóc dalt, ara és el moment delicat, palada de recolzament, empenta amb la pala i avall que fa baixada, a aprofitar l'alçada de l'onada, per agafar velocitat, si no és fa bé, acabes picant amb la punta del caiac al mar i s'aixeca una mica d'aigua, que et va a la cara, vaig lliscant entre efímeres muntanyes blaves.
Les últimes dues milles, han estat una passada, onada de costat, amb lo que molesta, s'ha de vigilar molt, perquè et gira el caiac, et pot fer perdre el control i és fàcil que et faci bolcar, la dificultat dispara l'adrenalina, el millor, és que hi havia molt poques embarcacions, el que si he trobat ha estat un munt de windsurfistes, que disfrutaven del vent.
Algú pot pensar que sóc un temarari, que no cal sortir amb aquesta previsió, penso que és totalment al contrari, igual que s'ha de córrer els dies de pluja, navegar amb el caiac, en condicions una mica adverses, prepara per altres sortides, en que la previsió falla i et trobes al mig del sidral, això si, s'ha de ser molt conscient de les habilitats i capacitats pròpies, per no passar el fi limit que hi ha entre la diversió i l'imprudència, dur sistemes de seguretat actius, armilla, telefon mòbil i de passius, suport a terra.
Com diu en John Robinson: Palejar amb vent i onades: en altres paraules, practicar caiac de mar!