31/07/11 Caiac Sant Feliu - Tossa - Sant Feliu

El tram que més m'agrada de navegar, de la Costa Brava, és el de Sant Feliu de Guíxols fins a Tossa de Mar, no només perquè ho tinc ha tocar de casa, sinó pel gran encant que té, en dies com el d'avui, 31 de juliol, hi acostuma a haver molt trànsit marítim, al ser un dia ennuvolat i amb la sensació de què havia ploure d'un moment a un altre, ha fet que hi hagués poques embarcacions.
La llum que es filtrava entre els núvols, deixava veure el fons marí, impressionant, multitud de bancs de peixos, durant la tornada he pogut gaudir d'un grapat de peixos dels que salten a fora de l'aigua, també deixa veure la part negativa, el fons marí de les cales petites, que gairebé només es pot arribar per mar, algunes estan molt erosionades, pel fet de fondejar-hi un munt d'embarcacions durant l'estiu, és realment trist, hi van pel seu encant i pel fet d'anar-hi se'l carreguen. Una altra cosa que no puc entendre, és embarcacions a tot drap, sortint del port, resseguint la costa, no fos cas que es perdin, per anar a 3 milles i fondejar tot el dia, cal fer el ximple d'aquesta manera?
El caiac, em té el cor robat, puc anar més ràpid o més lent, segons en tingui ganes, resseguint costa o recta d'un punt a un altre, arribant a paratges preciosos, sense molestar a la fauna, ni agredir la flora; quan portes una estona, amb la vista posada a l'objectiu, amb la cadència de palada agafada, la pròpia remor t'hipnotitza, assentat a sobre el mar, respirant salat, amb el sol a la pell, avançant lentament però de manera decidida, em sento totalment amb pau, en harmonia amb la natura, no penso res, només em deixo endur pel moment i quin moment.
Track.