24/07/11 Transfronterera com a voluntari

Tot i nedar, he viscut la travessia des de dins, formant part de l'organització, d'un equip, de gent entusiasta, pel mar, per compartir lo bo amb amics, els coneguts i els per conèixer, hem dormit poc i treballat molt, ha valgut la pena,  ho tornaria a fer i de fet ho faré, crec que és una bona manera de retornar el que m'ha aportat Neda el Món, descobrir nous horitzons, la passió per nedar, viure el mar i un munt de bones amistats. 
Una de les grans coses que té Neda el Món, és que som una família, en que organització, nedadors i col.laboradors es fusiona, per anar tots a una mateixa direcció, que no és altre que divertir-nos tot junts, els grans amb la travessia, el menuts amb Neda el Nen, tots amb el bon ambient i la natació en aigües obertes.
El mar, ens demostra lo petits que som les persones i l'immensitat de la natura, no ens ha deixat fer el recorregut original de Cerbère-Portbou, s'ha hagut de fer  dintre la badia de Portbou, la previsió no era favorable, ha estat una dura decisió la de canviar el recorregut, doncs a molta gent, li feia gràcia creuar l'antiga frontera nedant, però garantir la seguretat dels nedadors, està per sobre de tot.
He viscut en primera persona, com l'equip, Marc, Jorge, Toni, Olivia, Mónica, Carla, Agueda, Lola, Bárbara, Emma,  Rudy, caiaquistes del Pagaia, embarcacions  voluntaries i tothom que ho ha fet possible es desviu, pels nedadors, per solventar qualsevol imprevist d'última hora, per donar cadascú, el millor de si mateix, espero haver estat a l'altura.
Veure les cares de satisfacció dels nedadors al acabar la travessia, no té preu, veure l'il·lusió dels petits en la seva prova, Neda el Nen, no es pot pagar, compartir-ho amb tots vosaltres, una experiència per repetir.
La foto que acompanya aquest escrit, és  la nova camiseta, m'agrada!!!

Entrades relacionades: