24/07/11 Transfronterera com a nedador i fotos

La Transfronterera es resisteix, l'any passat per una caiguda en bici i aquest any per la tramuntana, que ha fet modificar el recorregut, un al·licient més per tornar a Portbou el proper any, la diversió no la marca una distància, ni un trajecte, sinó les ganes  dels nedadors.
He tingut la sort de poder participar-hi com a voluntari i també com a nedador, per endinsar-me en el mar, entrant en el silenci que tan m'agrada, surts del brogit del món, per entrar en un entorn tranquil, mogut i esventat, però en pau, en que no importa el que passi a fora, només el que hi ha dins,  puc escoltar el meu propi silenci, la remor compassada de les onades m'aïlla del tot, el ritme el marca el batec del meu cor, no importa res, només ser un mateix, sense critiques, el mar no ens retreu com som, només ens ho fa saber, no interpreta el que pensem, ens ho diu, no inventa res, però ho descobreix tot.
Deu ser la sal, que m'aguditza la percepció, després de nedar, em passa una cosa curiosa, comparteixo instants amb gent que no conec, amb alguns tinc la sensació que serem amics, que ens anirem coneixen, travessia a travessia, tinc la certesa que són bona gent i que val la pena de conèixer, em passa casi sempre i fins al moment no ha fallat, aquest setè sentit.
Tenim fotos gràcies a la Mónica Campaña, quin luxe comptar amb ella.

Entrades relacionades: