24/05/11 Noves senyals i velles costums amb els ciclistes

La nova senyalització, ja porta quasi un any, la meva sensació és de que res ha canviat.
Per sort, hi ha un gran nombre de persones que quan va amb vehicle motoritzat, respecta als ciclistes, deixa distància de seguretat, redueix, si cal, al moment que ens veu, posa l'intermitent, per indicar la nostra presència; per desgracia, només cal un irresponsable per fer mal a una persona.
Entenc perfectament, que 1'5 metres són difícils de calcular, però no són un pam, com fan alguns, que com moguis el colze, et menges el retrovisor.
Posar l'intermitent, per fer un avançament i així indicar als conductors que van darrera, que hi ha alguna cosa, no fa malbé el cotxe, ni fa gastar més gasolina.
Tocar el clàxon, en senyal de desaprovació, insultar o fer gestos obscens, només serveix per delatar el nivell d'estupidesa dels ocupants del vehicle.

Ocupar el carril contrari, a cada curva, en carreteres secundaries i no fer ni el gest d'apartar-se al lloc on hauria de circular, és una pràctica massa habitual.
Creure que la pressa d'una persona, val més que el respecte a la vida d'un altre ésser humà, és un concepte que no puc entendre.
El col·lectiu ciclista, tampoc som un grupet d'angelets, hi ha qui és salta semàfors, passa per lloc no adequats i demés improdencies, també s'hi ha d'actuar cap aquesta conducta incivica.
Hi ha qui argumenta que fem nosa,  com si el món s'hagués creat per anar amb cotxe a tot gas, la societat és sustenta en el respecte dels uns cap als altres.
Faig uns 50.000 km/any, amb cotxe, cada dia tinc més la sensació que és una selva, en que s'imposa la llei del més fort, per no dir la del més tarat.

Entrades relacionades: