10/05/11 L'Ironcat, no podrà ser

A pocs dies de que s'iniciï la prova, degut a la tendinitis tibial posterior, que arrossego, he hagut d'afrontar la dura  decisió de no fer l'Ironcat.
La recuperació està siguen més lenta del que s'esperava. El motiu de la renuncia a participar, és la part de córrer els 42 km, nedar no hi veig problema, la bici, sinó bufen els més de 60 km/h de l'any passat, la porto ben entrenada, el córrer, tot i no fer-ho en l'últim més, ho veig factible, no tinc temor a  patir, tinc por de fer-me mal debò. Si ja de per si no és gens fàcil, amb lesió menys, sense la lesió no vol dir que ho aconseguís segur, ni sobrat, vol dir que tenia l'oportunitat d'aconseguir-ho.
La decisió és molt meditada. Penso que no val la pena arriscar salut, per una prova, en la que no hi guanyo res, al contrari costa temps, calers i algun que altre maldecap, hauré d'esperar el proper any o uns mesos, està per decidir. Per sort en el meu calendari, hi ha un munt de reptes i d'objectius per realitzar, fer un triatló distància Ironman, seguirà entre els meus projectes, només canvio la data.
Aquest mes de maig, està siguen desastrós, tot plegat per patinar en un escaló, si hagués estat entrenant o en competició, em faria menys ràbia, però ha anat així, que hi farem.
El fantasma de la lesió, sempre plana pel cap dels que fem esport, és part del joc, és dur, és frustrant, ara toca el repte silenciós de la recuperació, de no forçar, de seguir entrenant, dintre de les meves possibilitats, per sort, tinc un munt d'alternatives per seguir la diversió, tot fent esport.

3 comentaris :

El Palu ha dit...

Anims, pensa que el Kilian també la va patir de la manera més tonta i va sortir reforçat mentalment.

JR ha dit...

Quim, hi han més dies i proves que llonganisses, així que, a recuperar-te bé i, quan estiguis, a per una altre
salut i força

Ultraquim ha dit...

Gràcias Palu, lo millor de les coses dolentes, és que sempre s'apren alguna cosa.
Gràcies Joan, tens raó hi ha més proves i la liarem