20/04/11 Ultrafons

L'important és arribar al final, al proper avituallament, al capdamunt de la pujada, acabar la recta, a la següent ombra; el proper pas, sentir la respiració, com agafas aire altre cop, notar un nou batec, al final la llarga distància, és redueix a un terç de segon, perquè a 180 pulsacions per minut, el temps sembla que es pari, notes sensacions, sentiments i emocions amb tanta intensitat, que hi ha qui en cent vides no ho viuria.
No importa el material que portis, ni l'entrenament que hagis fet, ni els milers de quilòmetres que portes a les cames, només hi ets tu i una cosa tant objectiva i tant abstracte, com és la distància, metre a metre, et posa al teu lloc, ets tant petit, davant de tants quilòmetres, passes d'eufòria a desesperació, en el que dura un suspir, acaricies  amb la punta dels dits, mentre estàs a l'infern del dolor, aprens  a no patir, perquè el patiment no aporta res.
No hi ha terme mig,  en la llarga distància, només pots acabar i guanyar o rendir-te i perdre. A vegades és una lesió la que no ens deixa seguir, les condicions de seguretat, el temps de tall o alguna causa de força major, no s'ha de sentir pena sinó ho has pogut aconseguir per aquests motius, la derrota està en no tornar-ho a intentar, quan sigui, l'endemà, el proper mes, el proper any o quan puguis.
Tal hi fa, si és pla o amb desnivells impossibles, si és muntanya o ciutat, és igual sí és un recorregut de començar en un punt i acabar en un altre o són voltes de 400 metres, en l'immens mar o en una piscina, només hi ha distància i tu.
La distància és res i ho significa tot, un llarg viatge, per arribar a l'interior d'un mateix. L'ultrafons, no és una opció, és una actitud.

+ Sensacions