14/04/11 Pensaments per anar endavant, sempre endavant

En que penso quan no puc més, quan les cames diuen prou, quan el seny et diu que paris, quan la musculatura queda rígida, quan la raó et diu que no segueixis, quan costa agafar alé, quan ho engegaries tot a rodar, quan tot fa mal, penso en el que m'ha portat fins allà.
Pujo muntanyes perquè em fan por les alçades, vaig en bici perquè tinc por de caure, nedo en aigües obertes, per fòbia a ofegar-me en el mar, faig caiac contra vent i onades, per l'incertesa a naufragar, corro per por a quedar-me quiet, faig llarga distància perquè sempre hi ha el dubte d'aconseguir-ho o no.
No ho faig ni per orgull, ni per vanitat, ni hi guanyo res, total el dilluns s'ha d'anar a treballar independenment del resultat,  ho faig perquè m'agrada superar-me dia a dia, constantment, alguna vegada m'han preguntat quins són els meus referents a l'hora de fer l'ultrafons, més que atletes de renom o d'altres més populars, els meus referents són invisibles, no és fan sentir, es veuen poc, sembla que a algú li fan nosa, sabeu qui són, els que dia a dia donen l'exemple de superació, sense rendir-se, sense tirar la tovallola, anant endavant, sempre endavant.
Són des de un invident que va pel carrer amb el bastó, la persona que té capacitats especials, el qui ha d'anar en cadira de rodes, el qui en la partida de la vida, li han donat males cartes i sobreviu com pot, entre molts d'altres, hi ha qui aparta la vista, mira cap a un altre costat i admira un futbolista que ho té casi tot, prefereixo admirar a aquesta gent, anònima en la majoria de casos, però amb nom i cognoms, tenen grans histories per explicar a qui la vol escoltar, uns braços buits apunt per acollir-te i un somriure per compartir.
Gràcies al seu exemple, he aprés que abandonar no és una opció, que la rendició, no val, deixar-ho, no es pot, que fer un pas enrere només serveix per agafar impuls, que pots caure mil vegades, no importa, lo essencial és aixecar-se amb més ganes si cal, que en el resultat no està la finalitat.
Per aquest motiu a dia d'avui, no he abandonat en cap repte, menys per lesió, condicions de seguretat o temps de tall, ni tinc cap intenció de fer-ho en el futur.
La pintura "el pensament", que acompanya aquest escrit és de Susanna Pruna.