08, 09 i 10/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Crònica i fotos

Quin lloc més màgic, l'estany de Sils, de nit ens sortien al nostre pas, un munt d'animalons, granotes, crancs, cargols, alguna serp petitoneta, al despertar el dia era apoteòsic, passàvem del més absolut silenci al cantar alegre dels ocells, a trenc d'alba entre la banda sonora de les aus i la sortida del sol, pintant de colors vius, el que abans era gris, veure el cel envermellir com a presagi de la calor, el verd exultant, la gegantor dels pollancres,  el sol reflexat per l'aigua que ens envoltava per tots costats, ho feia molt especial.
Teníem una petita caseta,  per guardar material, ho fèiem servir de rebost, cuina, lavabo, sala d'estar, menjador i dormitori, tot en 10 metres quadrats, que aprofitàvem per visitar al finalitzar cada volta de 10 km, fer el mos, repostar i agafar lo necessari per la següent, a més estava a la sortida, on els amics ens esperaven per afegir-se o per animar-nos en el nostre intent.
Va ser dur, per temperatures, ha estat primera quinzena d'abril més calorosa dels últims 125, més que res perquè es prenen dades des de el 1886 a Girona, el contrast nit i dia era un abisme, passàvem d'anar amb jaqueta a màniga curta i a l'inrevés, en una mateixa volta. En el recorregut, hi ha una recta, sense casi ombra, que porta al pont del diable, que vam batejar com a camí a l'infern, en homenatge a AC/DC , era la part que més temíem de passar, pel desgast que suposava.
A les 25 hores del repte, amb 11 voltes fetes, 110 km a les cames, vam decidir sopar i dormir 5 hores, la decisió més encertada, el divendres a les 7 del matí, els dos ens vam llevar per anar a treballar, això vol dir que en més de 60 hores, en vam dormir 5.
Després tot anava rodat, molt cansament acumulat, mal de peus, però a cada volta que fèiem, milloràvem l'expectetiva de la distància que faríem, al anar a dormir era de 150/160 km, vers els 180 que vam aconseguir.
L'arribada, envoltats d'amics, alguns vinguts expressament, va ser d'aquelles experiències que et queden gravades a foc en el cor.
És una sort poder compartir reptes com aquest amb amics, com l'Andreu en la seva totalitat i en gran part amb en Lluís Tuneu (140km) i en Pere Alsina (100km).
Les fotos són la majoria gràcies a la Carme Tuneu, n'hi ha de l'Andreu Just, la Mercè Montserrat i alguna de meva, estan ordenades per l'hora en que es van fer, dóna una visió amb diferents punts de vista que ho fa interessant.
Track del circuit.

Entrades relacionades:

2 comentaris :

Vellmarí ha dit...

Ostres em pensava que t'havia passat alguna cosa (dolenta). Me'n alegro d'aquest repte que has aconseguit. Senzillament estratosfèric !!!!!!
per cert la "serp" és un vidriol, una mena de sergantana sense potes.
Una abraçada

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies Eduard, ara a preparar el següent, la propera edició serà més sonada. Gràcies per l'aportació, acabo d'apendre una cosa nova.
Una abraçada.