06/04/11 Motivació

La meva motivació, no és per l'adrenalina d'abans ni per les endorfines de després, només per això no valdria la pena, doncs hi ha moltes hores d'entrenament, a vegades sense cap gana, molts metres a la piscina, respirant clor, en que la pell s'entumeix, molts quilòmetres, a la llum del frontal, plogui, fagi fred o calor, moltes renuncies, no compensen només pel  benestar momentani.
M'agrada fer coses  difícils, perquè m'encanta desafiar-me a mi mateix, em poso cada dia el llistó més alt, perquè així em sento petit, els gran reptes, em donen humilitat i saber-me posar en el meu lloc, durant un repte dur, toques fons, surt el millor i el pitjor d'un mateix, ajuda a coneixe't, hi ha moments en que penses, que  faig aquí, si m'he embolicat jo solet, seré tonto, penses, mai més, aquesta vegada i prou, l'última, però hi tornes, hi tornes, hi tornes.
Saber que hi ha més enllà del limit, fa temps que ho he descobert, només hi ha una cosa, un mateix, estàs sol, ets tant fort o tant dèbil com tu vulguis ser, els límits són l'excusa dels perdedors i dels que no ho volen intentar.
La meva motivació principal és que em fa sentir viu, al pensar-hi per preparar tots els detalls, volen les hores, al parlar-ne se m'emplena la boca, al fer-ho es disparen les sensacions, al recordar-ho em venen al cap totes les emocions. Fa temps, vaig mirar la mort al ulls,  vaig fer un tracte amb ella, donem més temps i estaré tant viu, viure tant intensament, que entendràs que encara no és l'hora.
No importa si ho aconsegueixo o no, en l'esforç està la recompensa. No deixa de ser una lluita, surt el guerrer que tots duem a dins, només hi ha una opció anar endavant, no retrocedir, no abandonar, lluitar per esvair les pors i els dubtes, per seguir endavant, sempre endavant!!!