Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

30/03/11 Esport i competició

La competició, ajuda a fer créixer una modalitat esportiva, està implícita en l'esport i en l'esperit de superació dels atletes, lluitar per guanyar, per retallar temps al cronometre, millorar posició en una cursa, em sembla totalment respectable i digne d'admiració, doncs hi ha un gran i dur treball al darrera, no és gens fàcil.
Ara bé, explicat lo anterior, la meva critica, va contra l'excessiva professionalització de l'esport popular, cada dia  veig més  gent, que més agradar-li l'esport en si, li agrada competir, com si hagués de demostrar alguna cosa, com si fer esport, no fos prou motiu, quan repetixes cursa o fas la mateixa distància sembla una obligació millorar el resultat anterior, hi ha persones que quan parlen d'una cursa només t'expliquen resultat i posició, quan realment l'important, és si t'has divertit, si has disfrutat, l'ambient, l'entorn, els companys...
Hi ha qui entrena, de manera molt rígida, per aconseguir aquell resultat tant desitjat, sense marge a l'improvització, durant la prova fan cara de pocs amics, de patiment, els va la vida, com si somriure, fes anar més a poc a poc. Entrenar és dur per tothom, per mi és l'estona del dia que dedico a fer el que m'agrada, que dedico a mi mateix, no deixo de tenir un pla, una metodologia, una disciplina, hi ha dies amb més o menys ganes, però sempre intentant gaudir al màxim, perquè pels aficionats com jo, no és més  que això, una diversió.
Deu ser que sóc un esportista lent i amb poques pretensions, dels que a mitja cursa, és para a fer una foto, dels que l'únic temps que em preocupa és el de tall, m'agrada la llarga distància, per córrer sense presses, corrent per gaudir, per sentir, per trobar, per compartir i per viure. Cada carrera, és un nou viatge, en el que és més important el camí, que el destí.
Per això m'agrada tant l'ultrafons, té aquesta essència, aquest caliu, no deixem de competir uns contra altres, però sobretot amb nosaltres mateixos, per això la resta de corredors, a més de ser contrincants, són companys de fatigues, que acaben siguen amics, d'aquells que si t'atrapen, perquè van més ràpids, no tenen inconvenient a quedar-se una estona a xerrar amb tu, a fer part del camí junts.


Entrada relacionada:
27/03/13 Competir o participar

Comentaris

  1. Molt bon escrit i que comparteixo. Espero que ens poguem conèixer a l'ironcat.

    ResponElimina
  2. totalment d' acord!!! a Sables hem vaig veure obssesionat amb la classificació, fins que vaig reaccionar.A la seva cronica de Sables en J.Subias ho descriu tant bé com tú.Una abraçada i molta força pel cap de semana!!!!!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies amics.
    Jordi ens veiem a l'Ampolla, d'aquí a unes 6 setmanes.
    Lluís, aquesta setmana hi ha Sables, hi han anat 2 amics, no saps l'enveja que em fan, però tot arribarà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!