Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

26/03/11 100 km ruta de Calella. Crònica

No sé que té el número 100, que m'atrau, aquesta prova la tenia mirada feia molt temps, pensant que només la podien fer uns pocs, uns escollits, ara que l'he fet dos cops, se a més, que l'han fer, els que en la llarga distància i en superar-se dia dia, hi troben una manera de veure la vida.
Amb l'al·licient d'estrenar en competició, la camiseta dels Makis, com a bon Maki, mai abandono,  hi estic el meu temps.
El dia va començar de pura primavera, sol, bona temperatura, un munt de passejants, una mica masses en alguns trams, però al no ser un circuit tancat, ja se sap, fins que de sobte, va entrar el garbí, es va ennuvolar i va quedar tot per nosaltres.
Al ser una cursa de 20 voltes, amb anada i tornada pel mateix lloc, fa que els corredors ens veiem les cares, ens diem tonteries quan ens veiem, saludem amb més o menys èmfasi, per uns instants canviem les cares de dolor, la mirada perduda i els ulls de patiment, per un somriure, tothom anima a tothom des de el que guanya al que queda últim, això és l'essència de l'ultrafons, persones que és volen superar a si mateixes, que reconeixen el merit de l'altre,  presentem la nostra admiració als que ens han guanyat i el nostre respecte als que hem vençut, sabem que qui està a la línia de sortida, ja és tot un campió.
Quin luxe de corredors, entre d'altres, l'Alfredo Uría, un referent en la llarga distància, rècord del món en 1.000 milles (1.609km) i en altres distàncies, l'Henri Girault, rècord del món en curses de 100 o més km acabades, 588 a dia d'avui, en Robert Mayoral, amb qui vaig tenir la sort de compartir una volta, fa res, va fer un doble IronMan, és del esportistes que m'agraden, no sap estar quiet, no surt d'una que ja està ficat en una altre, en Xesc Terés, un ultrafondista de referència, no només per les gestes esportives, tant  distància com resultat, sinó per com les viu, amb quina filosofia, , en Paris Canals, ultrafondista que no se'n perd cap, l'Andreu Just, corredor dels de debò, amic i company de fatigues, va ser molt emocionant poder fer l'arribada junts i celebrar-ho, per després seguir, encara em quedaven 15 km per endavant.
Va ser del km 85 al 90, quan vaig patir,  anava amb paravent, però no prou abrigat, pel vent fred que és va girar, els 2,5km que el vaig tenir de cara, fins arribar al punt on tenia més roba, se'm va fer etern, però amb més peces a sobre, tot va canviar i les dues últimes voltes, van ser molt més alegres. Hi he estat 14 hores i 23 minuts.
Gràcies  a l'Andreu tenim fotos, no us perdeu l'última imatge en que hi ha afegit un fragment  del novel.lista i poeta americà, Paul Auster, no podia ser més escaient.

Entrades relacionades:

Comentaris

  1. Enhorabona una vegada més, algun dia ho intentaré...
    Salut

    ResponElimina
  2. Gràcies Joan, estic convencut que pots, compte que a la que es prova la llarga distància o no hi tornes més o se't posa a la venes i no ho pots deixar.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats quim
    Això si q té mèrit però ara no em piquis al JR que li falta poc per encendre,l.

    ResponElimina
  4. Gràcies Francesc, a en Joan, li falta molt, però que molt poc, per caure, ves no fagi una tastet durant el CaKo o rebentes de la setmana que ve!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!