19 i 20/03/11 Entrenant transicions

Cap de setmana per acomiadar l'hivern a ritme de pedal, tirades llargues en bici de carretera, aprofitant per entrenar la transició, que tant costa, al deixar la bici i començar a córrer, les cames sembla que estiguin dins d'aigua a punt de congelar-se, no per temperatura, sinó per densitat, costa de mourem, em sento estrany, vull, sé com, però les cames no acaben de funcionar, de mica en mica, el gel, dóna lloc a la sensació d'estar dins l'aigua, ja pots córrer amb certa dignitat, tot i que amb feines, fins que al cap d'una estona, en el meu cas, uns 2 km +/-, pots fer-ho amb tota normalitat, el que sobta en el moment de canviar, és que la musculatura i articulacions de la cama, estaven flotant a l'aire mentre pedales, al córrer, es nota la duresa del terra i tot el propi pes que fa l'impacte.
He fet 2 sortides llargues, un total de 253 km en bici, amb 3.500 metres de desnivell positiu i 15,5 km corrents, molt motivat d'agafar l'asfalt, pel l'IronCat a menys de dos mesos i per un repte que em volta pel cap, de fer amb la bici de carretera, però ara toca centrar-se en els projectes immediats, el proper, dissabte 26, els 100 km de Calella i no deixar de banda el que em fa més respecte el CaKo o rebentes!!! 48 hores Non - Stop.
En la primera sortida, vaig fer la meva velocitat màxima, fins ara, ha estat de 61,560 km/h, cada vegada tinc la més per la ma, tot i que em resulta difícil deixar-me anar. Amb la Btt, la meva punta és de 67,800 km/h, m'hi sento més segur en terra que en asfalt, temps al temps, és qüestió de quilòmetres.