24/02/11 M'he fet gran

Tinc la sensació que m'he fet gran, no he fet anys fa poc, ni en faré aviat, ni estic en cap crisi existencial, per canvi de desena en  la meva edat, ni he vist cap cabell blanc, ni cap arruga nova,  simplement he despertat amb aquesta sensació.
Anar a corrent de les modes, fa temps que no m'importa, ni tan sols sé, quina és la tendència del moment,  traço el meu camí.
La tecnologia punta, no em motiva, no em deixa de fer gràcia, però ja he descobert, que per moltes maquinetes i joguets de nen gran, no hi ha res com estar amb els amics en plena natura o al voltant d'una taula.
L'ambició,  guanyar més diners, tenir un millor cotxe, viure en una casa més gran, són coses que fa temps no em criden l'atenció.
Els verbs tenir i semblar, han passat a  fer i ser.
La por a fer segons que, s'ha transformat en l'impuls per fer-ho, la vergonya, en atreviment, la pressa, en tranquil·litat, els somnis, en realitat.
Dels dubtes interiors, les inseguretats personals, les males passades, he obtingut humilitat, que tanta falta fa, per anar per la vida.
Dels reptes aconseguits, dels desitjos complerts, de les sorpreses inesperades, dels instants màgics del dia a dia, he tret la passa ferma, per anar endavant.
L'opinió dels demés, l'escolto com sempre, les critiques, m'agraden, que no estiguin d'acord amb mi, em reafirma. He aprés que l'únic a que s'ha de fer cas, ès al ritme del bateg del meu cor.
He descobert, que la debilitat és el que dóna la valentia, els dubtes et porten al saber, la modèstia és el camí per aconseguir els grans reptes.
Se que val la pena aprofitar cada instant, no hi ha temps per perdre, només temps perdut.
Tot i això, no penso deixar de veure la vida, amb la mirada d'il.lusió d'un infant i seguir pensant que vull ser quan sigui gran, més gran.

+ Sensacions