01/02/11 Dos anys aprenent a nedar

Fa dos anys vaig prendre una decisió encertada, apuntar-me a la piscina per nedar, bé, nedar, és una manera generosa de dir-ho. Fins aleshores, no arribava a anar, ni a les boies de la platja, trobava que eren molt lluny, sembla ara que les veig massa aprop.
Recordo, el primer dia, amb 50.000 dubtes, però allà. El gorret de silicona,  com apreta, em sento estrany, entro a la piscina, és climatitzada,  la primera impressió és que està una mica freda, un cop dins, tot i ser de 25 metres, es va fer eterna, recordo arribar a l'extrem, d'una tirada, em paro a descansar, que dur,  500 metres +/- i cap a casa,  l'endemà estava fos.
Un parell de mesos més, fent veure que nedava,  noto que no milloro,  camí d'agafar mals vicis, d'aquells que després, costen molt de corregir. A l'abril, curset de natació per adults, només érem 3 persones, quina paciència que va tenir amb mi la monitora, la Clàudia,  va anar de fàbula.
L'estiu del 2009, ja vaig fer la primera travessa, de la Meda Gran a l'Estartit, 1.500 metres, el mar  em va atrapar, un nou món es va obrir.
De les primeres travessies, amb els amics de Neda el Món, en va sortir un comentari, que es repetia, que em va ajudar com cap, entrena en grup, veuràs com millores ràpidament i et motiva a seguir endavant.
Els vaig fer cas i al novembre del 2009 començo a entrenar, en la secció de triatló del Club Aquàtic Xaloc, no sense dubtes, els veia i els veig a dia d'avui, com uns nedadors molt bons, són peixos. Quina sort poder entrenar amb ells.
El meu camí nedant, no ha fet més que començar, queda molt recorregut a fer i moltíssim per aprendre. En dos anys he passat, de nedar 4 dies a l'estiu, a buscar dies de bon temps, encara que sigui  hivern, per anar al mar amb els amics, els coneguts i els per conèixer.
Sóc un nedaddicte. Necessito la meva dosis de mar.

Entrades relacionades: