31/12/10 Sant Silvestre Ganxona

Quina millor manera de finalitzar l'any que fer el que t'agrada envoltat d'amics.
Això és el que ha sigut la Sant Silvestre de Sant Feliu de Guíxols, una cursa amb 62 participants, amb 2 possibilitats, fer 1 o 2 voltes, a un circuit de 4 km, arran de mar, per acabar amb una xocolatada.
Fins i tot, la pluja, ens ha donat treva, per a poder córrer, com podeu suposar, he fet 2 voltes, m'he divertit molt per l'ambient, tot i que aquestes distàncies no son lo meu, tinc el cos tan acostumat a tirades llargues, que he acabat amb la sensació que lo bo encara havia d'arribar.
Amb esprint final,  és com m'agrada acabar les curses, el millor, l'abans i el desprès, compartir la diversió amb amics.

30/12/10 Propòsit pel 2011

L'inici d'any, sempre es ple de bons propòsits, anar al gimnàs, deixar de fumar, aprendre idiomes, fer esport, cuidar l'alimentació, llegir més, entre d'altres.
Us proposo una iniciativa, molt senzilla, fàcil de fer, es una gran revolució, de les silencioses, de les que fan feina, dibuixar un somriure en les cares dels que ens envolten; com es fa? només cal somriure, ser amable, escoltar, ficar-nos en la pell de l'altre...... costa molt poc i reps molt a canvi.
Que tingueu un 2011 ple de somriures. :-)

29/12/10 24 hores d'atletisme. Fotos, vídeos i reportatges






Només fa 10 dies, sembla que hagi passat molt temps, es l'il.lusió de tornar-hi, vaig deixar el llistó suficienment amunt, per tenir ganes de superar-lo de nou, tot i que aconseguir-ho es el de menys, l'important es el camí, que faré per arribar a la propera edició.
Fer 154 km, es més del mai m'havia atrevit a somiar, els límits, només serveixen per marcar un nou punt de partida, quan més m'acosto al meu límit, més s'allunya.
He trobat un munt de fotos, més d'un miler, n'he fet una tria, unes 200, no surto només jo, que estic molt vist, en la selecció, intento explicar-vos amb imatges, el que van veure els meus ulls, durant les 24 hores, l'ambient, els companys, els amics, els que només amb una mirada ens enteníem....
El vídeos són gràcies a Ultrawalking,  web d'ultrafons, que no podeu deixar de visitar. Les fotos, gràcies a l'esforç de molta gent, podeu trobar tots els àlbums complets a la pàgina de les 24 hores d'atletisme.
Vídeos emesos a Cuatro: Reportatge presentació i reportatge de l'arribada.
 

Entrades relacionades:
18/12/10 24 hores d'atletisme. Crònica
20/12/12 Més enllà de les 24 hores d'atletisme 
 

26/12/10 Trailwalker 2011. 1ª trobada equip XINO-XANO Caminant per la pau

Em posat cares a  tot l'equip, XINO-XANO: Caminant per la pau, que farem la Trailwalker, del proper mes de maig.
Encara no ens coneixem tots, la veritat, es que hi haurà, molts més equips, de més ràpids, però amb més ganes i il.lusió que nosaltres, cap.
Com el que el camí, es fa al caminar, que millor, que per la 1ª trobada, que fer una mica de senderisme, de la mà, de la Carme i en Lluís, ens porten a descobrir territori, per la plana de Vic, indrets tant espectaculars, com Sant Martí Xic, la riera dels Sorreigs i Santa Perpetua.
Es una ruta assequible, fàcil de seguir, ben indicada, amb agradables sorpreses a cada poc, de vegades no cal anar gaire lluny, ni fer grans desnivells per gaudir de vistes espectaculars. 
Són casi 24 km, entre la fred, que es feia sentir, al cruixir de les herbes glaçades, sota el nostre pas, el solet, que buscàvem a cada moment, i la bona companyia, es fa realment curt.
Com tota bona activitat, ha d'acabar amb un bon dinar, aquí arriba l'equip de suport, es el moment de tocar de peus a terra, es  difícil d'aconseguir els 1.500€ de donatius, per accions solidaries, per a poder participar, surten noves idees, concretem les velles, el camí per aconseguir els diners es presenta dur, però no per això el deixarem de fer.  

25/12/10 Joel Buton

Mentre rodava amb la bici, he tingut una agradable sorpresa, un home, amb somriure a la cara, assentat al sol, escoltant la radio, amb un carro al costat ple d'estris, em saluda amablement, decideixo parar.
Veig el cartell del carro, em sobta el que hi diu: 45.000 km a peu, per tota Europa, durant 12 anys i mig, per protestar contra les mines antipersones, aquest home te una gran historia.
Es diu  Joel Buton, es francès, nascut el 1959, és un artista del carrer, un faquir, fins i tot porta el la taula de punxes, que fa servir en les actuacions, va començar el 29 de maig de 1999 dels Camps Elisis de París per la seva campanya contra les mines terrestres, amb el propòsit de fer la volta a tot Europa, per acabar a finals del 2011, altre cop a París.
En cada etapa recull firmes per intentar aturar, com ell diu, "la barbàrie sense sentit que ja s'ha cobrat massa víctimes a tot el món", a més presenta a cada ajuntament que passa el seu manifest contra la mines antipersones. Les signatures recollides les vol  lliurar al President dels Estats Units.
Empenyent el seu carro, seguirà recorrent la península per la part del mediterrani, fins travessar per Portugal, fer la part nord d'Espanya i tornada cap a Paris, casi res.
En Joel Buton, amb el seu poc espanyol, ajudat de retalls de diari, m'ha explicat la seva historia, un relat que he trobat fascinant, li preguntat el motiu, ha contestat que pels nens.
Hi ha qui pensarà que està sonat, que quina poca feina, però lluitar pel que un creu, es digne de consideració.
Entrevista que li vam fer a Canal 10, al seu pas per l'Escala: vídeo

23/12/10 Bones festes


No sóc gaire seguidor de les festes nadalenques, entre poc i gens, igualment aprofito per felicitar les festes a aquells que si els agrada, per ells i per tothom, el meu desig, per aquestes dates i per qualsevol dia de l'any, que s'instal.li la felicitat a les vostres vides, per quedar-s'hi per sempre.
Aquesta felicitació es interactiva, s'ha de veure el vídeo, s'ha de cantar, sentir la força del seu missatge i sobretot aplicar la lletra, ser feliç.
La felicitat, no es allò que volem que sigui, ni ve quan volem, ni tan sols sabem de quina manera arriba, ni la seva forma.
Hi ha qui la viu només en passat, hi ha qui  no la sap gaudir en el present i espera en el demà, el que no ha sabut veure avui. El bon moment  sempre, sempre, es l'ara.
Potser penseu, que tot plegat, no deixa de ser quatre frases ben intencionades, que la realitat es dura, crua i fosca, però de cada situació en podem treure la part positiva, de cada entrebanc una nova alegria, de cada cosa dolenta, una lliçó. Costa mantenir el somriure al llavis, quan mires al teu voltant o el TeleNoticies. No puc donar consells a ningú, però quan transmets alegria, solidaritat, pau i respecte, en la majoria de casos, reps el mateix, si ajudes, en la mesura de lo possible, a fer que aquest món, sigui un lloc millor per viure, reps molt més del que dónes.
Perquè el veritable repte es el dia a dia i amb un somriure es veu tot molt millor.
Bones festes.

22/12/10 Trailwalker 2011. Recorregut

Aquesta gent d'Intermón Oxfam, estan en tot, ja tenim el track del recorregut de la Trailwalker 2011.
Te una distància de 102,94 km, amb un desnivell acumulat de 8.283 metres.
Cada vegada pinta millor, caminada llarga, dureta pel desnivell acumulat, tinc la sort de fer-ho en bona companyia, per un objectiu, que es molt més que fer la caminada i prou, l'objectiu es aconseguir diners per ajudar en els projecte d'Intermón Oxfam.
Nosaltres caminarem per aconseguir un món, un miqueta, millor, tu ens pots ajudar desde casa, només has de fer una aportació econòmica, no cal que sigui molt, petits granets de sorra fan un desert. 
Pots fer a teva aportació a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau
Track del recorregut.

21/12/10 Triatló

Ara que començo la segona temporada com a triatleta, puc opinar, amb una mica de coneixement de causa.
Quin bon invent lo del triatló, tres disciplines, nedar, bici i córrer, tot seguit, sense descans.
Dona la sensació, vist desde fora, que es per gent inquieta, pels que no els agrada fer un dia, rere l'altre el mateix, que es  per a persones amb molt de temps, hi ha qui pensa que s'ha d'entrenar tot cada dia, n'hi ha que pensen que es per super-atletes, com la majoria de tòpics, són només això, la veritat es que està a l'abast de tothom, no cal entrenar sempre, el descans no deixa de ser una disciplina més de l'esport, juntament amb els estiraments.
Crec que es una filosofia d'entrenament  fantàstica, tens 3 esports, a més amb 2 modalitats cadascun, nedar en piscina i en aigües obertes, bici de carretera i tot terreny, córrer en zona urbana o de muntanya, aquesta varietat de possibilitats, es el que enriqueix, aquest esport, es molt menys monòton que d'altres, te l'avantatge, que no acabes de cansar-te de fer una cosa, que ja et toca l'altre.
Faig pocs triatlons l'any, però inclús si no en fes, seguiria fent servir aquesta manera d'entrenar, amb una bona planificació, equilibres l'esforç del cos, les lesions i les sobrecàrregues són menys freqüents.
La millor part, es la de poder entrenar en un club, on tots compartim somnis diferents, alguns de comuns, però amb el mateix objectiu superar-nos cada dia.

20/12/12 Més enllà de les 24 hores d'atletisme. Irene Mora

Unes hores després de les 24 hores d'atletisme, al arribar a casa, entre petites estones de mal dormir, el cos està molt activitat,  la musculatura fa molt mal, tenia posada la Marató de TV3, vaig veure l'Irene Mora, una nena de 12 anys.
Les llàgrimes em van sortir, no per llàstima, sinó per emoció, quina manera de pensar, quina força, quin valor, quina manera de mirar la vida, quin esperit de superació, m'ha impressionat, sento profunda admiració per ella, em sento content per haver aportat la meva petita gota d'aigua, en l'immens oceà que hauria de ser la solidaritat.
Només volia compartir amb vosaltres, una emoció, de vegades darrera les grans causes, dels bons propòsits, dels grans titulars, oblidem que hi ha persones, per sobre de tot, l'Irene ens dona un exemple a seguir. Moltes gràcies Irene.
Entrades relacionades:
18/12/10 24 hores d'atletisme. Crònica
29/12/10 24 hores d'atletisme. Fotos, videos i reportatges

18/12/10 24 hores d'atletisme. Crònica

Les 24 hores, no es desenvolupen en un paisatge idíl·lic, es una pista d'atletisme, de 445 metres +/-, dura per les articulacions, que es mala cosa, ni està perduda en un lloc remot, es a Barcelona ciutat, a tocar la Meridiana, el que si que té es un caliu humà fora de serie.
Començant pel fet, que es fa a favor de la Marató de TV3.
Desde l'organització, els corredors.cat i voluntaris, que cuiden tots els detalls, ets sents mimat a cada moment, es desviuen pels corredors; els companys de cursa, un grapat  de somiadors, dels que creuen que si vols, pots, dels que tot i ser contrincants, ens animem l'un a l'altre en els moments baixos; els familiars i amics d'aquests, que només a canvi d'un somriure, et donen força, t'animen, et fan sentir especial, únic, de la família.
Desde aquí, el meu espai, donar les gràcies a tots el que m'heu ajudat, amb el vostres missatges d'ànim, abans de la cursa o durant, jo he mogut les cames, però qui ajuda a bategar el cor amb més força, sou vosaltres, una especial menció, a Sergi Manero, amic, correcat i company de club, a més d'estar com a voluntari de l'esdeveniment, m'ha cuida't, ajudat i encoratjat com ningú. Moltes gràcies.
154,521 km,  la distància que hi ha per carretera de Figueres a l'aeroport del Prat, ho he fet jo i em costa de creure, es la distància més llarga que he fet fins ara en una sola jornada, casi 347 voltes, a la pista d'atletisme de Can Dragó.
Independenment del resultat, ser a línia de sortida, d'una cursa de com aquesta, fa campions a tots els participants. Enhorabona companys!

Entrades relacionades:

16/12/10 24 hores d'atletisme. Pròleg

S'acosta, un nou repte, un any com aquest 2010, en que m'he divertit com mai, havia de tenir un bona cloenda.
Serà aquest dissabte, com diuen els organitzadors: es tracta d'una prova només a l'abast d'uns quants. No tots s'atreveixen a plantejar-se un repte com a aquest. 24 hores avançant quilòmetre a quilòmetre, volta a volta, pas a pas!! Falta afegir, que la prova es desenvolupa en una pista d'atletisme, d'uns 400 metres.
Des que un amic, me'n va parlar, fa mesos, que en tinc moltes ganes, es un repte mental, lluitaré contra mi mateix, contra el desànim, la fatiga de fer voltes i voltes en un espai tant petit, el cansament, el dolor del cos, les pròpies pors i les col·lectives.
Hi vaig amb diferents objectius:
El primer, més important i prioritari es passar-ho bé, ajudant una bona causa, La Marató de TV3.
El segon, es estar les 24 hores en moviment, corrent el màxim d'hores que pugui, caminaré el menys possible.
El tercer, aconseguir fer un mínim de 100 km, per tancar aquest 2010 amb 5 proves de 3 xifres, de 100 km o més.
El quart, el més difícil d'aconseguir,  per ritme i duresa de la prova, no crec que ho faci, però no per això ho deixaré d'intentar, es superar els 142km i 210 metres, que es la distància en una sola etapa, més llarga que he fet mai.
Aquesta cursa la  puc córrer amb tots vosaltres,  el vostre suport, marcarà la diferència, podeu enviar missatges d'ànim, diguen el que vulgueu, el que se us passi pel cap, per mi i pels altres participants, al fòrum de correcats, us heu de registrar, però es gratuït i un moment.
Per la meva part, quan no pugui córrer, caminaré, quan no pugui caminar, m'arrastraré, quan no em pugui arrastrar amb les mans o faré amb el cor que entre tots feu bategar.

14/12/10 Trailwalker 2011. El prodigi de l'aigua

Mai, aigua en tigrinya, l'idioma de la regió etíop de Tigray, és una paraula amb una densitat que no té en els països més desenvolupats.  L'aigua és vida, sí, però també significa temps, educació, menys malalties, millors collites, mínima higiene personal i major alleujament econòmic. Especialment per a les dones, nenes i adolescents, que són les encarregades d'anar a per ella.
"Al que més por tenia era a donar a llum camí de l'estany", explica Tesefehen Guirmai, una camperola de 40 anys de la comarca de Samre. "No em va passar amb els meus quatre fills, però a moltes amigues, sí". Des de fa anys, aquesta dona eixuta, de rostre solcat per arrugues prematures, ha passat cada dia dues hores caminant fins a l'estany de Shentila, una hora fent cua amb una de les seves filles i un ruc per carregar 80 litres d'aigua (20 cada una i 40 el ruc), i dues hores més de viatge de tornada per poder rentar-se, cuinar, rentar la roba i beure la seva família i el bestiar. Repetia l'operació dues vegades al dia, a les cinc de la matinada ia les dues de la tarda. Tot un dia a anar a buscar aigua.
La vida d'aquesta dona i la de la seva família ha canviat radicalment des que la Rest (Relief Society of Tigray), una ONG local i Intermón Oxfam han excavat un pou d'aigua potable a mitja hora de casa seva. En el repartiment de les tasques en la família del medi rural etíop, l'home llaura el camp i pastura el bestiar, i la dona s'encarrega de les tasques domèstiques, com anar a buscar aigua. Però no s'especifiquen distàncies. I tenir l'aigua a dos o deu quilòmetres, és determinant. Un exemple? Les dues filles de Tesefehen: Dilai i Ametesin. Dilai Haile, la menor, té 13 anys. És seriosa i desimbolta. Enmig del front llueix una creu tatuada, signe de la seva fe ortodoxa. De gran vol ser mèdica. Fa dos anys va estar a punt de deixar l'escola, com moltes de les seves amigues. L'horari era incompatible amb l'aigua. Afortunadament, avui Dilai va al pou al matí, però pot anar a classe, a vint minuts, en el llogaret veïna de Netbarhadnet. "M'agradaria casar-me als 30, quan hagi acabat els estudis. Vull millorar els nivells higiènics i sanitaris de la meva comunitat ", diu.
En canvi, per a la seva germana Ametesin, de 16 anys, el nou pou va arribar massa tard. No va acabar primària. Avui, casada, ajuda a la seva mare en les tasques de la llar.
A Etiòpia, les nenes van menys a l'escola que els nens. I les que van, la deixen abans. "En part, per la falta de conscienciació paterna", diu el director de l'escola de Netbarhadnet, Haftom Nesguena. "Si han de triar quin fill anirà a l'escola prefereixen enviar als homes. A elles les destinen a les tasques domèstiques i les casen als 16 anys ".
"Les cinc hores que he guanyat en tenir l'aigua més a prop les ocupació en dedicar més a les tasques de la llar, com rentar la roba, i assistir a reunions sobre higiene i sobre planificació familiar", explica Tesefehen Guirmai, de la comarca de Samre (Tigray).

Article del Pais Semanal del 19/03/06

Vols contribuir a que hi hagi, més histories com aquesta amb final feliç, es molt senzill, desde casa, pots fer la teva aportació a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau

13/12/10 Travessia de la Marató de TV3. Fotos

Gràcies a uns quants amics, la gent de Neda el  Món, l'Eduard Marques, que en penjarà properament més, en Rafa Gomez i algú que no conec, que les ha compartit   a internet,  ja tenim fotos de la I Travessia nedant per La Marató de TV3 L'Estartit - Illes Medes. 
Com a curiositat, si mireu la foto 5 i la 6, estan fetes en el mateix moment, desde punts diferents.
Les fotografies, són un bon brollador de records, ajuden a recordar les emocions, les sensacions i els sentiments, que vam tenir, tot i que les millors imatges, són les que ens queden gravades al cor, però aquestes no les podem ensenyar.
Àlbum d'Eduard Marques, actualitzat, fotos impressionants.

Entrades relacionades:

12/12/10 Travessia de la Marató de TV3.

Quin privilegi, poder compartir felicitat, amb uns 130 amics, amb l'organització  de Neda el Món i de Miquel Sunyer, el suport dels caiaquistes del Pagaia, en un lloc com les Illes Medes, en un dia plàcid i  col.laborar amb La Marató de TV3, dedicada a les lesions medul.lars i cerebrals adquirides.
Aquesta travessia, per la Marató es realment encertada, nedar els 3.100 metres, ho fa molta gent, inclús més distància a la piscina, posar-se al mar, amb l'aigua a 15 graus, tot i el neoprè, no deixa de ser freda, costa, es un repte mental, només cal trencar barreres, deixar enrere perjudicis i començar a creure en un mateix,  com el que fan cada dia, les persones a qui enguany va dedicada La Marató de TV3.
Ells són els veritables herois del dia a dia, que passen desapercebuts, no són mediàtics, però no per això deixen de lluitar, no es rendeixen, seguixen endavant, hi ha qui sent llàstima per ells, jo sento admiració, vaig començar a córrer l'endemà, en que vaig veure com un noi en cadira de rodes, jugava a  basquet, vaig pensar, si encistella, faré una marató, 42 km, corrent, si ell pot, jo també, d'aquest fet fa quasi 4 anys, ara corro ultrafons i m'apunto a reptes que mai hauria somiat de fer, perquè crec en mi.
Al nedar al mar, succeeix un fet molt curiós, difícil d'explicar, difícil d'entendre per qui no ho ha fet, estàs nedant, de cop tens algú al costat, no saps qui es, et mires al ulls, no pots parlar, es produeix una sincronia, et sents part l'un de l'altre, et sents connectat, la sensació es de pau, al estar submergits en el mar, ens transmet la seva harmonia, la seva tranquilitat, el saber que som part d'un tot, natura i vida, en estat pur. 
Per poder tenir aquesta sensació, només fa falta deixar-se endur per la música del mar, es d'aquests sons que no sent tothom, però els que la sentim, ballem junts la seva melodia. 

Entrades relacionades:
12/12/10 Travessia de la Marató de TV3, Pròleg

12/12/10 Travessia de la Marató de TV3, Pròleg

Ha arribat un gran dia. La previsió, no està gens malament, despertarà el dia fred, poc vent, mar de fons i poca alçada d'onades, l'aigua s'espera a uns 15 graus.
110 inscrits, que farem del que ens agrada un acte de solidaritat.
Serà dur, són 3.100 metres, al meu ritme, surt més d'una hora, però que sigui difícil ho fa més interessant, hi ha qui pensa que estem sonats, per posar-nos al mar, amb aquest fred, penso que s'ha d'estar boig, per podent-ho fer, no anar-hi.
Farem allò que tant ens agrada, que es patir disfrutant, a més aportarem el nostre granet de sorra per la Marató de TV3.
A recollir tot el material i  cap a la festa de l'Estartit. Som-hi!

Entrades relacionades:

10/12/10 Dóna sang, reps molt més del que dónes

Fa poc he anat a donar sang, habitualment, m'agrada fer-ho a les unitats mòbils, que es desplacen per la nostra geografia, per contribuir a que segueixin venint als nostres pobles, no per mi, sinó pels que d'altre manera no ho poden fer. 
Per temes d'agenda, he hagut fer-ho al centre fix de l'Hospital Dr. Josep Trueta, tenen aparcament i un horari ampli que ho fa molt pràctic.
Tinc el dret de poder donar i el deure com a persona sana de fer-ho, a més les reserves del meu tipus de sang, estan molt baixes, sempre he tingut molt clar que l'únic banc en que val la pena invertir es aquest, el banc de sang.
Només són 20 minuts del teu temps i no pots rebre més, per menys:
- Et fa sentir bé, donar una part de tu, tant íntimament teva, com es la sang, et fa ser més conscient de la grandesa i la fragilitat de la vida.
- Et fan sentir mimat i cuidat, abans, durant i després de la donació.
- Et conviden a esmorzar o berenar.
- Et donen un obsequi per correspondre al teu civisme i solidaritat, ara es un núvol d'idees, una pissarra per enganxar a la nevera i fer-ho servir com a eina per a produir iniciatives, mitjançant pluja d'idees o "brainstorming", aquest es, en part, el sistema, en que surten els escrits d'aquest bloc.
- Desde fa un un parell d'anys que l'obsequi es desenvolupat per La Fageda, projecte integrador, dels que saben sumar, treballen amb gent amb altres habilitats i els fan treure el millor d'ells mateixos, m'agrada poder aportar el meu granet de sorra a aquest projecte tant maravellos.
- Al cap de pocs dies, reps una carta a casa, amb una analítica
Podeu consultar on donar sang i més informació a: Donar Sang

09/12/10 Trailwalker 2011. El Trailwalker d’Intermón Oxfam escalfa motors

Escrit publicat a LaJornada.cat.
L’evolució de les curses de muntanya en els darrers anys a Catalunya és un fet que sorprèn per la quantitat, així com per la qualitat de les propostes, potser lligades a l’alt nivell de la selecció nacional, que està acostumada a aconseguir èxit rere èxit a nivell internacional. En aquest context només era qüestió de temps que hi arribés el Trailwalker (TW). Es tracta d’una competició a peu per equips que planteja un doble repte: el repte físic i mental d’una cursa de 100 km i el repte solidari de reunir una bona suma de diners per a la coneguda ONG Intermón Oxfam.
Adaptant un antic entrenament de soldats de l’exèrcit britànic, la primera marxa Oxfam Trailwalker va tenir lloc el 1986 a Hong Kong, amb la finalitat de recaptar fons per a fins benèfics. Amb el temps, l’èxit d’aquesta aposta i la creixent popularitat de les curses d’ultradistància (de més de 42 km) van extendre la iniciativa a d’altres països on té presència l’ONG, de manera que en l’actualitat la podem trobar a llocs com Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Canadà, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Irlanda o Anglaterra.
Com es pot entendre aquest èxit? Anna Viloca, una de les organitzadores de l’esdeveniment en terres catalanes, ho explica així: “Els atletes que fan curses de muntanya volen superar els seus límits, mentals i físics, amb la llibertat que dóna l’estar en comunió amb la natura. Corren perquè és part de la seva esència. Amb el TW d’Intermón tenen l’oportunitat de donar-li un sentit que vagi més enllà d’un mateix; una idea recurrent entre els corredors, però sovint difícil de concretar.”
La TW 2011 de Barcelona tindrà un recorregut de 100 km per pistes i senders de muntanya entre bonics paratges naturals. La línia de sortida es troba a Santa Maria de Palautordera i la cursa passarà pels parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Es tracta d’un perfil accidentat, amb algunes pujades i baixades llargues que, en conjunt, formen un desnivell considerable, però sense dificultats tècniques importants.
Entre els equips ja inscrits, destaca la presència de propostes populars que podríem titllar de lúdico-esportives, com els Rebentats, els Pequeños Saltamontes, les Hormigas Atómicas o els Ultramonos. Sovint els membres dels equips que hi participen no han completat mai un esdeveniment d’aquest tipus, de manera que la TW representa, a més del doble repte (esportiu i solidari), el baptisme de foc en curses (ultra) de muntanya.Tot i això, la prova també comptarà amb la participació d’atletes d’èlit, com la Mònica Aguilera, campiona aquest 2010 de les 100 milles de l’Himalaia o la Marató dels Sables, entre d’altres.

08/12/10 Rodant en grup

L'intenció inicial d'avui era fer un tastet de mar, cara la travessia de la Marató de TV3, que faré d'aquí 5 dies, el temps no ha volgut que ho fes, massa vent.
Així que sortideta amb la bici de carretera, aprofitant per anar-hi en grup.
Ben acompanyat de 4 amics del Xaloc, l'Andreu, el Bernat, el Josep i el Martí, per sort o per desgracia, estic molt acostumat a mantenir el meu ritme, tot i que intento anar més ràpid del que es habitual per mi, la veritat es que no els puc seguir, sort que em van esperant.
He aprofitat per practicar, una mica, anar a roda, si que es descansa, però em resulta incòmode, ho seguiré provant, cara el triatlons curts.
El recorregut de 75 km, amb un desnivell positiu de 1.220 metres, tot i ser a dos setmanes per l'hivern, amb permís  del vent, feia un dia primaveral.

07/12/10 6 hores de Calella. Reportatge fotogràfic de la cursa

Quin luxe, gràcies als amics de Km0 Ponent, que compten amb la col.laboració l'Aureli Teixidor, tenim un reportatge fotogràfic de tots els corredors i de l'entorn, amb 216 imatges, casi res.
Es petit  el món de l'ultrafons, no perquè hi ha hagi poques curses, ni tampoc pels corredors que som els que som, tot i que per sort es una modalitat en auge, sinó per l'Aureli Teixidor,  em sonava la seva cara, ara ja se de que, de trobar-lo, càmera en mà, a l'Ultra Trail Coll de Nargó, del mes de maig, estava casi al final d'una pujadeta bastant dreta i llarga, la foto que em va fer es la que utilitzo a la pàgina del facebook,  on es pot seguir aquest bloc. Moltes gràcies Aureli. Fotos de les 6 hores de Calella.
Entrada relacionada:

06/12/10 Trailwalker 2011. Un gran repte, del que pots formar-ne part‏

Benvolgut amic/amiga

El motiu d'aquest escrit és el fet de voler-te fer partícip d'una gran festa solidària/esportiva que tindrà lloc properament, el 7 i 8 de maig del 2011. Es tracta de la TrailWalker, una marxa de 100 quilòmetres que organitza Intermón Oxfam amb la finalitat de recaptar fons pels seus projectes solidaris.

Formo part d’un equip però, per a poder participar-hi, necessitem la teva ajuda, hem de recaptar 1.500 €, m'agradaria molt que tu en fossis part, fent una aportació, no cal que sigui gaire gran, ni molts diners, com exemple, jo hi posaré el que m'estalviaré, aquest mes, de no anar a  la peluqueria, pensa que l'inmens oceà, el formen milions de gotes, siusplau, siguis tu, l'aigua d'aquest projecte.

També pots fer difusió d'aquest escrit a tothom que vulguis: amics, familiars, coneguts, entitats... Necessitem la col·laboració de quanta més gent millor.

Per la nostra banda, l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau, format per la Maria Carme Tuneu, la Maria Garcia, el Lluís Tuneu i el sota signant, Joaquim Verdalet, ens comprometem a fer tot el possible i si cal, l'impossible, per aconseguir aquest repte de fer els 100 quilòmetres, en menys de 36 hores.

Pots fer el teu donatiu a  Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau i pots seguir les nostres vivències relacionades amb el TrailWalker a través dels nostres blocs: Ultraquim i 4potes.

Per a més informació sobre aquest desafiament físic i solidari, no dubtis en consultar la pàgina oficial Intermon Oxfam

Moltes gràcies.

05/12/10 6 hores de Calella

Cada dia m'agrada més l'ultrafons, pel bon rotllo que es respira, pels amics, els que van amb tu a la competició, els que coneixes d'altres curses i els que acabes coneguen d'aquesta, compartim missatges d'ànims, salutacions i la passió per córrer.
En aquesta cursa, al acabar aquest any i  l'anterior, he sentit el mateix comentari, no hi torno mai més, per molts serà mentida, això enganxa, es com menjar picant, saps que et deixarà fumut, però hi tornes una vegada i una altre.
Es una prova dura, no pel terreny, que es d'asfalt i terra compactada, no pel desnivell, es pràcticament pla, es dur perquè es un  circuit de 3.000 metres, anada i tornada pel mateix lloc, per filosofia de vida, sempre busco el costat bo de les coses, tenir avituallament cada 3.000 metres, es fantàstic, el terreny el coneixes al màxim, no hi ha masses ensurts, ni imprevistos, només algun gos que et persegueix una estona o algun nen que es creua.
Córrer es un passeig es molt curiós, hi ha de tot, persones amb bicicleta, corrent, passejants, gent que pensa aquests estan sonats, d'altres que t'animen i et dediquen un somriure, avui em comptat amb animació de luxe, una gran ultrafondista, l'Alex Panayotou, fa reptes realment impressionants.
En l'edició d'aquest any, he fet 53,700 km, 2,600 km més que l'any passat, tot i que es la part més irrellevant, lo més important es haver estat feliç, ben arropat i fent el que m'agrada.

Entrada relacionada:
07/12/10 6 hores de Calella. Reportatge fotogràfic  de la cursa

04/12/10 Trailwalker 2011. Lluminetes solidàires

Atenció! Estem sembrant lluminetes solidàries en alguns establiments. El 7 de gener en collirem els fruits.
Amb aquesta iniciativa solidària intentem donar a conèixer Intermón Oxfam, els seus projectes, el TrailWalker, i intentem aconseguir donatius per fer possible tot això. Però, a més, donem l’oportunitat a tots els participants de guanyar un val de compra o un obsequi de l’establiment que col•labora amb nosaltres amb la llumineta solidària.
El funcionament és molt senzill: Hi ha 100 números de 2 dígits, del 00 al 99 i només cal jugar 2€ a un d’aquests números que estigui lliure, intentant encertar les dues últimes xifres del 1r premi de la Loteria del Nen del 06/01/2011. L'import jugat es reparteix equitativament: meitat com a donatiu, meitat com a premi. En cas de no omplir-se tota la llumineta, el valor del premi disminuirà, essent proporcional al nombre de participants. I, en cas de que ningú encerti les dues últimes xifres del 1r premi de la Loteria del Nen del 06/01/2011, el premi es sortejarà entre tots els participants.
Animeu-vos a participar i molta sort! Podeu trobar aquestes lluminetes solidàries des d'avui mateix i fins la nit de reis.

I recordeu que, sense moure-us de casa, també podeu col·laborar fent una aportació a la pagina de l'equip 40 XINO-XANO: Caminant per la pau

03/12/10 Trailwalker 2011. Equip en marxa

Escrit  per la Maria Carme Tuneu,  la persona que m'ha donat l'oportunitat de ser part d'aquest projecte, que ens ha estirat a tots i publicat en el seu bloc, 4 Potes.
Em feia molta il•lusió participar al TrailWalker, tant per la vessant solidària com per la vessant esportiva. Tal com va dir algú, si desitges qualsevol cosa, sigui quina sigui, només has de tancar els ulls, desitjar-la amb totes les teves forces i lluitar per aconseguir-ho. Així que, després de pensar-hi i treballar-hi intensament aquestes darreres setmanes, finalment equip format i inscrit al TrailWalker:
  • En Lluís i en Jordi Pratdesaba, sempre disposats a fer coses, sempre aportant bon rotllo. Estic convençuda que donaran la talla de sobres com a equip de suport.
  • La Maria, amb vàries experiències viscudes, és una persona molt forta mentalment. Porta al damunt unes quantes Matagalls-Montserrat.
  • En Quim, un tot terreny que mai s’atura: una hora neda, l’altra surt a córrer o agafa la bici. I, mentre fa tot això, encara té esma de parlar, tant amb coneguts com amb desconeguts, fent més amè qualsevol trajecte. Després ho posa tot per escrit amb molt sentiment.
  • El meu pare, un cul inquiet, sempre a punt de donar un cop de mà. Cada cop més, un incansable caminador, el meu company infal•lible de ruta.
  • Una servidora, que és qui ha ficat a tota aquesta gent en aquest projecte. Actualment amb molta força i molt animada amb tots els preparatius però, quant falti poc pel gran dia, em vindran tots els dubtes i totes les pors, com sempre. Per sort, s’esvairan quant tot comenci i després, amb les bones estones i les estones de patiment , gaudiré al màxim.
Tenim entre mans fer ben aviat una trobada tots 6 perquè... tots ells ens coneixen al meu pare i a mi però entre ells no es coneixen. Dit això, a priori pot semblar un grup poc cohesionat però sé que no serà difícil sincronitzar-nos pel desafiament esportiu i, pel que fa al desafiament solidari, les idees, els preparatius, etc, els uns complementen lo dels altres. A més, de ganes, que és el més important per a un equip i per tot en aquesta vida, crec que no en falten. Sí, sens dubte és un bon equip. Jo n’estic contentíssima.
Actualment estem treballant en varis fronts per recaptar diners pels projectes solidaris d’Intermón Oxfam. Ja ho anirem explicant.
I el gran dia, després d’alguns llargs entrenaments conjunts, treballarem per assolir 100 kms en 36 hores. En Quim i el meu pare en principi no haurien de tenir problemes perquè coses pitjors han fet. Per a la Maria i per a mi això suposa superar els 80 i pico kms que és el màxim que hem fet fins ara.
Ara que l’equip ja està en marxa, cada dia vaig a dormir amb un somriure als llavis.
Pots fer la teva aportació a: Pàgina de l'equip 40 XINO-XANO: Caminant per la pau

02/12/10 Trailwalker 2011. Per què ho farem?

A Etiòpia les dones i les nenes inverteixen fins a sis hores diàries per aconseguir aigua en deus i rius. Aquí només dos segons, em d'obrir una de les múltiples aixetes que tenim tots a casa. Moltes vegades, l’aigua que acaben aconseguint no és potable, per la qual cosa acaben bevent aigua contaminada i rentant-se amb una aigua que provoca malalties, una cosa impensable en la nostra societat del benestar.
Des del 2004, Intermón Oxfam du a terme, juntament amb organitzacions locals, el projecte Banc d’aigua als districtes etíops més afectats per les sequeres recurrents. Gràcies a això, avui més de 5.000 persones tenen accés a aigua potable, la qual cosa no només millora la seva salut i disminueix el risc de malalties, sinó que a més permet millorar la seves condicions de vida: les nenes van a l’escola perquè no han de caminar tantes hores diàries per aconseguir aigua i les dones inverteixen més temps ajudant els homes en les feines agrícoles, per la qual cosa les famílies poden produir més aliments. Sembla mentida, el que per nosaltres es una cosa de lo més normal, tenir aigua corrent i potable a casa, a l'abast, per ells es tota una odissea, un munt de maldecaps.
En un món ple de recursos, mal repartits, en mans de pocs, es un deure, pels afortunats, que em nascut al primer món, contribuir a que persones com nosaltres, puguin viure una mica millor, no em puc imaginar el dolor, que ha de sentir una mare o un pare, al veure el poc  futur que els espera al seus fills, ha de ser una sensació que no desitjo per ningú, per això, posaré el meu granet de sorra per ser el canvi que vull veure en aquest món.
Caminarem, perquè elles no ho hagin de fer.

Trailwalker 2011. Repte solidari


Trailwalker
Es tracta d’un repte esportiu i humà extraordinari: fer 100 km caminant en 36 hores en un equip de 4 persones, sense relleus. Es durà a terme el 7 i 8 de maig de 2011.

Objectiu
Combatre la pobresa i la injustícia al món! Perquè el Trailwalker és també un desafiament solidari. Amb el meu equip, els XINO-XANO: Caminant per la pau, ens comprometem a aconseguir almenys 1.500 € per donar suport a la feina d’Intermón Oxfam en més de 40 països de l’Àfrica, d’Àsia i de l’Amèrica Llatina.

Equip XINO-XANO: Caminant per la pau
Caminadors:
- Maria Carme Tuneu Codina
- Maria Garcia Batalla
- Lluís Tuneu Arxer
- Joaquim Verdalet Rodríguez
Equip de suport:
- Lluís Pratdesaba Rovira
- Jordi Pratdesaba Rovira

Recorregut
Part de la ruta senderista “els 3 monts” passant pels Parcs Naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat.

El nostre compromís
Donar a conèixer els projectes d'IntermónOxfam.
- Aconseguir donatius per lluitar contra la pobresa i la injustícia al món, no volem mirar passius els problemes, volem ser part de la solució.
- Com deia Gandhi:  sigues el canvi que vulguis veure en el món, ser aquest canvi es el nostre gran repte.
- Fer el possible i si cal l'impossible, per aconseguir fer el recorregut de 100 km, en menys de 36 hores.
- Entrenar cos i ànima, per a poder-ho aconseguir.
- Lluitar contra totes les adversitats que se'ns presentin.
- Posar-hi totes les nostres ganes i il.lusió.
- Mantenir-vos al dia de totes les activitats que duem a terme.

La teva part
M’agradaria molt que m’ajudessis a fer-ho realitat, així que t’agrairia una aportació. No cal que sigui gaire gran, pensa que l'immens oceà el formen milions de gotes, si us plau, forma part de l'aigua d'aquest projecte.
  
Donacions 
Pots fer la teva aportació a: Pàgina de l'equip XINO-XANO: Caminant per la pau
 
Els diners que es donen es perden pel camí o no arriben als projectes
Intermón Oxfam disposa d’oficines pròpies a cada país per garantir que els diners arriben a la seva destinació. Del total recaptat, el 86% es destina a projectes i només el 14% a administració i captació de fons, una tasca imprescindible per poder seguir treballant.
Mostren la transparència dels comptes amb auditories externes anuals i complint la "Guia de transparència i bones pràctiques" editada per la Fundación Lealtad (podeu consultar aquí l’informe econòmic). A més, els resultats de les  accions al llarg d’aquests 50 anys de treball són a la vista.





Totes les entrades del bloc, relacionades amb Trailwalker a un sol clic: