30/09/10 Ultra Trail Guara Somontano. Pròleg

Els amics de Lleida Extrem, munten la segona edició, de l'UTGS, amb moltes novetats, recorregut una miqueta més llarg i més dur 92km, amb 6.612 metres de desnivell acumulat, en autosficiencia alimentaria, una cursa paralel.la de 34km , activitats per les famílies i acompanyants del corredor.
Es nota que es una cursa, que l'organtiza gent que sent passió per l'ultrafons i que un dels seus objectius es compartir-ho amb nosaltres, es la 3ª cursa que fan, cada vegada poleixen millor els detalls, n'hi ha d'altres curses, que sembla que cada vegada ho fan pitjor i pretenen cobrar més, com si el preu dones prestigi.
Moltes vegades, el fet de repetir cursa, motiva el fet de voler anar més ràpid, per millorar la marca de l'any anterior, en aquest cas, més que anar més ràpid, l'objectiu apart d'acabar, es de passar-ho millor, si podem, no serà fàcil, el 2009 erem tres corredors, aquest any serem dos, l'Andreu i jo, el Pere per temes de salut, no podrà fer la cursa llarga i farà la de 34 km, cosa que demostra, el seu coratge davant l'adversitat, endavant, sempre endavant!
En una cursa llarga, no es pot donar res per suposat, pot passar de tot, els nervis a menys de 48 hores de començar, es fan notar, pessigolles a l'estómac, aquella sensació tant meravellosa, que et fa sentir viu.


Entrades relacionades:01/10/10 Ultra Trail Guara Somontano. Moltes gràcies.
01/10/10 Ultra Trail Guara Somontano. La crònica.
03/03/11 Ultra Trail Guara Somontano. Crònica gràfica de Martí Alsina

28/09/10 Entrenar en grup

Fa prop d'un any, que tinc la sort d'entrenar amb els amics de la secció de triatló del Club Aquàtic Xaloc, tot i que no acabo de compartir del tot, els mateixos objectius, això no impedeix, que poguem entrenar i participar en competicions junts.
Realment es millora molt, sobretot quan a més de gent amb qualitats esportives, et trobes amb persones amb alt valor humà, sóc anarquista en el tema d'entrenos, no per indisciplina, sinó per disponibilitat, com que m'apunto a un bombardeig, tinc el pla d'entrenament, que he de modificar setmana si, setmana també, a més, de vegades m'agrada entrenar sol, per ordenar les meves idees, quan el cor batega més ràpid, amb l'adrenalina disparada, es quan puc pensar millor, es paradoxal.
Tot i el que us acabo d'explicar, hi ha poques coses que em motivin tant, com entrenar amb algú que en que em superi amb escreix, que sàpiga molt més que jo, que sigui molt més ràpid, se que per l'altre persona, es un rotllo, m'ha d'esperar, avui per exemple, he sortit a rodar amb l'Anna, tota una campiona del món del triatló, rodar.... ella en diu rodar, jo en dic treure el fetge per la boca, quina canya, després cap a la piscina, que mira que va bé, però es aburrit una estona llarga, sort que puc quedar amb els xaloquins, així acaba siguen molt més divertit, la piscina, es l'entrenament amb diferència, en que més es millora en grup, tot i que no els atrapo, ni de casualitat, el fet de que siguin millors nedadors, em motiva molt a esforçar-mi al màxim.
Sóc vago, en el tema d'anar ràpid, em costa molt, no m'hi sento còmode i no hi acabo de trobar el perquè, l'únic que normalment em motiva en cursa, es el temps de tall, però millorar, en tots els aspectes, va bé i ajuda a disfrutar una mica més de l'esport.


Entrades relacionades:
01/02/11 Primers dos anys de nedador
15/02/12 Tres anys aprenent a nedar
14/02/13 Quatre anys gaudint de nedar

27/09/10 Carril bici fins Girona

Sortida tranquileta, pel carril bici, amb l'ànim de rodar una estoneta, uns 80 km, ahir vaig fer un dia de parada en els entrenaments, de vegades parar es la millor manera d'agafar impuls.
Aprofito per anar a veure una masia, que hi deu viure gent vinculada amb l'escultura, cada vegada que hi vaig hi ha figures noves, totes fetes amb material reciclat, m'ha fet gràcia la del gat que va en bici.
De tornada, m'he trobat uns companys de Vitòria, que estan fent cicloturisme per la província de Girona, m'he quedat amb el que anava més fos, per estirar-lo una estona. Parlant amb ell, de les rutes que fa cada any, m'ha fet entrar moltes ganes de fer-ho, viure el món a ritme de pedal ha d'estar molt be.
A partir de novembre, l'agenda, ja em queda més descarregada, la veritat, tot i que m'agrada molt anar a curses, baixaré el ritme, a la vida tot són etapes, ara tinc ganes d'encetarne una altre, amb nous projectes i un projecte, que fa massa que està al calaix, seguiré amb l'ultrafons, que per mi es el tot, una mica de tot el que faig ara, però amb un xic de coses noves, no m'agrada la rutina a l'hora de divertir-me, últimament estic molt desmotivat, fa uns mesos tenia molt clar el que volia fer, el 2011, ara es plantegen molts dubtes, ha veure si passo l'apatia que porto i ho torno a veure tot clar.

25/09/10 Video i fotos Marnaton

Impressionants les fotos que podem trobar a l'àlbum de fotos de la Marnaton, les aèries, com la que poso en aquest escrit, són les més espectaculars.
El vídeo tampoc te pèrdua.

Entrades relacionades:
04/09/10 Marnaton
07/09/10 Marnaton i triatló de banyoles, 3 dies després

22/09/10 Últim dia d'estiu

En tenia moltes ganes, sortir amb la btt, a ritme tranquil, sense cap pressa, al meu rotllo, a gaudir de l'entorn, que ens brinda el Baix Empordà, m'he decidit per aprofitar la xarxa de cicloturisme, recorregent la part de la comarca que queda al nord del riu Ter.
Punt de partida Torrella de Montgrí, de poble en poble, passant per Verges, Colomers, Jafre i l'Estartit entre d'altres, a ritme de pedal, es quan podem apreciar el que diu la cançó de Lluís Llach: El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Part per carreteres secundaries, part per pistes forestals en bon estat, bona
senyalització, tot i que en falta en algun punt, per culpa del vandalisme.

Es nota que estic enamorat de
l'Empordà, tinc ganes de fer-lo tot, d'aquesta manera, al meu ritme, parant a fer el badoc, sense estres, sense obligacions, sense cap objectiu concret, nomes passejar amb la bici i gaudir de la terra.

Fa temps que em tirava, el tema del
cicloturisme, m'havia marcat de començar durant aquestes vacances, tinc la sensació que li hauré de fer un lloc en la meva agenda.
 
Track de la sortida.

21/09/10 Per què ho faig?

Que per què ho faig? Fa uns dies m'ho van preguntar, els vaig respondre que perquè ara puc, en tinc ganes, tinc la possibilitat, no se que passarà més endavant en la meva vida, si hi hauran motius físics, personals, familiars o laborals, que m'impediran fer-ho, però ara puc.
No se si hi ha demà, no se si serà gris o ple de color, se que tinc l'avui, que visc el dia a dia, sense oblidar que vull tenir futur, sense oblidar que tinc el meu passat.
Ho faig per tots els que no ho poden fer, els que han deixat empremta en la meva vida, que per desgracia, cada dia la llista es més llarga.
No espero a fer res més endavant, no espero a fer el que m'agrada més endavant, fa temps que vaig aprendre que l'avui i l'ara es l'únic que val la pena, que no s'han d'esperar els bons moments, sinó fer bo el moment present, fa temps que se, que tot plegat es una contra-rellotge, en que no veiem el cronometre, però com en les curses, no lluito contra el temps, lluito contra les meves pors, les meves excuses.

+ Sensacions

20/09/10 Vacances

Per uns dies el món seguirà girant, sense la meva empenta.

18/09/10 Triatló Olímpic de Tossa de Mar

De triatló olímpic res, va ser un aquatló, per raons de seguretat, van suspendre el segment ciclista, tal i com es pot llegir a l'acta de la federació.
Estic totalment d'acord que sinó hi ha les suficients mesures de seguretat, s'ha de suspendre el segment, no es tracta que ningú prengui mal, això per endavant, però que penso que les coses es poden fer molt millor.
Que no sabien que plouria, al canal 3/24 ho deien cada 30 minuts, a la web de meteocat, també ho reflectia, la premsa també se'n feia eco.
Que no sabien que la baixada de Sant Grau es perillosa, inclús sinó ha plogut.
Que no sabien que es pot netejar, muntar una cursa, es alguna cosa que més cobrar i marcar el circuit.
Que no saben, que existeixen, els circuits alternatius, com per exemple anar a Llagostera i tornar, pel mateix, camí, tot i que entenc que s'ha de demanar permisos i que a última hora no es pot improvisar, però la pluja estava anunciada feia molts dies.
Que no saben que ens poden enviar un mail o un sms, per dir-ho, de cobrar online al moment de inscripció, tecnologia punta, molt de xip per controlar els temps; a l'hora de la veritat un trist foli escrit a rotulador, on hi havia el panell del circuit.
Potser, sinó saben res d'aixó, s'haurien de dedicar a una altre cosa.
Sóc un nouvingut al món del triatló hi porto poc més d'un any, serà que estic acustomat a l'ultrafons, que es més humà, que no deixa de ser un negoci iestà molt bé que així sigui, però la majoria de curses les munten esportistes i es nota la diferència, en aquest món del triatló, cada dia tinc més la sensació, que sobren interessos, tonteries i falten esportistes al capdavant.
Se que no tinc dret a cap reclamació, ni la faig, al fer l'inscripció, ens fan aceptar una normativa, que ens agradi o no, em de complir i acatar.

16/09/10 Emoció a flor de pell

M'acabo d'emocionar, no perquè hagi guanyat res, ni per cap repte passat, ni futur, ni tampoc per trobar allò que mai he tingut, sinó per un mail, un grapat de bits, una cosa tan freda i de vegades tan càlida.
El mail, es d'una persona, propera a mi, d'aquelles que no veus ni parles massa sovint, però que saps que estan allà pel que fagi falta, la primera frase diu:
Avui he estat mirant el teu bloc, els teus pensaments escrits hem fan veure que la vida té un gran significat.
E
stic que no toco de peus a terra, moltes gràcies, saber que persones com tu em llegeixen, donen més sentit a tot plegat.

15/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Les cròniques dels veritables protagonistes.

Que millor que poder llegir l'opinió dels veritables protagonistes, per una banda el Pere, la persona que ho va fer possible, ho podeu llegir en el seu bloc PerePeterPan, per l'altre banda l'Andreu, que ho ha fet d'una manera curiosa, posant comentaris a les fotografies de la jornada, no tenen desperdici, les podeu trobar en l'entrada anterior, on he actualitzat les fotos o aquí.


Entrades relacionades:
08/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Pròleg
10/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. A només 16 hores
Ultra Trail 3 Vies Verdes. Aconseguit!!
11-12/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La crònica.
29/10/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La camiseta

11-12/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La crònica.

142 quilòmetres donen per molt, moltes anècdotes, molts comentaris, no explicaré el paisatge, això ho podeu veure a les fotos, ni la dificultat, podeu veure el desnivell acumulat al perfil, ni tan sols, la manera en que la vam afrontar, us explicaré, una cosa que crec més important, el que he sentit.
Durant el trajecte hi ha dubtes, patiment, molta alegria, esgotament, moments de germanor únics i el pensament de qui m'ha mandat a mi ficar-me en aquest embolic.
Després, satisfacció per aconseguir alló que t'has proposat, la certesa de que qualsevol cosa que et proposis, tant en el terreny esportiu com personal, si realment lluites per arribar-hi, serà teu, et reafirmes en el convenciment que ets l'amo del teu destí. Aquest projecte desde que es va iniciar, va comptar amb l'ajuda dels dos millors amics que podia trobar, el Pere, que ens va fer suport en la part més logística, que va fer caminant més de 63 km, de La Cellera de Ter a Sant Feliu de Guíxols, enhorabona, i l'Andreu amb qui vaig tenir el plaer de compartir aquesta aventura.
Admiro a tothom que s'esforça per anar a trobar els seus límits, ja sigui en proves tipus deca-ironman o en una cursa de 5km, l'important no es la distància, ni la disciplina, ni el temps que es tarda en fer, ni el que pensin els demès, sinó lluitar per superar-se a un mateix, per explorar nous límits.

Hi ha qui pensa, que la gent com jo, està sonada, es veritat, estem bojos. Bojos per sentir passió pel que fem, bojos per l'emoció desfermada en que ho vivim, bojos per sentir el bategar del nostre cor, bojos per recordar les gestes amb un somriure, bojos per sentir-nos vius.

Track de la sortida


Entrades relacionades:

08/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Pròleg
10/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. A només 16 hores

Ultra Trail 3 Vies Verdes. Aconseguit!!
15/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Les cròniques dels veritables protagonistes.

10/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. A només 16 hores

Poc més de 16 hores i ja hi serem pel tros. Quines ganes, només de pensar-hi, sento les papallones, com volen pel meu estómac, com una esgarrifança em recorre l'esquena, com el respirar s'accelera, com el meu pensament, està ja a l'estació de Ripoll, sento el meu cos cansat, sempre em passa, em sento més cansat el dia abans que l'endemà del repte.
Se que un cop es comença, passen tots el dubtes, totes les pors, em sentiré tranquil, en harmonia entre els meus sentits i el que m'envolta.
Últims detallets lligats, acabar de preparar el material necessari, descansar.... i ja hi serem.
Gràcies a tots el que meu animat, en persona, via telèfon, mail, bloc, facebook, les vostres paraules, són les que en moments de dubte, donen la resposta.

Entrades relacionades:
08/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Pròleg
Ultra Trail 3 Vies Verdes. Aconseguit!!
11-12/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La crònica.
15/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Les cròniques dels veritables protagonistes.
29/10/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La camiseta

08/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Pròleg

S'acosta el gran dia, l'11 de setembre, han estat mesos d'espera, molts entrenaments, però tot arriba, per fi faré les 3 vies verdes, la de Ripoll a Olot, la d'Olot a Girona i la de Girona a Sant Feliu de Guíxols, entre 135 i 140 km, seguits.
Ho faré corrent juntament amb l'Andreu; en Pere, ens ajudarà en la part més logisitica, quina fortuna tenir amics com vosaltres.
El més trist de tot plegat, es explicant aquest projecte al meu entorn, en part de les ocasions, l'únic que hi trobo es indiferència, de la que tant els hi fa i de la que es pitjor, la despectiva, per això va néixer aquest bloc, per explicar-me.
Tinc la gran sort, que en la meva vida, de manera fugaç, va aparèixer algú, que em va deixar el seu nom gravat a foc en el cor, que em va ensenyar, que no tot es blanc o negre, que sinó perseguim els nostres somnis, quin sentit té tot plegat, que s'ha de creure en un mateix, sempre que estic en un moment baix està al meu costat, es qui fa humitejar els ulls, quan veig que ho estic apunt d'aconseguir, es a qui dedico un somriure sempre quan acabo.
D'aconseguir-ho, serà la distància més llarga que haurem fet mai, serà molt dur, començarem a córrer entre les 8 i les 9 del matí, amb les parades justes per menjar, reposar aigua, farà calor, però ningú ha dit que hagi de ser fàcil.
Els 3 objectius són, per ordre d'importància: passar-ho bé, acabar, si pot ser, sencers, millor que millor i intentar baixar de les 24 hores

Entrades relacionades:
10/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. A només 16 hores

Ultra Trail 3 Vies Verdes. Aconseguit!!

11-12/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La crònica.
15/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Les cròniques dels veritables protagonistes.
29/10/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La camiseta

07/09/10 Marnaton i triatló de banyoles, 3 dies després

Es bo deixar distància per reflexionar sobre el que es fa i el que es vol fer.
L'intenció inicial era de fer la Marnaton a Cadaqués pel matí, la triatló de Banyoles per la tarda i a la nit una cursa de muntanya la Burriac Atac, que es fa a Vilassar de Mar, tal i com havia fet la Sina l'any passat, però quan em vaig decidir, ja no hi havia places per la Burriac, esperarem al proper any.
No vull semblar un sobrat, ni un pretensiós, però siguen sincer, crec que hauria pogut fer les 3 proves, es veritat que el mar estava molt, però que molt bé, també es veritat, que vaig a un ritme còmode, podria anar més ràpid, però no tinc pressa, també es veritat que córrer per muntanya de nit, em resulta relativament senzill, també es cert, que sense haver-ho fet, es molt fàcil opinar.
El proper any, si, ja tinc el ferm propòsit de fer les 3 proves, ara ja he vist els temps, la logística, això m'ajudarà molt, cara a afrontar-ho el proper 2011.
Tot plegat no va impedir, que disfrutes com un nen petit, al sortir de nedar de l'estany, estava eufòric, acabava de nedar, 8.000 metres en un dia, 6.500 al mar, amb la por que m'havia arribat a fer i ara m'encanta, nedar entre peixos, mirar avall i no veure el fons, sentir l'aigua com llisca a la meva cara, sentir el cos com avança, de totes les sensacions la que més m'agrada, es quan entro la ma, a cada braçada, notar l'empenta, com agafes velocitat i al mateix temps respirar, per això es la foto que encapçala el bloc.
Quina gran sort, es poder fer-ho acompanyat, d'amics, de gent que compartim una manera semblant de pensar, una manera d'entrendre la vida, tots tan diferents en la forma, tots tan iguals en el fons.

Entrades relacionades:
04/09/10 Marnaton
04/09/10 Triatló Olímpic de Banyoles
25/09/10 Video i fotos Marnaton

04/09/10 Triatló Olímpic de Banyoles

Després del Marnaton, que he acabat fa poc més de tres hores, toca anar a fer el triatló Olímpic de Banyoles.
Quina mandra, que em fa nedar, en aigua dolça i sense neoprè, entre el cansament i la meva escassa tècnica, es el segment que em fa més pal, a més per acabar-ho d'arreglar, no sortim de l'aigua, ens em de tirar, cosa que no ser fer, em tiro de peus, amb la mala sort de trobar un lloc amb poca profunditat, amb tant bona punteria, que em dono just on me fet el tall aquest matí, quin mal, nedo al meu ritme, em sento còmode, penso, només són 1.500 metres, la temperatura de l'estany està ideal, així que agafo la meva posició i a nedar.

Només sortir de l'aigua, em trobo la gent del Xaloc animant, quina càrrega de motivació, al fer la transició a bici, se'm surten el cordons d'una sabatilla, tinc el dia, els mig poso com puc i endavant, com que he estat molta estona nedant, no trobo cap grup per anar a roda, així em toca apexugar, que hi farem, com que el circuit ja el conec, de quan vaig fer el B de l'any passat, no hi ha sorpreses.
A córrer, aquesta part no em preocupa gaire, total 10 km, són 2 voltes, amb un final de 1'5 km en ziga zaga, que tot i estar avisat, es fa molt pesat, sobretot la segona volta, a la recta final hi ha els amics del xaloc, que han vingut a animar, em ve la pujada d'adrelanina, com que ja no he de guardar res, anem a fer un esprint, que es com m'agrada acabar, almenys a les maratons en els últims 195 metres.

Al final 3:24, només 9 minuts més que l'últim que vaig fer a Argelers, tot i que tenia menys desnivell, vaig millorant.

Com va dir el Gerard, semblem l'exercit de Pancho Villa, tots vestits diferents, però amb un objectiu comú, divertir-nos i posar-nos a prova una estona.
Moltes gràcies, als amics del Xaloc, als que varem compartir amb mi la competició, però sobretot als que ens vau animar, quin luxe, amb animació com vosaltres es pot anar fins la fi del món i més enllà, donar les gràcies, en especial a la Mireia, que es devia quedar sense veu, ens anima a tots, però ens fa sentir únics, quina sort, poder comptar amb ella.

Entrades relacionades:
04/09/10 Marnaton
07/09/10 Marnaton i triatló de banyoles, 3 dies després
25/09/10 Video i fotos Marnaton

04/09/10 Marnaton

Fa 2 anys, quan van fer la primera edició, pensava que mai ho podria fer, el 2009, ja començava a agafar forma l'idea d'anar-hi, creia que el 2010 ho faria, el 2010, no ho vaig dubtar, som-hi. Estava molt tranquil, fins que vam pujar al trenet turístic, que ens va dur fins al punt de sortida, carai, si que està lluny, allà retrobada amb els amics, riures, bromes i tonteries varies, que tant m'ajuden a alleugerir els nervis. El dia tranquil, mar poc moguda, solet, dia ideal per a fer-ho, així que a l'aigua i a nedar, al meu ritme, sense presses, sense pausa, gaudint, quan en veig, dels peixos i la formació rocosa que es el litoral en aquesta zona, fins que trobo la barca d'avituallement, parada i fonda, hi ha bastanta gent, hi estic massa estona, agafo fred, per sort a la que torno a nedar, ja està, a seguir, veig el far de Cadaqués, ja toca girar i començar a encarar el tram final, passem per una zona, que se'm fa eterna, hi ha moltes roques i poca aigua, vigilant de donar cap cop que em pugui fer mal a les mans, dono un cop de peu i tall al cantó del peu dret, quan estic davant de la postal que es el poble de Cadaqués, no puc evitar d'anar aixecant el cap, més que orientar-me, per fruir de la vista. Arribada en 2:31:31, 9 minuts menys del que m'esperava, tot un luxe de poder-ho compartir amb els amics del xaloc, menció especial per la Sònia i la Laura, que van venir a animar-nos i van fer les fotos, gràcies noies. A dinar ràpid, que en poc més de 3 hores, comença el triatló olímpic de Banyoles.

Entrades relacionades:
04/09/10 Triatló Olímpic de Banyoles
07/09/10 Marnaton i triatló de banyoles, 3 dies després

25/09/10 Video i fotos Marnaton

03/09/10 Cap de setmana intens a la vista

Aquest cap de setmana promet... que em deixarà fet pols, per començar, dissabte pel matí, a les 9:00 a fer la Marnatón, nedada en aigües obertes de 6.500 metres, un cop acabi, dinar ràpid i que a les 15:30, comença el triatló olímpic de Banyoles, on m'espera nedar 1.500 metres, uns 40 de bici de carretera i córrer 10 km.
El diumenge, per ficar la guinda al pastís, aniré fer btt, que sempre va bé per entrenar les cames i disfrutar de la muntanya a ritme de pedal.
Es curiós com es pot relativitza tot plegat, la meva gran preocupació es la natació de Banyoles, doncs no podre fer servir el neoprè, el fet de no haver fet tècnica durant el mes d'agost, em farà patir, però ningú ha dit que hagi de ser fàcil.

02/09/10 Fotos de la Volta del Serrà

Gràcies al Josep Vidal, més que un munt de fotos ben fetes, tenim un reportatge gràfic, del que va ser la Volta del Serrà del 2010.
El que m'ha fet més il.lusió al veure-les, és que en la foto de portada de les 3 persones que surten, el que té la cara a l'aigua sóc jo, ben acompanyat per l'Anna i la Cristina.
Les podeu veure en el següent enllaç

Entrada relacionada:
29/08/10 Volta del Serrà

01/09/10 Motivació

Hi ha els que fan servir sempre la mateixa roba.
Hi ha els que porten amulets.
els que fan promeses,
els que imploren mirant al cel,
els que creuen en supersticions.
I hi ha, els que segueixen corrent
quan els tremolen les cames,
els que segueixen jugant
quan s'acaba l'aire,
els que segueixen lluitant
quan tot sembla perdut.
Com si cada vegada fos l'última.
Convençuts que la vida mateixa és un desafiament.
Pateixen. Però no es queixen.
Perquè saben que el dolor passa,
la suor s'asseca, el cansament s'acaba.
Però hi ha alguna cosa que mai desapareixerà,
la satisfacció d'haver-ho aconseguit.
En els seus cossos hi ha la mateixa
quantitat de músculs,
per les seves venes corre la mateixa sang.
El que els fa diferents és el seu esperit.
La determinació d'assolir el cim.

Un cim a la qual no s'arriba
superant als altres,
si no superant-se a un mateix.

Desconec l'autor d'aquest escrit, l'únic que se és que te raó i que és una bona dosis de motivació.

+ Sensacions