31/07/10 Travessia Cau de llop

Espectacular la travessia, bona mar, solet, era molt maco veure el rajos del sol dins l'aigua, molts peixos, ben acompanyat, no em estat molta gent, tampoc cal ser molts per divertir-se.
Hi ha hagut diverses opcions, fer el recorregut d'anada, anant fins la platja de Perabeua, uns 3.3350 metres, anada i tornada, que em fet el gir al far de S'Arenella, fent un 5 km, fins i tot 2 que ens acompanyaven en barca, s'han posat el neoprè i han fet la tornada.
Un luxe poder comptar amb la supervisió de 4 caiaquistes i una barca a motor, gràcies amics, sense vosaltres no seria possible,
Pel recorregut total, de 5 km +/-, he invertit 2 hores 5 minuts, amb 20 minuts d'avitullament al mig del mar, quin bon ambient, al meu ritme de travessia, que es situa a 20/21 minuts/quilòmetre amb bona mar, arribant als 23/24 en condicions adverses. la veritat es que em preocupa poc la velocitat, m'agrada anar al meu ritme, per disfrutar de la travessa, l'entorn, els companys, els peixos, el fons marí...
Es curiosa la percepció, al acabar, pensava que el mar estava a bona temperatura i que ho podria haver sense neoprè, al treure-me'l a dins l'aigua, quan he notat la temperatura real, ja he vist que quina sort de portar-lo posat, hi havia un company que no en duia, però es nedador expert, de debò, no com jo, que faig el que puc.
Fotos de l'Eduard Marques.

30/07/10 Intermón Oxfam Trailwalker

Mai havia estat tant fàcil ajudar els altres, com amb aquesta iniciativa:
El proper mes de maig tindrà lloc la primera edició del Intermón Oxfam Trailwalker, un dels
grans reptes esportius i solidaris del món. En aquest esdeveniment internacional, equips de 4 persones recorreran juntes 100 km en menys de 36 hores. L'objectiu: lluitar contra la pobresa a través de donacions que canviaran milers de vides.
El Trailwalker era en origen un exercici militar d'entrenament per al Regiment gurkhas a Hong Kong. El 1981, va passar a convertir-se en un esdeveniment Oxfam per aconseguir fons i des d'aleshores ha anat creixent fins a convertir-se en un dels reptes esportius amb un component solidari més importants, amb edicions anuals en diversos països de tot el món.
El Trailwalker és un esdeveniment esportiu en què equips de 4 persones recorren una ruta de 100 Km. Els equips tenen 36 hores per creuar a peu tres muntanyes que travessen diversos parcs naturals propers de la província de Barcelona.
Però a més, a tots els participants els uneix una causa comuna: la idea que un món més just és possible. Per això, en inscriure's al Trailwalker, cada equip es compromet a aconseguir donatius per als centenars de projectes que Intermón Oxfam du a terme a l'Àfrica, Àsia i Amèrica. Així doncs, el Trailwalker és un desafiament doble: d'una banda, un repte personal de superació física, i alhora, un desafiament col.lectiu, una forma d'unir-se i plantar cara a les injustícies que perpetuen la pobresa al món.
Entrada original a: Intermón Oxfam

29/07/10 Cap de setmana Aquàtic

Cap de setmana aquàtic 100%, dissabte a proposta dels amics de neda el món, aniré a fer la travessa de Cau del Llop - Far de S'Arenella - Perabuea, amb l'intenció, si no hi ha cap impediment d'última hora, de fer anada i tornada, uns 6.700 metres. Us en dono més informació:
En el nostre afany de nedar les aigües, i, tenint en compte el perill que suposa nedar a mar obert a l'estiu, farem un petit entrenament el dissabte 31 de juliol. Sortirem de la Platja del Cau del Llop, passarem per davant del Cap de Bol i vorejarem la punta de S'Aranella per arribar a la Platja de Perabeua, on hi ha el càmping. En total uns 3350 metres, aproximadament.
L'hora de sortida és les 9 del matí, i, si voleu venir ja sabeu el que heu de fer, enviar-nos un correu a nedaelmon@gmail.com amb el vostre nom, cognoms i telèfon.
Els que ens acompanyeu per terra ho podeu fer seguint el Camí de Ronda, un magnífic escenari, per passejar vora el mar.
Com és un entrenament, acceptem valents que vulguin tornar a Cau del Llop nedant.
Entrada original i informació actualitzada: http://nedaelmon.blogspot.com/
Diumenge, ja es més competitiu i més curt, la travessia de Sitges, seran 2.2oo, aquesta vegada sense neoprè, no es pot tenir tot, la veritat es que la relació distància de desplaçament i tipus de repte, no es del meu estil, però el fet d'anar-hi amb els amics i companys d'entrenaments del C.A.Xaloc i dona un alicient més que interessant, amb l'excusa que hauran de recollir copes, doncs són una colla de nedadors de primer nivell, ens quedem a fer platjeta, dinar per allà i demés.
+ informació de la travessia de Sitges

27/07/10 Trail Emmona. Sorpresa

Quina sorpresa més xula, en Lluís i jo, per la nostra participació en l'Emmona, surtim a la noticia que han publicat a la seva web, es d'agrair molt el reconeixement de l'esforç, doncs moltes vegades explicant les coses que faig, em tinc que mossegar la llengua, per ser educat i no replicar els comentaris despectius que et fa alguns "amants de l'esport, desde el sofà i amb comandament a distància".
També s'ha de donar les gràcies a l'organització que ens va deixar acabar i als voluntaris que ens van animar. Moltes gràcies. A tots els que alguna vegada esteu a la linea de sortida, de qualsevol repte, independement del resultat en el moment de l'arribada, enhorabona.
Enllaç noticia: http://www.uesantjoan.com/index.php/noticies/240-exit-a-la-primera-edicio-del-trail-de-lemmona.html

Entrades relacionades:
22/07/10 Trail Emmona. Pròleg
25/07/10 Trail Emmona


26/07/10 Dia zero del bloc. Junts de nou, per primer cop.

Actualment aquest bloc es troba en fase de reconstrucció, perquè l'original, va ser borrat accidentalment i no hi ha possibilitat de recuperació, pretenc que sigui una versió 2.0, seguint la tendència iniciada ja fa uns dies, en l'antic bloc, hi ha nous canals facebook i twitter, espero en treguem profit tots plegats, una petita part de les entrades antigues, les tenia copiades i tornaran a estar en aquest nou espai. 15 mesos de bloc amb més 140 entrades i 7.500 visites han quedat enrere. Benvinguts de nou.

25/07/10 Trail Emmona

Arribada a Sant Joan, a saludar els amics, moltes cares conegudes i a veure els que encara no ho són, però al acabar ho seran.
El
trail es de 104 km, amb 10.000 metres de desnivell acumulat, a fer en menys de 24 hores, tot un repte, dels grans. Som 99 inscrits.
Primera part, fer els primers 23 km, corrent, porto la
camelbak plena, per no haver de parar a repostar, aixis els faré de dia, fet sense problemes, comença la nit, aquí la cosa ja es complica, tot i que està molt ben marcat, les vaques que pasturen, no entenen de senyals i alguna se l'han emportada per davant, arribant cota 1.800, comença a fer vent, la sensació tèrmica es freda, estic una mica desorientat, em costa trobar el camí, al ser poca gent vaig la major part de la nit sol, arriba el dia, a les 6:30, cansat però amb ganes.
Al arribar al km, 65, em ve un "
pajaron" important, estic molt marejat, a estones no hi toco gaire, prenc el que porto en cas de pajara, però res, passo una bona estona assegut reposant, no se que em passa, he menjat bé, hidratació més que correcte, no porto un ritme superior al meu, no he forçat, penso que deu ser l'altura, no hi trobo altre explicació, per fer 5 quilòmetres, hi estic més de 3 hores, tinc la sensació que peso 200 kilos, però que el meu cap flota, arribo al control, em prenc un ibuprofè i al cap d'una estoneta, com un gínjol, tocat, però molt millor, així que endavant, a Gròmben m'atrapa l'últim, en Lluís, decidim fer el que queda junts, serà més divertit, els marejos em tornen de tant en tant, però amb bona companyia, es fa molt entretingut. Arribem al penúltim control, portem 23 hores i 30 minuts, fora d'horari, l'organització ens diu que estem fora control i que em d'abandonar, els diguem que aceptem les normes, però que siusplau, ens deixin seguir, sota la nostra responsabilitat, sense l'últim avituallament, sense que ens esperi ningú, aprofitarem que el recorregut encara està marcat, ens deixen, quina alegria.
Ritme tranquil i finalment arribada en unes 25 hores i 50 minuts, sorpresa en Jordi, cap de
l'organtizació ens espera i ens posarà a la classificació, però la millor part de tot plegat ha estat els ànims i recolzament de la Matilda i de la Carme, quin luxe, a mi que normalment, no m'anima ni el tato. Tot i acabar, el fet de fer-ho fora de temps, no deixa disfrutar del tot de la gesta, però tal com m'he trobat, per mi es una gran victòria.
Dels 87
participants que han començat, em acabat 54, amb 33 abandonaments, dona una idea de la duresa de la prova.
Ara toca anar a fer anàlisis, a veure que pot ser, però desprès de conversa amb el meu metge, diu que el fet de viure a la costa, al estar moltes hores en alçada i el fet d'haver passat la nit sense dormir, també ajuda, moltes curses que vaig comencen de bon matí i al acabar a primera hora de la matina, no m'han afectat, igualment farem anàlisis, per descartar altres causes.

Entrades relacionades:
22/07/10 Trail Emmona. Pròleg
27/07/10 Trail Emmona. Sorpresa

22/07/10 Trail Emmona. Pròleg

L'entrenament està fet, ara toca la part més fàcil i alhora la més difícil, descansar, cuidar-se i esperar que sigui dissabte a les 5 de la tarda, que donin la sortida.
Tinc moltes ganes de fer aquest trail, va ser amor a primera vista, els punts pels quals passarem, pel poc que se, són espectaculars. La distància casi 104 km, amb 10.000 metres de desnivell acumulat, a fer en 24 hores, arribant a una alçada de 1.888 metres, les temperatures de l'estiu, aquest factors per separat, fan molt de respecte i tots junts, fan que sigui un repte dels durs, durs. No les tinc totes de poder-ho aconseguir, aniré a donar-ho tot, dosificat, fregant els temps de tall, però amb l'objectiu principal de passar-ho be, tinc diferents opcions de com fer la cursa, en funció de com em trobi jo i com trobi el terreny, depenent de si hi ha més o menys dificultats tècniques. El fet de no aconseguir-ho no em treu la son, m'ho penso passar pipa.
+ Info Trail Emmona

Entrades relacionades:

25/07/10 Trail Emmona

20/07/10 Marcel Zamora a temps d'aventura.

Marcel Zamora, en el reportatge emès a temps d'aventura, sobre la seva cinquena victòria a l'IronMan de Niça 2011. Val la pena de veure'l, però sobretot s'ha d'escoltar.
Cap al minut 20, hi ha un reportatge de l'Ultra Trail d'Andorra, sencillament espectacular, no té desperdici.

18/07/10 Travessa S'Eixugador - Aiguafreda

Sortida de casa en bici, en un parell d'horetes ja sóc a la platja d'Aiguafreda, inscripció i a esperar amb els compis.
Diversió en bona companyia, els amics i companys del C.A.Xaloc, l'Anna, la Mireia, la Sònia, l'Andreu, el Guillem, el Jordi i el Mark, el Richard (C.T. Triesport) el Rafa (C.N.Vilanova) i l'Eduard (C.T. Blanes).
Ens porten al punt de sortida en una zodiac, fan un munt de viatges, som més de 200 nedadors, hi ha una mica de mala mar.
Comença la prova, són 800 metres, les onades ho han fet més interessant, m'he sentit bé, tot i que amb el neoprè em sento molt més còmode, però a les travesses de natació, no es pot dur, res es perfecte, arribada donant-ho tot, en posició 132, molt content.
Desprès que els companys recollissin els premis, cap a la platja de Pals, a possar-nos morenos i a dinar, que es on més bé s'assaboreixen els èxits, al voltant d'una taula, lo bo de la vida es un dinar amb amics, com el d'aquesta ocasió.
Acaba el dinar, són més de 5 de la tarda, quina mandra, entre son i sol, donen ganes de tornar en cotxe, però no, l'intenció era anar i tornar en bici i així ha sigut, 14 hores fora de casa, més de 100 km de bici, per nedar menys de 20 minuts.
Classificació travessa

17/07/10 Entrenament pel triatló de Tossa

Primer entrenament específic per fer el triatló olímpic de Tossa de Mar d'aquest setembre, amb la bona companyia de la Sandra, ella el farà, aquest any, per primera vegada en relleus, fent la part de bici i jo li tinc moltes ganes, juntament al de Banyoles, de tornar-los a fer, però amb condicions, dintre de les meves possibilitats. He d'aprofitar per entrenar el meu punt flac que es la bicicleta de carretera.
El recorregut ha estat: Santa Cristina - St. Miquel d'Aro - Llagostera - Sant Grau - Tossa - Crta. GI681 fins Llagostera - St. Miquel d'Aro - Santa Cristina. Es una ruta dura. Una mica més de 80 km, amb un desnivell acumulat de 2.700 metres, sota un sol, que trencava les pedres.
La Sandra, tot i que no està acostumada a les tirades tant llargues, s'ha portat com una campiona, com tots el valents, ha tingut els seus moments baixos i amb dubtes, però ha tirat endavant amb ganes i sense defallir, te fusta per la llarga distància i pel que es proposi.
L'unica nota negativa, son els nostres amics els conductors estressats, que no fan servir activia i ignorants de la normativa que afecta a la circulació dels ciclistes, que et veuen en fila de dos, et piten, et foten la bronca, indignadissims tots ells... Que atrevida que es l'ignorància i que atrevits són dintre del seu cotxe, es senten forts davant del dèbil. Encara hi ha un tipus de conductor pitjor, aquell que desprecia totalment la vida d'una altre persona, passant tant aprop que si respires de costat li enteles el vidre. El meu consol, es que el desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment

16/07/10 CBXR'11 vs IRONCAT'11

El calendari pel proper 2011, ja es va configurant, poc a poc, però surten dilemes, fa dies que se la data per l'Ironcat, el 14 de maig, ara acabo de saber les dades de la CBXR'11, són 13, 14 i 15 de maig, com que encara no he après a estar en dos llocs al mateix temps, s'ha de triar, a l'Ironcat li tinc moltes ganes perquè no el vaig aconseguir, la CBXR, te quelcom de màgic, va ser la meva iniciació al ultrafons, que em te enamorat, per mi l'esport no es una qüestió de "revenja", sinó una qüestió de diversió.
La decisió, no ha costat ni 10 segons, n'han sobrat 9 i mig, evidentment la CBXR, que es una cursa única, de proves de triatló de llarga distància, n'hi ha uns quants, més aprop o més lluny, tinc molt clar que el 2011, vull fer un triatló distància IronMan, però tampoc es cap obsessió; per dates, perquè es fa a casa nostra, la que te molts números de caura es l'Extreme Man de Salou, tot i que no es segur, ja que encara estic pendent de les dates del mega repte 2011, que encara no te data definida i podria coincidir amb aquest triatló.
M'agradaria poder fer-ho tot, però de vegades, s'ajunten les proves que vols fer, el mateix cap de setmana, res es perfecte.
El calendari de competicions, ja es va perfilant, ara falta quadrar-lo amb els entrenos de cada dia i els específics.


Entrades relacionades:

14/07/10 Crida ben fort!!!

Hi ha molts motius i moltes maneres de cridar, com diu la cançó. La meva forma es metre a metre, el meu motiu, ser jo mateix, fa temps vaig sentir que tenia ganes de viure la vida a la meva manera, aprenent dels meus errors, escoltant el bateg del meu cor, anant al meu ritme, perseguint noves il.lusions, buscant els meus impossibles, de vegades tenim por de fer el que realment ens agrada, no es fàcil començar, però quan ho fem, descobrim lo senzill que es tot plegat. CRIDA BEN FORT!!!

11/07/10 Setdellonga

De vegades anem tant lluny, sense saber el que tenim aquí, aquesta ha estat la segona edició de la Setdellonga, a Vilallonga de Ter, la primera me l'ha vaig perdre, les següents ja tenen forat a la meva agenda.
Em sortit 91 participants, entre corredors i caminadors. En aquesta ocasió tenia moltes ganes de gaudir del paisatge, d'anar sense presses, així que le fet caminant.
Que dir de l'entorn que no podeu veure en les fotos, explicar-vos que el trajecte molt ben marcat, gent super amable, el dia espectacular, molta calor, fins a les 14 hores, en que ha començat a ploure, dius que bé, refresca una mica, però al moment ha començat la calamarsada, feia mal, em refugiava caminant al costat dels arbres, fins que ha començat a llampegar, durant uns 20 minuts he anat pel mig del camí, rebent cops per tot arreu, he trobat més companys i ens em refugiat en un porxo, l'amo del qual al veurens ens ha ofert que entréssim a casa seva, quina hospitalitat, moltes gràcies. Només quedaven uns 3 km, pel final, amb un avituallament a 750 metres, només plou, amb ganes, el camí es un rierol, surto i sorpresa l'avituallament l'han hagut de desmuntar per la que ha caigut, normal, aixis que a seguir i cap a Vilallonga, que no queda res.
Han estat 41,040 km, amb 3.500 de desnivell acumulat en 8h 58m.
Com a curiositat us explicaré el que hi havia en els avituallaments:
1- Aigua, sucs i galetes.
2- Aigua, coca de sucre i xocolata negra.
3- Aigua i meló.
4- Aigua, fruits secs, iogurt ensucrat i natilles de la Fageda.
5- Aigua, plàtans i taronges.
6-(Dinar) Aigua, cervesa, fanta, coca-cola, sucs, vi, entrepans de botirarra, iogurts, plàtans, taronges, meló, coca i segur que em deixo alguna cosa.
7- Es el que han hagut de desmuntar.
8- Aigua, iogurts, plàtans, taronja i galetes.

A tots, menys el primer, que realment no calia, la beguda estava fresca!!! Com deia aquell, que n'aprenguin!
L'organització un 10, els voluntaris un 11, que maca es la gent de muntanya, ens veiem en l'edició del 2011.


09/07/10 L'asfalt millor mirar-lo de lluny

Ja fa una setmana de la caiguda, la cosa va a tota màquina, després de passar-me els últims dies caminant, ahir dijous sortideta amb el Pere. El plantajament inicial va ser, anem a caminar, en pista ample i potser correrem una miqueta, ritme tranquil. Ens comencem a liar, vinga córrer, pujada ve, baixada va, anem a provar corriols nous, només caminem en algun tram de pujada pronunciada, ja em veia grimpant i tot.
Han estat un 15 km d'entrenament, molts bones sensacions, el tendó bicipital, sembla recuperat del tot, trobava a faltar córrer de nit amb el frontal i ben acompanyat.
Ara a recuperar el ritme d'entrenos habitual, tinc moltes ganes d'anar a nedar al mar.
Venen reptes que em fan molta il.lusió, dissabte a tornar a rodar amb la bici, que no s'hi pot agafar por i aquest diumenge la Setdellonga, es una caminada per la part de Camprodon, em ve molt de gust, gaudir d'aquell entorn.

07/07/10 L'ànima d'un corredor

L'ÀNIMA D'UN CORREDOR
"... Em costa de posar-m'hi!
Però quan m'hi poso, em sento bé...
Sol amb mi mateix.
De mi depèn tot l'esforç
i de com faré el camí que avui he de recórrer.
Al cap d'una estona de patir, començo a suar.
Tot en mi comença a engranar-se com un rellotge.
Parts diferents del cos i de la ment juntes,
totalment integrades, harmonitzades, ballant al mateix ritme.
Llavors em sento fondre amb el bosc,
amb els ocells, amb el silenci,
i ara ja no sóc jo, un de sol,
sinó que formo part de tot, i tot és amb mi,
i jo sóc en tot"
P. Petit


No conec personalment l'autor, però no puc estar-hi més d'acord, resumeix a la perfecció, el que sento corrent per la muntanya, només hi afegiria, que quan a més ho pots compartir amb amics, encara s'aconseguiexen millors sensacions.


+ Sensacions

04/07/10 The show must go on

Després de passar un dissabte, amb el cos adolorit, com si un autocar m'hagues passat per sobre, en més d'una ocasió, aquest diumenge, torno a la càrrega, dintre de les meves possibilitats, estar sense fer res, no va amb mi.
El que s'ha de fer es la pregunta correcta, no que no puc fer, sinó al contrari, que puc fer, les respostes són dues, "rodillo" i caminar, amb els dies tant meravellosos que fa, la tria es fàcil, a caminar, que viure la muntanya es un petit gran plaer a l'abast de tothom. He anat i aniré amb molt de compte, majoria de recorregut per pista i algun corriol, amb poca dificultat tècnica.
De lo dolent, se n'ha de treure la part positiva, aquesta setmana, faré un canvi de rumb, en l'entrenament, ni córrer, ni nedar, només caminar, a veure si al cap de setmana, puc rodar una mica, de vegades va bé baixar el ritme i mirar el que ens envolta.
Com diu la cultura tradicional xinesa, per cada 10 cops que caiguis, te n'has d'aixecar 11.

03/07/10 Selina Moreno ho ha aconseguit

Gràcies a en Miquel Suñer, nedador que segueixo fa temps, que té el repte de nedar el Canal de la Mànega, d'aquí a un mes, casi res, el seu projecte es pot i s'ha de seguir a nedarsenseparar.
He descobert a Selina Moreno, una nedadora exemplar, algú que lluita per superar-se dia a dia, després de superar una greu malaltia, va començar a nedar distàncies llargues, el seu últim projecte ha estat creuar el canal de Menorca, s'ha convertit en la sisena persona en fer-ho, després que en Miquel Suñer, fos el cinquè ara fa casi un any, moltes felicitats Selina!!!
Palma, 3 jul ( EFE ) .- La nedadora valenciana Selina Moreno , que va partir minuts després de la passada mitjanit de Menorca per creuar el canal de 36 quilòmetres que hi ha entre aquesta illa i Mallorca , va completar el recorregut però no va poder batre el rècord. " Selina va haver de nedar sis o set quilòmetres contracorrent i això va impedir que pogués aconseguir el rècord " , va dir a EFE Eva García , que forma part de l'equip de la nedadora valenciana, que va realitzar la travessa en 18 hores i 20 minuts, lluny de la marca de 16 hores i nou minuts de l'anglesa Dellys Beynon , des del 18 de juliol de 1971, . La nedadora va acabar la prova plena de picades de meduses i rascades , a causa del banyador, a esquena i cames. I en finalitzar va ser atesa pel seu metge Luis García del Moral , que li va aplicar cremes i antiinflamatoris per alleujar els dolors . " Selina es troba ja en el seu domicili descansant " , va assenyalar Eva García a EFE . L'esportista estava " molt il.lusionada ", havia explicat un dels membres de l'equip que la van acompanyar en una embarcació . L'objectiu de la valenciana era recaptar fons destinats a l'Associació Espanyola Contra el Càncer. A la mateixa nedadora li van diagnosticar un càncer de mama el 2005 que va superar rere any i mig de tractaments. Des de la sortida des de Cap d' Artruit , Selina va patir diversos picades de meduses , però es va trobar amb bona mar i confiava en arribar al cap de Freu , i batre el rècord. No ho ha aconseguit però s'ha convertit en la segona espanyola en creuar el canal, després de la catalana Montserrat Tresserras , que el 1970 ho va fer en 21 hores i 7 minuts. L'agost de l' any passat, Selina va creuar nedant el Canal de la Mànega , una travessia de 32 quilòmetres entre França i Gran Bretanya, convertint-se en la segona espanyola en aconseguir-ho després de Montserrat Tresserras. El Canal de Menorca, que separa aquesta illa de Mallorca i té una amplada de 36 quilòmetres en línia recta, només ha estat creuat nedant per cinc persones. Selina Moreno va començar a nedar llargues distàncies després de superar el càncer de mama , el que li va permetre recuperar la mobilitat en els braços després de la intervenció quirúrgica , a més d'ajudar psicològicament a la seva recuperació. EFE
En aquest vídeos, en que explica la seva travessia del canal de la Manega, es pot veure la seva senzillesa i humilitat, que la fan tan gran.

Entrades relacionades:

02/07/10 Mirant l'asfalt de ben a prop

Sortida a última hora de la tarda amb la bicicleta de carretera, ja de tornada, mentre pedalava dret per agafar velocitat, per encarar be la pujada, es trenca la cadena en plena curva i patapam, a saludar el terra, sort que no venia cap cotxe, una mica magullat, però res més, truco a en Pere, que bo poder confiar en els bons amics, em ve a buscar, ja he tingut la primera caiguda en bici be carretera.
Un cop a casa, amb el pas de les hores, el dolor s'intensifica, cap a l'hospital, exploració i em troben tendinitis bicipital, una setmana de repòs esportiu, cabestrell per descansar al màxim la zona adolorida i bons aliments.
Penso que sóc afortunat, em fa mal, però només una setmana i podré tornar a fer el que més m'agrada, no tinc dret de queixar-me, no es res greu, també penso en que deixaré de fer aquest cap de setmana la travessia de natació, la Transfronterera i la de caiac, voldria poder participar-hi, no tant pel repte esportiu, que també, sinó pel fet de poder compartir el que més m'agrada, amb amics coneguts i d'altres per conèixer.