29/05/10 Ultra Trail Coll de Nargó

Que difícil explicar tantes emocions i sensacions, només amb paraules.

A la línia de sortida, tot son nervis mal dissimulats, ho porto tot?, he calculat bé el menjar?, ho aconseguiré? Salutacions als companys de cursa i a esperar el moment de començar. Tinc la sort de fer la cursa amb l'Andreu, bon amic i molt bon company de curses i entrenaments, es molt millor corredor que no pas jo, m'ajuda i em fa apendre molt.

Arranca la cursa, ja no hi volta enrere, només endavant, als primers quilòmetres, ja es defineix el caràcter de la cursa, una pujada vertical, més de 600 metres de desnivell positiu, encara està el terreny humit del dia anterior, com patina, hi ha petits trams amb alguna corda, que ajuda a pujar millor, aquesta pujada no es l'exepció, sinó la tònica dominant, encara en queden unes quantes, si bé es cert que hi ha trams de pista, en que es pot córrer molt bé, les pujades i les temibles baixades fan perdre molt temps, arribem al punt que volem dinar, aquí la nostra previsió de temps, comença a trontollar, dinar ràpid i a seguir, que encara queden uns 65 km. Arribem a un riu, sorpresa, l'hem de creuar pel mig, ens descalcem i som-hi, com patinen les pedres i que fresca està l'aigüa, que bé senta als nostres peus ja cansats i adolorits, amb més de 40 km fets, toca una pujada per un corriol en mal estat, inexistent en alguns trams, que ens fa salvar un desnivell de 500 metres. Aquí trobem les dues sorpreses del dia, petjades de dinosaures i una cervesseta ben freda en el control, no us diré quina m'ha fet més il.lusió.
Cap al km 55 +/-, sens fa de nit, llàstima perquè fins aquest punt, el paisatges que em vist són espectaculars, anem trobant, els nous amics de cursa, els que ara et passo jo, ara em passes tu, aprofitant el tram que fem en comú per petar la xarrada, hi ha trams en que es camp o bosc a través, està molt ben marcat per l'organització.

Un caldo calento al control del km 74, revifa, no plou, però hi ha molta humitat, que fa que el fred et vagi entrant al cos. Va, que no ens queda res.

Arribem a Coll de Nargó, mentre mengem a l'avituallament de línia d'arribada, sens fa de dia, em estat unes 20 hores i 43 minuts, em corregut el que em pogut, ha estat molt dur, això fa que valgui la pena, no les tenia totes, el problemes de panxa d'aquesta setmana, juntament amb el genoll, que fa setmanes que molesta, no han ajudat gaire.

Sempre vaig a les curses amb 3 objectius, passar-ho bé, acabar a temps i acabar sencer, objectius aconseguits.


Es una meravella participar en aquesta cursa, feta i pensada per a corredors, m'he sentit mimat i cuidat, per l'organització i pels voluntaris que ho han donat tot, moltes gràcies. L'organització, ja va muntar l'UTGS'09, han pulit detalls, aconseguint que sigui encara millor organitat.

Una de les coses bones que té participar en curses com aquesta, es que coneixes indret espectaculars, els indrets de Coll de Nargó, són una passada, si hi aneu no deixeu de provar la seva coca de sucre, es fantàstica.

Ara a descansar una mica i a seguir entrenant.

23/05/10 Entrenament circular l'Estartit - Verges

Bon entrenament, pel que ens espera la setmana que ve, a l'Ultra Trail Coll de Nargó, en un ambient preciós, en el transcurs del dia, comentàvem lo priviliegats que som de fer el més ens agrada en indret com el d'avui.

Sortida desde l'Estartit, resseguim la platja, passant per l'antiga desembocadura del riu Ter, fins arribar a l'actual, llàstima que hi havia boira matinera, que ens ha impedit de veure les Medes, seguim el Ter fins a passar per sota el pont que porta a Torroella de Montgrí, es increïble la flora i fauna del riu, al cap de poc deixem el riu, el paisatge, ja es de camps, amb predomini dels pomers, arribada a la plaça major de Verges i tornada cap enrere, fins a Torroella altre vegada, aquí canviem l'itinerari, anem direcció el castell, però no hi acabem de pujar, resseguim la carena, pel gr-92, fins enllaçar amb la pista que ens durà de nou al punt de sortida, passant per l'àntic camí de Torroella a l'Estartit.

Han estat 37,460 km, que em fet en 4h i 41m, ritme tranquilet, anar xerrant, fent fotos, corrent sense presa.

He aprofitat per estrenar les mitges de compressió, la primera impressió es que són còmodes i pràctiques, descarreguen molt el bessó, l'unica pega, en pujades, tens la sensació que et limita, que et frena, però només es la primera impressió, seguirem provant.

L'Andreu també ha aprofitat per fer pràctiques amb el seu nou gps, quina canya, es realment una eina útil, tant per orientació, com per analitzar dades un cop acabada al travessa, estic convençut que no en massa temps, serà una part del material obligatori en curs de llarga distància en muntanya, per la seguretat que et dona.
Hi ha qui pensa que 37 km, no es un entrenament, que es massa, però quan fas ultrafons, la distància es relativitza molt, a la que t'acustumas a les tirades llargues, tens cansament muscular, però les agulletes, no arriben practicament a aparèixer.

20/05/10 Ironcat, 5 dies després

Sóc una persona molt afortunada, afortunat gràcies a tots vosaltres, els que em vau animar abans, durant i ara, els que creieu en mi, més enllà de resultats, no sabeu el que m'heu ajudat, cada sms, cada mail, cada comentari al bloc o al facebook, cada trucada, cada copet a l'esquena, cada somriure, feu que els moments no massa bons, siguin una bona estona.
Després de donar-hi voltes i voltes, durant aquest 5 dies, he decidit no tornar a fer cap més Ironman aquest any, el 2011 segur que en cau un, no tinc clar quin, per temes de dates, però l'Ironcat, Lanzarote o el Challenge Calella, vaig decidir de fer-ne un cada any, mai em vaig plantejar de fer-ne dos, si no n'aconseguia un, no vull que es transformi en una necessitat, ni en una llosa, vull que sigui, el que ha estat, una diversió, una prova que em fa tremolar de ganes d'anar-hi, una motivació per entrenar i que quan hi vagi sigui una festa i un repte. A més l'ultrafons, m'agrada molt, m'ho passo pipa, em sento com un peix a l'aigua, entre amics.

Sempre he tingut clar, que prefereixo ser el més dolent en fer moltes disciplines esportives, que bo, només en una.

Ahir tenia tantes ganes de caminar i de córrer, que vaig sortir de casa que era clar i vaig tornar prop de l'1 de la matinada, si em despisto, més que fer el sopar, tinc que fer l'esmorzar,

Ara toca centrar-se en el proper objectiu, que es d'aqui a 9 dies, el dissabte 29, l'Ultra Trail Coll de Nargó, 90 km, amb un desnivell positiu de 3.700 metres, en autosuficiència.


Entrades relacionades:
16/07/10 CBXR'11 vs IRONCAT'1110/01/11 Ironcat 2011

15/05/10 Ironcat

No ha pogut ser, no he sigut capaç.
La natació, tot i que l'aigua estava a 14 graus i la temperatura exterior era de 10, ho he fet en 1:27 +/-, amb les travessies que he fet últimament al mar, aquest tema no sigut un gran problema. Sortida de l'aigua amb el temps més o menys previst, transició i agafo la bici, el vent no para de bufar, un mestral va ser de força 5 de mitjana, amb rafegues de força 7, fregant força 8, les dades són del port de l'Ampolla, on s'estava una mica més guardat del vent, la majoria de l'etapa ciclista estava exposada al vent sense res que ho pares.
El circuit de bici, pràcticament els 180 km, son plans, cosa que fa que no puguis deixar de pedalar en cap moment, pensava i encara penso que m'afavoreix, per la meva tècnica no massa bona en baixar i perquè sóc un diesel.

Al cap de 2 hores, de pedalar, veig que el promig de velocitat, per aconseguir arribar a boxes, abans del temps de tall, que era les 17:00 hores, no surt ni en broma, tinc un baixón, em cauen unes llàgrimes dels ulls, en tinc sort, doncs em clarifiquen les idees, decideixo donar-ho tot, com si la cursa s'acabes amb la bici, com si no hagués de córrer desprès, així ho faig, no paro més que lo imprescindible, menjo cada mitja hora, com havia planificat, forço el ritme, quan tinc vent a favor aconsegueixo puntes de 45 km/h, quan el tinc de cares, apretant tot el que puc, hi ha moments en que no passo de 12 km/h, quan el tinc de costat es quant més pateixo, veig els altres ciclistes, al igual que jo, fent un angle de 60 graus, per compensar la força del vent, se'm fa molt pesat, hi ha ocasions en que penso en posar el peu a terra, ho passo malament, es la cursa en que més vegades he tingut el pensament d'engegar-ho tot a rodar, per sort no ho faig. Amb aquesta estratègia, vaig retallant minuts, tot i que el temps no surt en cap moment, mantinc l'esperança fins el final.

M'adelanten els voluntaris de l'últim control, veig l'hora són les 17:03, em queden 6 km, en aquest moment el meu castell de cartes, cau, paro, no vindrà d'aqui, em desfogo les penes i a seguir. Arribo a les 17:29, no em deixen seguir, les normes són les normes, aprofito per gaudir de la festa.

No tinc excusa, ni vull, ni la busco, no he sigut capaç, he perdut, sóc un esportista lent i m'hagues anat bé tenir una mica més de força a les cames, per ser més explosiu, per molt que hi penso, ho vaig fer el millor que sabia, no tinc dret a estar trist, mi he esforçat al màxim i com deia en Gandhi: La recompensa la trobem en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.

La part més positiva, poder participar d'una festa com es l'Ironcat, aprendre molt de tots els companys, especialment dels del club, en Jordi Gonzalez i en Jordi Oliveras, comptar amb el suport incondiconal de la Mireia Borrego, viure l'ambient, es una passada.

Ara toca seguir entrenant, més i millor, que a insistent no em guanya ningú, a preparar el de l'any que ve, o potser algun abans, ja ho veurem, ho consultare amb el compte corrent, a veure que diu.


Entrades relacionades:
16/07/10 CBXR'11 vs IRONCAT'1110/01/11 Ironcat 2011

11/05/10 Només 4 dies per l'Ironcat

L'Ironcat ja es aquí, a la cantonada, a només 4 dies. S'acosta l'hora de la veritat, tant lluny que semblava i no queda res.
Fa dos anys, l'estiu del 2008, quan em voltava l'idea pel cap, no ho tenia clar, pensava nedar 3.800 metres, jo que no faig ni 50 metres seguits al mar, anar en bici 180 km, això ja era més factible, alguna tirada pel carril bici de 210 km ja havia fet, córrer 42.195 metres, en aquell moment ja en duia 4 maratons, esclar sempre per separat, mai havia fet les 3 coses.
Per sort els grans objectius, sempre es poden dividir en molts de petits, aixis ha sigut desde les hores, ja sigui en forma d'entrenaments o de competicións.
En natació vaig començar al febrer del 2009, amb un curset a la piscina municipal, quina paciència que va tenir amb la Clàudia, que a patós, no em guanya massa ningú, al finalitzar el curset, prova de foc, primera travessia al mar, en la triatló de les illes medes, em va encantar, a posterior vaig conèixer el projecte de Neda El Món i juntament amb els d'Esport Empordà, han aconseguit que em senti molt còmode nedant al mar, al novembre del 2009, em vaig apuntar al Club Aquàtic Xaloc, a la secció de Triatló, la decisió més encertada, del 1 de gener a avui, he nedat uns 172.000 metres, 3.800 ja no es tant, hi ha dies que els entrenaments són de 4.200, amb tècnica i canvis de ritme constants, que ens marca el nostre entrenador en Josep Viñolas, també s'ha de dir que en Guillem, que ens controla i assessora en temes tècnics, te una paciència infinita, apart que l'entenc, hi ha gent que en sap molt, però que no sap transmetre, ell si, dels companys d'equip tambè n'he après molt, bons consells, sobretot d'en Jordi González, amb qui compartiré la prova.

Bicicleta de carretera, es l'apartat que menys he treballat, la bici de carretera va arribar a finals de gener, nomes li he fet 1.100 km, aquest any, que juntament a 200 km en btt, fan un total de 1.300 km, penso que es insuficient, en la meva planificació hi surtien entre 2.000 i 2.500 km, però la meva disponibilitat de temps, la meva planificació pel rodatges llargs, ha xocat de ple, contra les inclemències meteorologiques, molta pluja, molt de vent fort i per rematar-ho nevada, tot i aixó no es la part que més en preocupa, per sort de fons en tinc, amb les hores que he rodat per carretera, m'he pogut adaptar a la bici, aniré sense acoples, no he volgut ni provar-ho, feines tinc ha habituar-me a un mitjà nou, que no hi posaré més dificultats.

Córrer, potser es la part que estic més tranquil, entre muntanya i asfalt he fet uns 800 km, aquest any, amb proves d'ultrafons, com els 100 km de Calella, les 24 del Cap de Creus, la Costa Brava Xtrem Running i a més la Marató de Barcelona, la Mitja de Granollers i la Mitja d'Empúries, al fer tirades llargues, m'he quedat amb les sensacions dels últims 40 km, doncs, crec, que serà semblant a quan comenci a córrer després de nedar i de pedalar, durant unes quantes hores. Aquest últim any, he tingut l'ajuda d'en Pere Alsina, que m'ha ajudat molt a millorar en curses de muntanya i en la llarga distància.

Les lesions, tampoc han perdonat, una caiguda tonta que em va fer parar, casi tot el més de desembre del 2009, la tendinitis rotuliana i actualment els genolls, que no acaben de fer net, però ningú va dir que seria fàcil.

Aquest dissabte, a les 7 del matí, quedaran enrere les sessions d'entrenaments, els dubtes, les pors, el patiment, les lesions, per endavant disfrutar , disfrutar i disfrutar, amb l'únic objectiu d'acabar, que no es poc, tinc 15 hores en total per aconseguir complir un somni, passi el que passi, el camí per arribar-hi ha valgut la pena, ha sigut una passada, quan els muscles no puguin més, tiraré amb el cor, que em feu bategar tots els que en un moment o altre m'heu ajudat a arribar a la línia de sortida, gràcies a tots.


Entrades relacionades:
16/07/10 CBXR'11 vs IRONCAT'1110/01/11 Ironcat 2011

02/05/10 Mitja Marató d'Empúries

Primera edició de la mitja, dintre la Marató d'Empúries, tot i que no tenia intenció de fer-la, per la proximitat de la CBXR, fa tot just una setmana i l'Ironcat, a menys de dues, que dos amics, s'estrenessin en el món de les curses, dona més motius, que qualsevol pla d'entrenament. Casualitats de la vida, tots anem de negre, som el Vilajuiga Black Team.
Comença la cursa i tot feliç, pensant que L'Eduard i en Xavier, sortirien tranquils i faríem la cursa en 2 hores i pico. Tot el contrari, sortim a ritme de 6 m/km, al poc ja anem a 5:50, carai com apreten, la pluja ens refresca una mica, la temperatura es molt cómode per córrer, arribem a la meitat i ja anem a 5:30, quines maquines, quina diversió, cap al punt quilomètric 15, decideixo fer de llebre, esprint i em deixo atrapar, així succesivament, fins que aconsegueixo que vagin a 5:00, com aguanten, impresionant, sort que no queda gaire, que sino el que no aguantaré seré jo, al final aconseguim fer-ho en 1:54:09, a un ritme promig de 5:25, 1 minut i 23 segons més ràpid que la mitja de Granollers d'enguany, els haure de convèncer d'anar a més curses, a més de disfrutar amb la companyia i compartir molts riures, faig un bon resultat.
Encara es aviat, per dir-ho, però de segur que en faran més de curses, un cop et pica el cuquet de la competició, es difícil de no fer-li cas.

01/05/10 Travessia nedant Garvet-Grifeu

Com m'agrada nedar al mar, entre amics.
Avui érem 27 nedadors, convocats a traves dels amics de neda el món, només arribar ja veus cares conegudes d'arreu, entre això i que per un dia deixes de nedar a la piscina, es tota una festa, l'aigua estava a uns 13 graus, segons meteocat, bona mar, una mica de marejol, en un petit tram. He estat a punt d'agafar els escarpins, a l'últim moment he decidit, de no fer-ho, he decidit sortir, únicament amb el mateix material que podré fer servir a l'Ironcat, per que sigui un test el màxim de semblant possible, només m'ha faltat possar-me el xip.

Abans de sortir, els de Club de Caiac Pagaia, ens han fet una demostració pràctica de com fer un rescat d'un nedador, això juntament al seu suport durant la travessia, dona molta seguretat.


La sorpresa del dia, tot i no ser un dia especialment assolellat, es podia veure el fons, durant bona part del trajecte, que bonic, gran cantitat de peixos, que a més ens tocaven per totes bandes, inclús algun company ha vist pops petitons.

Ha estat una travessia sense incidències, tothom a arribat bé. Eren uns 2.850 metres, que he fet en 1 hora i un minut, quin plus de confiança cap a l'Ironcat, m'he sentit molt còmode al mar, després dels 5 primers minuts, ja m'he aclimatat a la temperatura i endavant.

A la tornada al punt de sortida, he agafat el caiac i fins a Llança, amb l'Eduard i en Manel, del mar d'amunt, a fer el vermutet, com canvia la visió del mateix entorn, desde vista de nedador, en que veus el fons, però apenes gaudeixes del paisatge, a la visió de palista, en que passa exactament al reves, m'agraden els dos punts de vista, no sabria quin triar.


Moltes gràcies als amics de neda el món, per muntar aquestes travesses, es una iniciativa lloable, als amics dels pagaia, per fer-nos sentir tant segurs i tant ben guiats durant la travessa i a la resta de companys que tambè ens han fet suport, l'Ernest, en Dani, d'esports empordà, en Pi i especialment a tots els familiars que animen als seus i als demés de manera incondicional.
Fins la propera, espero, que serà ben aviat.