12/12/10 Travessia de la Marató de TV3.

Quin privilegi, poder compartir felicitat, amb uns 130 amics, amb l'organització  de Neda el Món i de Miquel Sunyer, el suport dels caiaquistes del Pagaia, en un lloc com les Illes Medes, en un dia plàcid i  col.laborar amb La Marató de TV3, dedicada a les lesions medul.lars i cerebrals adquirides.
Aquesta travessia, per la Marató es realment encertada, nedar els 3.100 metres, ho fa molta gent, inclús més distància a la piscina, posar-se al mar, amb l'aigua a 15 graus, tot i el neoprè, no deixa de ser freda, costa, es un repte mental, només cal trencar barreres, deixar enrere perjudicis i començar a creure en un mateix,  com el que fan cada dia, les persones a qui enguany va dedicada La Marató de TV3.
Ells són els veritables herois del dia a dia, que passen desapercebuts, no són mediàtics, però no per això deixen de lluitar, no es rendeixen, seguixen endavant, hi ha qui sent llàstima per ells, jo sento admiració, vaig començar a córrer l'endemà, en que vaig veure com un noi en cadira de rodes, jugava a  basquet, vaig pensar, si encistella, faré una marató, 42 km, corrent, si ell pot, jo també, d'aquest fet fa quasi 4 anys, ara corro ultrafons i m'apunto a reptes que mai hauria somiat de fer, perquè crec en mi.
Al nedar al mar, succeeix un fet molt curiós, difícil d'explicar, difícil d'entendre per qui no ho ha fet, estàs nedant, de cop tens algú al costat, no saps qui es, et mires al ulls, no pots parlar, es produeix una sincronia, et sents part l'un de l'altre, et sents connectat, la sensació es de pau, al estar submergits en el mar, ens transmet la seva harmonia, la seva tranquilitat, el saber que som part d'un tot, natura i vida, en estat pur. 
Per poder tenir aquesta sensació, només fa falta deixar-se endur per la música del mar, es d'aquests sons que no sent tothom, però els que la sentim, ballem junts la seva melodia. 

Entrades relacionades:
12/12/10 Travessia de la Marató de TV3, Pròleg