11/11/10 Mar

El mar, sempre he pensat que és un recull d'emocions, un tot, fet amb milions de llàgrimes vessades, llàgrimes de retrobaments improvisats, de pèrdues impensables, d'alegries desbordades, de tristeses melancòliques, refugi de solituds mal acompanyades, de ferides malcurades, escapatòria cap a un horitzó incert, de somnis veient caure la tarda, de despertars d'il.lusions, de records inoblidables, de futurs per descobrir, de diversió inacabada, de temps fugicer...
Alhora no deixa de ser un mirall, en que hi podem veure reflectida la nostra ànima, m'agrada observar el mar, veure lo petit que sóc, al seu costat, veure com els problemes, no són res, petits contratemps, el mar ens ho ensenya, només cal estar atent a la música de les onades, que incansables venen i van.
El mar és un bon amic, com a tal, t'escolta callat, perquè puguis expressar el que et passa en veu alta i així ajudar-te a aclarir el que realment vols, quan ell s'enfada i es mou de manera ferotge, som nosaltres els que l'hem d'escoltar.
Quan sóc dalt del caiac, assentat a nivell del mar, mentre em gronxa incansable, sentint la seva força a cada palada, respirant l'humitat salada, que tant m'agrada, em fa feliç, em sento bé.
Al nedar, amb gust de sal a la gola, jugant amb les onades, acariciat per l'aigua en tot el cos, amb peixos que m'envolten, encomptes de fer-me por, em dona pau, me'n sento part.
Hi ha nits, en que corro, al seu costat, sota la llum de la lluna, paro l'mp3, em deixo endur, arriba un moment, en que onades, respiració, bateg del cor i pensament es fusionen.
La veritat és que el necessito, per sort com a bon amic, sempre està aquí, per quan em fa falta. 

+ Sensacions

2 comentaris :

bitxo ha dit...

Tot i que jo no tinc aquesta connexió amb el mar, m'ha agradat l'escrit, és profund.

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies Carme, no es res que el que em fa sentir el mar.