07/07/10 L'ànima d'un corredor

L'ÀNIMA D'UN CORREDOR
"... Em costa de posar-m'hi!
Però quan m'hi poso, em sento bé...
Sol amb mi mateix.
De mi depèn tot l'esforç
i de com faré el camí que avui he de recórrer.
Al cap d'una estona de patir, començo a suar.
Tot en mi comença a engranar-se com un rellotge.
Parts diferents del cos i de la ment juntes,
totalment integrades, harmonitzades, ballant al mateix ritme.
Llavors em sento fondre amb el bosc,
amb els ocells, amb el silenci,
i ara ja no sóc jo, un de sol,
sinó que formo part de tot, i tot és amb mi,
i jo sóc en tot"
P. Petit


No conec personalment l'autor, però no puc estar-hi més d'acord, resumeix a la perfecció, el que sento corrent per la muntanya, només hi afegiria, que quan a més ho pots compartir amb amics, encara s'aconseguiexen millors sensacions.


+ Sensacions

2 comentaris :

Anne ha dit...

Comparteixo al facebook. Sembla que tots sentim el mateix: córrer per la natura és una passada!!!

Ultraquim ha dit...

Mira, ho vaig a fer, la natura es el tot!