02/07/10 Mirant l'asfalt de ben a prop

Sortida a última hora de la tarda amb la bicicleta de carretera, ja de tornada, mentre pedalava dret per agafar velocitat, per encarar be la pujada, es trenca la cadena en plena curva i patapam, a saludar el terra, sort que no venia cap cotxe, una mica magullat, però res més, truco a en Pere, que bo poder confiar en els bons amics, em ve a buscar, ja he tingut la primera caiguda en bici be carretera.
Un cop a casa, amb el pas de les hores, el dolor s'intensifica, cap a l'hospital, exploració i em troben tendinitis bicipital, una setmana de repòs esportiu, cabestrell per descansar al màxim la zona adolorida i bons aliments.
Penso que sóc afortunat, em fa mal, però només una setmana i podré tornar a fer el que més m'agrada, no tinc dret de queixar-me, no es res greu, també penso en que deixaré de fer aquest cap de setmana la travessia de natació, la Transfronterera i la de caiac, voldria poder participar-hi, no tant pel repte esportiu, que també, sinó pel fet de poder compartir el que més m'agrada, amb amics coneguts i d'altres per conèixer.