15/05/10 Ironcat

No ha pogut ser, no he sigut capaç.
La natació, tot i que l'aigua estava a 14 graus i la temperatura exterior era de 10, ho he fet en 1:27 +/-, amb les travessies que he fet últimament al mar, aquest tema no sigut un gran problema. Sortida de l'aigua amb el temps més o menys previst, transició i agafo la bici, el vent no para de bufar, un mestral va ser de força 5 de mitjana, amb rafegues de força 7, fregant força 8, les dades són del port de l'Ampolla, on s'estava una mica més guardat del vent, la majoria de l'etapa ciclista estava exposada al vent sense res que ho pares.
El circuit de bici, pràcticament els 180 km, son plans, cosa que fa que no puguis deixar de pedalar en cap moment, pensava i encara penso que m'afavoreix, per la meva tècnica no massa bona en baixar i perquè sóc un diesel.

Al cap de 2 hores, de pedalar, veig que el promig de velocitat, per aconseguir arribar a boxes, abans del temps de tall, que era les 17:00 hores, no surt ni en broma, tinc un baixón, em cauen unes llàgrimes dels ulls, en tinc sort, doncs em clarifiquen les idees, decideixo donar-ho tot, com si la cursa s'acabes amb la bici, com si no hagués de córrer desprès, així ho faig, no paro més que lo imprescindible, menjo cada mitja hora, com havia planificat, forço el ritme, quan tinc vent a favor aconsegueixo puntes de 45 km/h, quan el tinc de cares, apretant tot el que puc, hi ha moments en que no passo de 12 km/h, quan el tinc de costat es quant més pateixo, veig els altres ciclistes, al igual que jo, fent un angle de 60 graus, per compensar la força del vent, se'm fa molt pesat, hi ha ocasions en que penso en posar el peu a terra, ho passo malament, es la cursa en que més vegades he tingut el pensament d'engegar-ho tot a rodar, per sort no ho faig. Amb aquesta estratègia, vaig retallant minuts, tot i que el temps no surt en cap moment, mantinc l'esperança fins el final.

M'adelanten els voluntaris de l'últim control, veig l'hora són les 17:03, em queden 6 km, en aquest moment el meu castell de cartes, cau, paro, no vindrà d'aqui, em desfogo les penes i a seguir. Arribo a les 17:29, no em deixen seguir, les normes són les normes, aprofito per gaudir de la festa.

No tinc excusa, ni vull, ni la busco, no he sigut capaç, he perdut, sóc un esportista lent i m'hagues anat bé tenir una mica més de força a les cames, per ser més explosiu, per molt que hi penso, ho vaig fer el millor que sabia, no tinc dret a estar trist, mi he esforçat al màxim i com deia en Gandhi: La recompensa la trobem en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.

La part més positiva, poder participar d'una festa com es l'Ironcat, aprendre molt de tots els companys, especialment dels del club, en Jordi Gonzalez i en Jordi Oliveras, comptar amb el suport incondiconal de la Mireia Borrego, viure l'ambient, es una passada.

Ara toca seguir entrenant, més i millor, que a insistent no em guanya ningú, a preparar el de l'any que ve, o potser algun abans, ja ho veurem, ho consultare amb el compte corrent, a veure que diu.


Entrades relacionades:
16/07/10 CBXR'11 vs IRONCAT'1110/01/11 Ironcat 2011